Aquest any, he gaudit de les glicines com cap altre any de la meva vida. N'he vist d'immenses, espesses, precioses... com tu les descrius, exactament així. Com en el teu haikú.
Vaja, blogger ens ha tornat el poder de la paraula.
Un haiku molt bonic, (encara que no tant com el meu jajajaja) i respecte de les glicines dir que son encisadores, però deixen els patis perduts de flor primer i després de fulla. No podien ser perfectes.
14 comentaris:
Aquest any, he gaudit de les glicines com cap altre any de la meva vida. N'he vist d'immenses, espesses, precioses... com tu les descrius, exactament així. Com en el teu haikú.
Ostres, cada matí passo per davant d'una casa que en té el balcó/jardi ple. És preciós! :D
Tenen un encant especial, com aquest haikú.
Potser demà...:)
Molt bonique però deixen els patis... Donen ganes de serrar-les. jajaja
Son molt macas i fan una olor molt bona , pero embrutan un monton
tantes que n'he vist i me'n acabo d'enterar del nom ara...visca les glicines
Vaja, blogger ens ha tornat el poder de la paraula.
Un haiku molt bonic, (encara que no tant com el meu jajajaja) i respecte de les glicines dir que son encisadores, però deixen els patis perduts de flor primer i després de fulla. No podien ser perfectes.
Una abraçada.
és perfecte. perfecte.
Por fin Blogger a vuelto.
Me gustan pero ensucian mucho.
Besitos.
preciositats efímeres que ens regalen la seva bellesa...
glicines esplèndides !
Em manca la flaire, però percebo la primavera...
Ets plena d'olor
les arrecades fines
com les glicines.
Bon dia Joana.
Un petit espectacle, per una petita sala de teatre (o un jardinet).
Publica un comentari a l'entrada