llddona
Hi ha un moment a la vida , de sobte, que pots fer una abstracció de tu mateix com si sortissis del teu cos i en fossis espectador. No és un fet meditat.
Una successió de moviments alentits desfilen per davant teu. Com et mous, què dius, què fas i com ho fas. Com si un cos visqués dins un altre cos i se'n separés momentàniament i indagués, observés, contemplés...l'altra part. Pot ser només és una fracció de temps que ens porta a ser autocrítics amb nosaltres mateixos. És allò de mirar-te des de fora. A distància...
Adonar-te que com a ésser únic i individual ets la suma de tu i les teves circumstàncies (decisions i vivències ) i tens la possibilitat de veure't amb els teus ulls fora del teu cos, sense condicionants. Un estar fora del temps dins el temps. I fet un cop ho pots fer amb més assiduïtat: caminar unes passes rere teu i picar l'ullet, somriure o morir-te literalment de vergonya.
En aquest espai de temps ets capaç d'identificar sentiments semblants i diferents alhora de tota l'amalgama de sentiments viscuts. I t'adones que canviem però de fet no canviem tant.
Interioritzem una part que desconeixíem de nosaltres. L'aïllem, per fràgil que sigui, ja que ens pertany encara que dins la lògica del raonament sigui un procés del tot irracional.
I entens que hi ha qui pot arribar a sublimar aquests instants per poder pujar un esglaó més cap a la saviesa, el coneixement i la bellesa.
Aquest és el post 301, el maig farà 5 anys que camino per aquets vorals , el compte enrera ha començat... Estic preparada per fer el camí... I estic emocionada!
18 comentaris:
t'anava a deixar un comentari pocasolta...
només te diré que flipo mandarines.
No sé si expliques com fer aquesta abstracció, potser no ho he sabut veure, però no pinta gens malament saber-ho fer...
Felicitats per haver superat els 300 posts!
independentment dels motius, de les raons...
el Camí té alguna cosa molt especial.
No sé si màgic. No sé si ho fa la gent que et trobes.
Però alguna cosa canvia dintre.
O potser és que, vagis o no acompanyat, en el fons, el Camí sempre ho fas sol.
Com néixer. Com morir.
I no és tant el que trobes en els altres, que ho trobes, sinó el que acabes per descobrir en tu...
Com diu la gent que et trobes al Camí: "Buen Camino!"
Una abraçada immensa (preludi de la del 26!)
Una bosseta de petons dolços, nina
:¬)*****
Aquest desdoblament a vegades tinc la sensació de veure-me´l, molt poques vegades, potser tot just començo. M´espanta una mica perquè no sempre veig el que vull veure. Potser hauré de perfeccionar la tècnica...
Bon camí Joana i felicitats.
Lo del Camí m'ha espantat (ostres ara s'haurà fet del Opu?)bromes a part. espero que trobis el que cerques i que aquest viatge t'ompli de pau interior.
petons
Si ho sabut comprendre parles del camí de la teva vida i també del teu bloc i que el maig farà cinc anys que escrius aquí i que enguany faràs el camí de sant Jaume...moltes felicitats i coratge per totes les coses que has fet fins ara i que faràs!
un post una mica confús....però si venen canvis, que siguin bons.
Felicitats avançades i bon camí
Espero que sapigues puguer pujar aquet esglaó més que desitjas.
Et desitjo tota la felicitat del món.
Una abraçada.
Tot té el seu moment. Res és casual i si ara ara és el temps per a fer canvis i per a que els camins siguen altres, doncs endavant. Espere que el mil·lenari Camí de sant Jaume trobes el que esperes.
Una abraçada
Això del desdoblament crec que només m'ha passat una vegada, ràpidament, i no va tenir major transcendència però em va sobtar una mica.
Bon camí.
Gatot,
Pots deixar el comentari pocasolta, per què no?
Xexu,
No és saber fer-ho .És trobar-ho i com tot hi deu haver un moment o no :)
Barbollaire,
I sense motius ...Una predisposició, un moment que arriba i sí una mica per conèixer-te més.
una abraçada :)
País,
Alguna cosa hem de modificar si no ens agradem prou.T'entenc.
Mon,
Nooo Opus nooo. Petons!
Elfreelang,
Gràcies.El coratge el necessitem tots per anar endavant ...
Garbi,
una mica espès..potser sí.Gràcies!!
Canvis bons eh?
pakiba,
Sempre hm d'anar amunt :) gràcies wapa
Dissortat,
Sempre anem canviant i hi ha canvis i nousprojectes i nous plantejaments .
Novesflors,
Sobta però si passa, passa i no sempre és clar :)
Jo quan vaig darrere meu sempre em moro de vergonya ...
Et felicito per aquest llarg camí de cinc anys i desitjo que la teva propera caminada sigui molt saludable i enriquidora.
Bona tarda Joana.
em sembla que ja va ser prou pocasolta el que et vaig deixar... no cal passar-se de voltes! :)
bona nit, hiperactiva!
Felicitats per 300 apunts.
Enhorabona per els 300 posts! Aiii, m'has fet recordar el meu Camí allà a l'any 2001. Va ser una experiència inoblidable. T'encantarà segur!
M'encanta aquests post, Joana!
Bon camí o bons camins, fins aviat, guapa!
Pere,
Bufff a vegades quina vergonya i a vegades quina melngia :)
Gatot,
Pots dir allò que et vingui de gust. Ja ho saps :)
Kweila,
Gràcies! Fins el 26 :)
Porquet,
Això penso, que m'agradarà :)
Carme,
No puc deixar...de caminar :)
Bon cap de setmana wapa!
Jo també tinc ganes de fer aquest camí. Potser m'he de preparar una mica més encara. També m'agradaria fer una abstracció de mi mateix i tenir escrits 301 posts, però jo sóc més lent. Catxis. En qualsevol cas, moltes felicitats, Joana.
Publica un comentari a l'entrada