Cafè Sabor - c/Barra de ferro,7 prop del Museu Picasso
" La intimitat en una ciutat de vint milions d'habitants és una quimera. Tanmateix sempre algú s'apropia de tu i acaba dient-te:vine...
I acabes anant i descobreixes que hi ha vida fora d'aquell cau en el que hi vivies.
Passejar per carrers plens de gentada desconeguda, sentir l'anonimat, la llibertat... ser lliure, un més entre vint milions de persones. DooMMaster - El blog d'en DooMMasteR
Ei,ei,ei...tornem enrere. Perquè algú t'ha dit "vine". I si algú et diu "vine", estant entre vint milions d'habitants, el cor, segur, segur, et fa un bot. Un bot ben fort i emocionat. Un esglai d'alegria i temor, un esglai prometador ; un inici d'aventura? Un nou cami per explorar?
Qui hi haurà darrere d'aquest suggerent "vine"? Roger - La llanterna Màgica
Tots aquests interrogants et paralitzen, et fan pensar en tu mateix, en tot el teu món, tot el que tens i tot el que et manca.
La crida que et sorprèn pot espantar-te i més perquè sempre és de qui menys et penses que arribaria. Et sorprèn i saps que només et pot portar coses bones. Malgrat totes les pors deixes el cau i et deixes seduir per aquesta crida. Rits - vuit8ena
Els interrogants que tenia quan m'apropava al restaurant. Què passarà? Com seran els blocaires?
La intimitat potser és una quimera, però trobar-nos i conèixer-nos no ho ha estat. Que bé!
Kweilan. Llibres llegits i per llegir
Però ara torno a mirar enrere i veig que fora hi ha la veu feta puta malgirbada. Repeteix :" vine". I hi vaig , amb les butxaques buides, el cap buit i la bufeta plena. La nit és una trampa i només hi podem caure. ELECTA - E-lecta
- Molt bé, ja sóc aquí - li dic amb un got de vi a la mà.
- Doncs jo també sóc aquí - em respon, amb una croqueta als dits.
- Has vingut , al final - em comenta a cau d'orella.
- He vingut, per principis - li responc, acaronant-li el braç.
És evident que aquest és l'inici d'una gran amistat.
I la nit segueix. Impertèrrita, encisadora, amable...
El Veí de dalt ... Un plaer President :)
Un post a 6 mans. Fet a correcuita sense deixar pas a la imaginació perquè la realitat ens apressava. Pressa per veure'ns, abraçar-nos i viure una nit especial. Així va ser la segona trobada blocaire. Somriures a dojo i bon rotllo. I a peu dret per no perdre el fil...
Aquí teniu doncs aquest post l'inici del qual comença amb un paràgraf del llibre Llei d'estrangeria de M.Forcano.
" La intimitat en una ciutat de vint milions d'habitants és una quimera. Tanmateix sempre algú s'apropia de tu i acaba dient-te:vine...
I acabes anant i descobreixes que hi ha vida fora d'aquell cau en el que hi vivies.
Passejar per carrers plens de gentada desconeguda, sentir l'anonimat, la llibertat... ser lliure, un més entre vint milions de persones. DooMMaster - El blog d'en DooMMasteR
Ei,ei,ei...tornem enrere. Perquè algú t'ha dit "vine". I si algú et diu "vine", estant entre vint milions d'habitants, el cor, segur, segur, et fa un bot. Un bot ben fort i emocionat. Un esglai d'alegria i temor, un esglai prometador ; un inici d'aventura? Un nou cami per explorar?
Qui hi haurà darrere d'aquest suggerent "vine"? Roger - La llanterna Màgica
Tots aquests interrogants et paralitzen, et fan pensar en tu mateix, en tot el teu món, tot el que tens i tot el que et manca.
La crida que et sorprèn pot espantar-te i més perquè sempre és de qui menys et penses que arribaria. Et sorprèn i saps que només et pot portar coses bones. Malgrat totes les pors deixes el cau i et deixes seduir per aquesta crida. Rits - vuit8ena
Els interrogants que tenia quan m'apropava al restaurant. Què passarà? Com seran els blocaires?
La intimitat potser és una quimera, però trobar-nos i conèixer-nos no ho ha estat. Que bé!
Kweilan. Llibres llegits i per llegir
Però ara torno a mirar enrere i veig que fora hi ha la veu feta puta malgirbada. Repeteix :" vine". I hi vaig , amb les butxaques buides, el cap buit i la bufeta plena. La nit és una trampa i només hi podem caure. ELECTA - E-lecta
- Molt bé, ja sóc aquí - li dic amb un got de vi a la mà.
- Doncs jo també sóc aquí - em respon, amb una croqueta als dits.
- Has vingut , al final - em comenta a cau d'orella.
- He vingut, per principis - li responc, acaronant-li el braç.
És evident que aquest és l'inici d'una gran amistat.
