Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 9 de febrer de 2012

Chop Suey ( 2ª part )

- No, li va dir la Júlia... no compris dos bitllets. He d'esperar ni que sigui un parell de mesos. No em puc presentar sense més, de sobte i canviar la vida de ningú.
Canviar la vida! La vida mateixa te la canvia. Te la donen. Te la prenen. I no som amos de la nostra ni molt menys de la dels demés.
L'amor pot canviar-te si es presenta com un tsunami. Pot omplir-te d'energia i estimular-te tant que ets capaç de menjar-te el món... I a poc a poc hi ha amors i móns que se't mengen.
No, no compris el bitllet. Vés on hi tens la teva vida. Jo viuré amb la meva soledat i em faré una única pregunta. No, dues. Si l'estimo encara tant . Si encara m'estima tant.
Podríem si fos així compartir els anys que vénen però si hi ha un dubte per petit que sigui continuarem alimentant aquesta amistat, en la distància, com hem fet durant tants anys. Amb el caliu de l'amor cap a tu.
Continuarem les nostres vides separades per un mar, milers de quilòmetres, les cartes electròniques i l'intercanvi de fotografies.
Sé del cert que agafaré el bitllet un parell de mesos abans no neixi aquest nét que esperem. M'agradaria que tingués els avis a prop...
L'Esther va abaixar el cap. Dues llàgrimes li van resseguir les galtes. Com li costava dir-li a la seva mare que l'estimava!
El run, run del mòbil les va trasbalsar.
L'Esther el va treure de la bossa de mà. Va obrir el missatge. Volia somriure, però ara plorava desconsoladament. la Júlia va mirar la pantalla : " Si em dieu on sou agafaré un taxi, acabo d'arribar a l'aeroport... una abraçada.Jay Schomer".


50 propostes de Relats Conjunts

11 comentaris:

Carme ha dit...

Molt bé! M'agrada aquesta segona part... les he llegit les dues seguides i ha quedat una història molt maca!

Bona nit, Joana!

XeXu ha dit...

Doncs a mi no m'ha calgut llegir la primera part perquè la tenia molt present. Si ja em va agradar l'altre, ara tot sencer es tanca el cercle i per fi la vida els canviarà a tots tres. O a tots quatre, que ve un nét! Bon relat en dos temps Joana, concloem que mai es tard quan el que està en joc és la felicitat, oi?

mar ha dit...

buuff...
Joana què bonic tot plegat!
A mi també m'ha agradat molt i tampoc he hagut de rellegir la primera part perquè també em va quedar molt present la història.

M'han colpit les teves paraules... per què són tan i tan certes...

L'amor pot canviar-te si es presenta com un tsunami. Pot omplir-te d'energia i estimular-te tant que ets capaç de menjar-te el món... I a poc a poc hi ha amors i móns que se't mengen.
...

;)

Petons wapa!
(ja diràs coses!)

(et llegeixo ara mateix... no havia vist aquesta segona part, fins després d'escriure't!)

montse ha dit...

Genial aquesta valentia de relat, que aposta per l'embriac de l'amor.

Barbollaire ha dit...

és tan bell...
com ho expliques...
el que expliques...

ens ho fem, molts cops, tan bellament complicat això d'estimar...
o, millor dit, tenim tendència a fer-nos complicat el que hauria de ser normal...

escriuria moltes coses... però més que un comentari semblaria un post...
i ja li vaig fer aquesta jugada a Carme (amb un intercanvi de parers amb Assumpta...) i no es cosa de anar-me fent aquesta (pitjor) fama ;¬P

esperem que ni el món, ni molt menys l'amor, se la mengin. Ans al contrari... que la facin somriure, molt... i créixer...

un petó dolcíssim, nina estimada...
:¬)***

Pakiba ha dit...

Un relat emocionant, que maco es el amor!!

kweilan ha dit...

Una segona part que emociona i que m'ha agradat molt. Una abraçada!!!

Yáiza ha dit...

Tenia present la primera part i m'ha agradat poder llegir la continuació de la història!! M'ha agradat molt...! =)

el paseante ha dit...

Un simple taxi pot arruinar molts anys d'un amor idealitzat en la distància.

Elfreelang ha dit...

Impactant, bell, emotiu relat gran continuació i gran final! felicitats!

Joana ha dit...

Gràcies Carme!
Xexu, la busca de la felicitat...
Mar,
En parlem...
Montse,
Embriac/valentia...paraules de pes.
barbollaire,
Segurament és més fàcil però no en sabem més...gràcies poeta :)
Pakiba,
Molt però i el desamor? aixxx
Kweila,
una abraçada també per a tu!
Yáiza,
:)
Paseante,
Tota la raó però i sense taxis?Elfree,
vols dir que no hi ha continuació? jejej