Massa tard...

Sí em vaig despertar massa tard. Bé, no és ben ben així. El cert és que ahir a la nit em va costar agafar el son tot i el cansanci i un cert neguit, tot s'ha de dir.

La vetllada del sopar veïnal va ser entranyable, emotiva, intensa i curta.

Per postres un cop estirada al llit i amb ganes de descansar va i se'm presenten, com si es tractés d'una pel.lícula, tot un seguit d'imatges d'allò que podia haver fet i no  faig fer. De fet no estava  al guió de la Organització veïnal, ni n'havíem parlat ni tan sols se m'havia acudit però ho podia haver fet o dit per ser més explícita i no va ser així...

I de què va tot aquest enrenou ara? És lògic que us ho pregunteu però si  la nit passada no em va deixar dormir i avui li dóno voltes molt millor escriure-ho i així em quedo  tranquil.la.

Imagineu per uns moments que podem fer anar enrere el rellotge...Situeu-vos a la trobada d'ahir. Encara no hem sopat. Comença la presentació el Veí ( tots espectants i plenament identificats amb el que diu).

El punt següent del programa era la lectura de la Història Veïnal 9mm. Quedem-nos aquí. Una  frase era el senyal perquè els blocaires que l'havien de llegir sabessin que era el seu torn. Però no , ara no ho hagués fet així, dir la frase i prou...

Recapitulem. Acaba el Veí, aplaudiments, somriures, espectació...

Servidora ( amb certa tímidesa encara que no ho sembli)puja a l'escenari i s'asseu a la  cadira giratòria que des d'allà  t'agafa vertigen  mirant el públic (falta de costum... no com el Veí que es troba  a la seva salsa).

Em dirigeixo als assistents ( vosaltres) i dóno un senyal al tècnic de llum perquè els apagui tots i amb una veu suau començo la meva entrada i us dic que si ara mateix pronunciés el nom "mar" tots els assistents ho relacionaríem amb el color blau i que si digués "rosa" molts la veuríem en vermell  tot i que estem a les fosques. Això seria una introducció del que vindria a continuació. Per això demano al tècnic que deixi només un llum per a poder llegir i us convido a que tanqueu els ulls i no els obriu fins que us ho digui. - El silenci a la sala és total - La pluja encara no ha arribat, o sigui que la situació és perfecte per una lectura d'abril.

La meva proposta és que us imagineu que sou un nen d'aproximadament 8 anys , que aneu agafats de la mà del  vostre pare i passegeu. Pugeu a un pis que de tant en tant el vostre pare us hi porta i allà jugueu amb un nen de la vostra mateixa edat i fins i tot hi vereneu. Imagineu que una noia rossa de llabis molsuts us rep amb un petó a la galta i que sentiu l'olor que desprèn. Un perfum dolç i empalagós que fins i tot us mareja...

Us dic que no podeu obrir els ulls encara i que només us heu de concentrar en el tacte de la mà del vostre pare , amb el perfum dolç, el pis que no és el que viviu i el vaporós vestit de la dona de llavis vermells...

( Mentrestant els 4 blocaires han pujat a l'escenari i s'han assegut ). Ningú de la sala, tret els de l'organització saben qui són ).  

El silenci continua acompanyant-nos mentre una veu masculina i jove comença a llegir el relat, li segueix una veu de fèmina, dolça i volàtil, sensual... i la tercera potent, llunyana i amb un accent diferent. Acaba el relat una veueta fràgil,neta i entonada...

És el moment en què us dic qui ha llegit el relat i que podeu obrir els ulls.

Els aplaudiments ens retornen a una realitat que per uns minuts hem bescanviat per un món imaginari on tot és possible fins i tot veure un món de color dins la foscor i on podem  olorar el no res ... Un moment per somiar desperts.

M'hagués agradat fer-ho així però la inspiració em va arribar tard en forma d'insomni. Avui estic més cansada però contenta d'haver gaudit amb tots els que vareu fer possible que aquesta Festa veïnal fos un èxit. Moltes gràcies!!

I sí ja sé que no podem anar enrere en el temps però sí podem materialitzar-lo en forma de "present".

Ara hem de veure les Històries Veïnals publicades i continuar imaginant, somiant i escrivint...

Falten 14 dies, portem 1145 euros... hem d'arribar als 2000!!!

Avui descansaré plana. Vertical / Horitzontal... com anava Cristina  i Barbollaire? La línea ? ...

Felicitats als "bingueros" MK /Cristina i Barbollaire :)