Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 7 de febrer de 2012

El Palau de Cristall

Era difícil trobar-te enmig de tanta gent.
Era diumenge. Un diumenge hivernal. Assolellat. A la cara em colpejava un aire de la "Sierra". Un remolí de fulles em saludava a cada pas. Era impossible llegir el diari. Era molt millor continuar passejant.
Buscava una excusa qualsevol per a visitar-te però les hores s'encongien. La ciutat és massa gran. El temps s'atura als aparadors, darrere el mostrador, a les escales de marbre o al sofà d'un club de jazz.
D'esquenes al bar era impossible dibuixar-te.
Només podíem deixar que la nit fos un somni a mitges.




I vam descobrir un refugi discret dins l'hivernacle blau ple de signes gramaticals.
El tren espera. M'emporto de record la nit musical i un cel ple de cossos cel.lestes farcit d'interrogants...

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Que enigmàtic, com els signes d'interrogació. I quin lloc més xulo aquest hivernacle.

Pere ha dit...

Veig un cap de setmana a Madrid, nit en un club de Jazz però amb música dels Beatles i finalment visita a l'Hivernacle de Vidre del Retiro per veure un cel estrellat, blau i ple d'interrogants ... aquí és on falla la meva bola màgica perquè no veig qui és ell!

Bona nit Joana :)

mar ha dit...

que bonic Joana!
m'hi sento tan identificada!
tot i no haver trepitjat mai l'hivernacle blau, ni el club de jazz... he viscut i sentit intensament el cel ple d'interrogants i la sensació que les hores s'encongeixen... a marxes forçades... i el desig de poder parar el rellotge i viure el somni sencer sense tants signes gramaticals...

un petó bonica!
i dolços somnis i records!

novesflors ha dit...

Quin escrit tan bonic!

Recorde que sempre pensava que m'agradaria tenir una casa amb una habitació de vidre, sostre inclòs, però això era abans, quan encara no havia caigut en el compte que el vidre s'ha de mantindre net per estar bonic.

jordicine ha dit...

Veig el mateix cap de setmana que en Pere. Me n'alegro que t'ho hagis passat tant bé, JOANA. Un petó.

Pakiba ha dit...

Quin lloc més maco, tens que dir a on és.!!

Elfreelang ha dit...

Uauu on para? vull anar-hi!

Joana ha dit...

M'agraden els enigmes Xexu! :)
Pere,
Com saps que tocaven música de Beatles?Eres tu el de la barra???

Mar,
jejeje m'agrada que t'hi sentis identificada... petons! i fins aviat :)

Novesflors,
Si tinguessis un cel com aquest de l'hivernacle, de color blau no et caldria netejar-lo :)

Gràcies Jordi,
Continues tan wapo de bon matí :)

Pakiba, Elfree,
És al parc del Retiro, al Palau de Cristall ( ara hi ha aquesta maqueta tan xula)