Veus

N'hi ha que ens acompanyen des de fa molts anys. Algunes les identifiquem amb un moment o lloc concret de la nostra vida. Altres ens passen desaparcebudes. No hi connectem. No se'ns enganxen.

Descobrir-ne de noves em fa pensar si d'aquí a uns anys formaran part de mi o hauran estat passants. Un tast i prou.

M'adono que les que vaig descobrint tenen trets comuns: un punt de jazz, de folk, de romanticisme i melòdiques però també amb una força que neix de dins. Unes veus modulades acompanyades d'uns instruments que alhora són protagonistes individuals. L'arpa, el Hang, el piano no ofeguen la veu i la veu casa bé amb ells sense esdevenir l'únic que se sent. Veus sobretot femenines, fràgils però contundents. Una explossió de sentiments i sens dubte un festival pels sentits.

Quan arribo a casa prefereixo la clàssica, a la cuina les últimes adquisicions i per llegir qualsevol música en el llindar del silenci.

Me'n dieu algunes que us agraden?

Bon cap de setmana!