Verd que et vull verd
Verd enquadrat pel record de vides, històries, somriures... Pel ressò d'altres passes, d'altres silencis...Genials!Petonet dolç, nina...:¬)**
Verd entre finestresverd color esperançapintat per la naturaverd natural vida verda
M'agraden els quadres. El verd sobre blau li donen molta profunditat.
Dos verds ben diferents hi ha qui hi veu quadres i jo continuo veient finestres. La segona amb una cortineta verda preciosa i la primera amb un cortinantge més espès que tot just s'obre una mica de dalt.
Finestres de la natura que tenen fins i tot cortinas verdes.
Que bonic és veure els verds des de les finestres!Aquestes formen part del verd!Un petó i una abraçadeta, Joana!A punt pel temps de flors?
Ummmmmmmmmmmmmmmmmmmmm !!! maquisim així em sento jo Joana enmig de la natura renaicent de nou..Un peto ben fort
volia dir renaixent.. jaja!
I calma, molta calma...
les millors finestres del món.. sens dubte!
M'encanta la teva poesia mínima i visual. Enriqueixes allò de "més val una imatge que mil paraules".Bona setmana, Joana!;)
Pedra, fusta i revoc també és natura en certa manera. No hi ha millor enquadrament per la natura que la natura.Els ocells no hi surten però els sento ;-)
La meva finestra a la ciutat només m'ofereix paisatges grisos. Natures mortes. Sempre haurien de ser com els teus. Verds i vius.
Verd gairebé enlluernador, després de les pluges....
M'agrda els marcs que enquadrin verd, és molt relaxant!
Una relaxant finestra oberta al món
Publica un comentari a l'entrada
Llddona
17 comentaris:
Verd que et vull verd
Verd enquadrat pel record de vides, històries, somriures... Pel ressò d'altres passes, d'altres silencis...
Genials!
Petonet dolç, nina...
:¬)**
Verd entre finestres
verd color esperança
pintat per la natura
verd natural vida verda
M'agraden els quadres. El verd sobre blau li donen molta profunditat.
Dos verds ben diferents hi ha qui hi veu quadres i jo continuo veient finestres. La segona amb una cortineta verda preciosa i la primera amb un cortinantge més espès que tot just s'obre una mica de dalt.
Finestres de la natura que tenen fins i tot cortinas verdes.
Que bonic és veure els verds des de les finestres!
Aquestes formen part del verd!
Un petó i una abraçadeta, Joana!
A punt pel temps de flors?
Ummmmmmmmmmmmmmmmmmmmm !!! maquisim així em sento jo Joana enmig de la natura renaicent de nou..
Un peto ben fort
volia dir renaixent.. jaja!
I calma, molta calma...
les millors finestres del món.. sens dubte!
M'encanta la teva poesia mínima i visual. Enriqueixes allò de "més val una imatge que mil paraules".
Bona setmana, Joana!
;)
Pedra, fusta i revoc també és natura en certa manera. No hi ha millor enquadrament per la natura que la natura.
Els ocells no hi surten però els sento ;-)
La meva finestra a la ciutat només m'ofereix paisatges grisos. Natures mortes. Sempre haurien de ser com els teus. Verds i vius.
Verd gairebé enlluernador, després de les pluges....
M'agrda els marcs que enquadrin verd, és molt relaxant!
Una relaxant finestra oberta al món
Publica un comentari a l'entrada