Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 4 de maig de 2011

Groc





llddona



No hi ha lloc pel verd




quan les poncelles esclaten




com petits solets

17 comentaris:

lisebe ha dit...

Preciós Joana !! si em deixas me'l emporto al meu bloc per posar al lateral els haikus son dificils pero molt macos..

Gracies pel teu suport preciosa, i per las tevas paraules sempre!!

Moltes petonets i espero poder estar a la próxima diada blocaire!!

lisebe ha dit...

Bé,a mi em sona com un haiku no sé si ho es..

Mes petonets guapa

Pere ha dit...

La rosa groga
de fulla tendra ... com tu
de pitiminí.

Bona tarda Joana.

òscar ha dit...

Doncs ben lluny el verd per molta esperança que porti.

Pakiba ha dit...

Precios Joana.

jordicine ha dit...

Maquíssimes Joana. El groc és un color preciós. Petons.

Violette ha dit...

M'agrada aquesta sèrie de colors-natura-poemes que estàs fent, Joana!!

petons, bonica!

Carme ha dit...

Són precioses, Joana!
Que boniques!

garbi24 ha dit...

tant de bo el groc sigui el color dels bons temps....

novesflors ha dit...

El groc, quan esclata, també és bonic, també. I alegre.

fra miquel ha dit...

Ai! La Violette se m'ha avançat! Jo anava a dir el mateix :o)
A mi m'agrada el groc...
petons

Elfreelang ha dit...

Ben dit ben mirat
groc d'or llimona i flor

Alyebard ha dit...

l'esclat del groc fa que la mirada el cerqui a tot arreu.

Pilar ha dit...

El verd sap, però, que el color de les flors forma part d'ell.

lolita lagarto ha dit...

és cert no hi ha lloc, aquest groc ens atrapa... preciós haikus i precioses poncelles..

El porquet ha dit...

Verd, groc, roig, rosa, lila... els colors que siguin, però ben vius!

el paseante ha dit...

Bonic. T'imagines que un dia esclatés el sol i es convertís en una poncella? Seria un espectacle gairebé a l'alçada d'un Barça-Madrid.