I la nit segueix. Impertèrrita, encisadora, amable...
El Veí de dalt ... Un plaer President :)
24 comentaris:
Sí, Joana, pressa, impaciència, il·lusió i ganes de veure'ns.
Una post ambulant molt autèntic, malgrat les presses.
Un Moment fantàstic! Una abraçada més... que no les vam pas esgotar, oi?
Ufff quina alegria!!!!!!!!!!!!!!!
I quina pena al mateix temps..!
M'hagués agradat tant estar amb vosaltres.. amb lo bé que ens ho ven passar l'any anterior que tinc una enveja sana! pero contenta de saber que va ser tota una experiencia digna de repetir any darrera any!!
Petonets estimada
Hi ha gent que no haurien de deixar sortir de nit sense medicar...
oh quina llastima no em vaig assebentar d'aquesta trobada.....
Molt bé, Joana!
Ja has fet els deures i ara els podem compartir.
Un plaer conéixer-te! Molt gran!
És una experiència inexplicable això de conèixer blocaires. Vaig quedar amb una amiga en concret, i es pensen moltes coses mentre s'apropa el moment, i més perque jo em vaig fer una parell d'hores al tren.
M'alegre que anara tot bé.
Una abraçada, Joana
Serà ambulant i amb presses, però amb tota la màgia d'un dissabte que tots els assistents varem considerar una delícia.
I, per acabar-ho d'adobar, el Madrid va i ... empata!!! Més rodó impossible :)
sospito que us ho vareu passar bé
Que xulo el post ambulant!!!!! per cert joana un plaer conèixer-te! .....plena d'alegria, d'energia i de bon rotllo !!! algú en sap res dels altres pots ambulants?
Fa envegeta llegir-vos... Veig que us ho veu passar d'allò més bé! :)
Petons!
Vaja, una trobada que se m'escapa, a aquest pas seré l'únic per a desvirtualitzar...
Ha quedat molt bé aquest post conjunt. Una abaçada!!!
bona feina, joana!
va ser un plaer conèixer-te!
Joana! Per fi ens vam conèixer! :-)
Tenia moltes moltes ganes de possar-te cara.
Petons!
De vegades les paraules són sobreres.
El gest, la mirada, ho diuen tot.
Saps que va ser un plaer, un honor...
Gràcies, nina
:¬)*
Un post molt bonic i pel que expliqueu tots, una trobada molt enriquidora. No sé quants cops he dit que feu enveja, però és que en feu!
M'alegro que hagués anat tan bé! Espero poder-hi venir a la propera!
Que tinguis molt bona setmana, guapa!
gràcies per la publicació del postambulant A...
jo, encara els tinc per fer...
però ja anirem fent ja...
petons maca per a tu i també per en T!
Carme,
No les vam esgotar i que bé que van!
una altra per a tu ...ara sí virtual :)
Lisebe,
Ya preparan otra o sea que no te preocupes. Ponte en forma!!!un abrazo
Veí,
Tota aquesta colla de la foto?jeje
Mon,
Ostres ja feia dies que se'n parlava...la propera?
Fanal,
El plaer fou meu i GRAN! :)
Dissortat,
Què són dos hores en tren?Res en comparació amb tanta emoció!
Òscar,
Un aplaudiment per tu! te'l mereixes per tota la feinada . Wapo el CD!!!!!
Garbi,
Hi faltaves tu! :)
Elfreelang,
Un plaer Elvira wapa.
Rita,
Ja saps de què va...Et recorda Belin? Què fa en Ferran?
Alyebard,
Ja veus aquí per carnestoltes i sense disfresses :)
Kweilan,
Gràcies. Un plaer wapa
Kika,
El mateix et dic i el còctel boníssim jeje
DooMMaster,
Jo també per fi! Espero no haver-te decebut ;)
barbollaire,
No em facis posar vermella. Ets un crak!!!gràcies per les fotos!!!
Guspira,
Encara ens dura l'eufòria...almenys a mi :)
A veure si la propera...vens!
Mar,
Gràcies a tu per tot. Salutacions per a tu també!
Bona nit Mar!
A mi el Veí de Dalt em va dir que la trobada era en un restaurant de La Seu d'Urgell. Encara m'espero.
Quina gran idea va tenir la Mar amb això dels posts ambulants. Quina passada! Em va fer molta il·lusió coincidir amb tu en un altre sopar blogger, Joana. Un petó.
Paseante,
una llàstima que t'enredés...La propera? :)
Jordi,
Ara a preparar el tercer :)
Un plaer jordi!
Em vaig perdre la trobada, malgrat que m'havia arribat via Òscar, per una qüestió geogràfica. Em sap greu, espero que a la propera sí!
Celebro que ho passessiu tan bé, Joana :-)
Ferran,
Jo em vaig perdre Berlin a l'hivern :)
Molts records!!
Publica un comentari a l'entrada