Imatge Llddona
Quan al matí la gota de rosada llisca i amb timidesa es queda a la punta de la fulla es pregunta pel Silenci dels arbres. Es balanceja indecisa com una barca En un Mar que , agombolada, tem desaparèixer. Serà l’última en caure, mandrosa com la darrera lletra,
El silenci dels arbres. E. Márquez
Podeu veure les bases i els relats publicats. Encara hi sou a temps.
13 comentaris:
Molt bon relat! molt bon llibre!
Molt bon relat, m'agrada com amagues el nom a trossets...
Ben maco que t'ha quedat, amb molt poc espai. I bona estratègia per amagar el nom!
Molt bé, Joana! Que tinguis sort també!
Joana....
sempre em deixes maravellada amb les teves lletres.
Que GRAN és E Márquez!!! Un dels meus escriptors favorits.
Bon relat. Això de col·locar en tan poques paraules un títol i un autor no és tan fàcil!
Me'l recomanes, Joana? No he llegit res d'ell.
Jo recomanaré llegir a la Joana!
És maco. En poquetes paraules ens fas venir un sentiment. M'he mirat les bases del concurs, i m'ha semblat que la cita del llibre havia de formar part del relat. Potser ho he entés malament.
M'ha agradat. Feliç Diada, JOANA.
Bona nit, estimada amiga.
aquí m'he atrevit a deixar-te una cosa.
Espero que no et molesti.
Feliç Sant Jordi, nina
Un petó dolcíssim
:¬)*
Que bonica la imatge d'aquesta gota mandrosa a punt de caure. Tens un bloc interessant, si no et sap greu et seguiré. Salutacions.
Elvira, Carme, Xexu, Dushgel,Joana, MIreia,Albert,Fanal Blau, Paseante,Jordicine, Barbollaire, Mirambella...Gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada