Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

divendres, 9 d’abril de 2010

Memòria i poesia

Imatge llddona


Quan a mitja tarda el temps s'omple de poesia i la memòria se'm presenta de colors, silencio els per quès.He agafat el paraigües ja que el cel era ben gris. M'he calçat les botes i fins i tot m'he posat els guants. Més tard m'eren sobrers.

He fet el camí ,distreta, contemplant les façanes de les cases de l'Onyar. La catedral es dibuixava neta damunt els teulats vermellosos.

El claustre de la Mercè és un racó ple de vida. Música, poesia, exposicions, xerrades. Un racó dinàmic de la ciutat. Un recés.

Memòries és una exposició de pintura, fotografia i collages en la qual 5 artistes gironines hi representen la memòria des de perspectives diferents. La memòria que perdura, la que es perd, la que torna.

Construïm la nostra vida a través de flaixos, de records i de dubtes... Instants efímers de plaer ens poden retornar a un passat ben viu. Els colors d'alguns quadres mostren la memòria en moviment. Un fluir constant de vivències contrarestat pel color gris d'altres. la memòria desdibuixada.

Retalls de temps a través de la fotografia en un intent per a recompondre un trencaclosques inacabat.

La memòria a través de les olors, textures i del gust.
Un apropament al dolor per les pèrdues estimades i un pas més enllà ple d'esperança.




Torna sovint i pren-me, sensació estimada

torna i pren-me quan deixondeix la memòria

del cos i un desig antic revé a la sang;

quan els llavis i la pell recorden i les mans

senten com si encara t'estiguessin tocant.

Torna sovint i pren-me dins la nit,

quan els llavis i la pell recorden.

Torna - Kavafis

A la sortida de l'exposició un espectacle teatralitzat de Cernuda. " A pas de poetes", un cicle de poesia acompanyat de dansa. Un espai fosc, una lectura que commou. La dansa, la representació més poètica de l'expressió corporal. Un Cernuda trasbalsat per tota una vida de desenganys i opressió. El desig com a motor de la seva vida.

El silenci de la sala només es trenca amb els aplaudiments.

De tornada a casa, el taloneig pels carrers buits s'ha interromput per un breu msm de la M: Gràcies. ( Abans d'entrar li he enviat les vostres abraçades... Està dèbil encara per una conversa...).


El nus a l'estómac que tinc de fa uns dies s'afluixa a estones...

24 comentaris:

Joana ha dit...

Mica a mica... dona temps.
Quina estona més bonica has pasat...
Petonets

fanal blau ha dit...

Ni que sigui a estones, va bé que es vagi afluixant. Acabarà per desfer-se...
A veure si em dóna temps d'anar a veure l'exposició, m'agradaria veure-la.
Jo ara, acabo de fer una passejada poètica llegint-te!
Una abraçada, Joana!

Rita ha dit...

La sensació de dedicar una estona a activitats d'aquestes és com de posar ordre i pau per dintre, oi?

Una abraçada per a l'M, Joana, i un petó gros per a tu.
Bon capde!

Duschgel ha dit...

I espero que s'afluixi del tot!

Una altra abraçada per a totes dues!

Pais secret ha dit...

Tot això m´he perdut? Espero poder-ho veure abans no s´acabi.

Una tarda així és un regal i tu te´l mereixes.Una abraçada i una mica d´oli de la vida, per anar afluixant el nus.

Carme ha dit...

Que bonic devia ser tot plegat! Una bona estona que val la pena haver viscut.

Espero de mica en mica poder saber la milloria de M.

Una abraçada ben forta, bon cap de setmana.

Clara ha dit...

Aquestes estones valen la pena, oi? Són un regal que de tant en tant ens hem de fer..

Mireia ha dit...

Les petites estones que ens ajuden a pair els mals moments...
Petons a les dues

onatge ha dit...

Després de llegir la teva crònica-relat-poema... m'has fet venir gana de sortir enllà veure i respirar..., però he d'anar a treballar.
Segurament que si no tinguessim memòria, no seríem el què som, si és que som alguna cosa... És veritat, una música, una cançó, una olor, un temps de tardor estiu o primavera, ens retorna a un temps passat, a un instant màgic...

Una abraçada.
onatge

Tondo Rotondo ha dit...

Afluixa't... nus... fes-te placidesa :-)

novesflors ha dit...

Una crònica molt delicada i ben escrita. Que vaja bé tot.

fra miquel ha dit...

He vist que la exposició s'acaba el dia 30. No crec que pugui pujar per veure-la. Tinc previst pujar per Girona Temps de Flors. M'agrada aquesta ciutat.
I m'agrada com expliques la teva passejada.
Un petó gran per a tu i la M

Elvira FR ha dit...

Aquest poema en concret de Kavafis em té el cor robat...quina estona més artística i plena de pau...els nusos que poc a poc es vagin tornant llaços de colors

Tonina ha dit...

Arribo tard a les abraçades? Des d'aquí la meva també. Desitjo que tot hagi anat bé i es recuperi aviat.
Una forta abraçada.

nimue ha dit...

jo també li envie una forta abraçada a la M. i espere que tot anirà molt i molt bé!
M'hauria encantat veure l'espectacle de Cernuda! B7s! muaks!

fada ha dit...

Quin devessall de sensacions per als sentits... i si a més intervenen els sentiments... És que amb tot això de la M estàs molt toveta, guapa. Ànims per a totes dues. Una abraçada ben forta.

Robertinhos ha dit...

Ànims amiga. Vital i plena de llum, estic segura que tot anirà bé i seguiràs gaudint de la teva amiga i d'aquests moments.

Per cert, tens maquineta per a fer punta al llapis? ;p

Alyebard ha dit...

Mmm. Kavafis, quina bona estona, que els nusos s'afluixin fins a fer-se record.

sànset i utnoa ha dit...

Potser cada cop el nus s'anirà afluixant durant estones més llargues.

Passejar contemplant una Girona que val tant la pena serà, segur, una bona companyia.

*Sànset*

Deric ha dit...

una tarda molt agradable

Cris (V/N) ha dit...

Més abraçades de recuperació a la M.... i un gran petó per a tu reina :)

Guspira ha dit...

Una passejada deliciosa... Com bé dius, la vida es conforma de petits instants, sensacions, vivències, emocions, records i esperança...
Espero que ben aviat trobis la tranquil·litat que necessites i espero que M. es recuperi també ben aviat.
Una abraçada molt gran, guapa!

Joana ha dit...

Joana,
Una estona de pau...tot va bé. gràcies!
Fanal Blau,
Si en tens ocasió, val la pena. un petó

Rita,
Ordre i pau! Mai millor dit wapíssima. gràcies!

Dushgel,
S'afluixa..gràcies!

País secret,
Oli de vida....sóna bé! :)

Carme,
Tot va seguint el seu curs ...per be´! gràcies

Clara,
i que mai ens regalem prou. Valen la pena!

Mireia,
Sort en tenim! gràcies wapa!

Onatge,
Gràcies per les teves estones i la teva poesia :)
Tondo,
Gràcies wapo!

Novesflors,
Tot va bé :)

Fra,
Ja és primavera a Girona...falta poc per les Flors!petons
Elvira,
Estones de pau...Benvingudes!
Tonina,
mai és tard. Ella bé i jo també. Gràcies !!!

Nimue,
Segur que haguessis "xalat". Tot va bé!!!una abraçada per a tu

Fada,
Uns dies durs però plens d'esperança. Gràcies!!!

Robertinhos,
Tinc maquineta per si vols dibuixar...Ànims amic!!!també els necessites...

Alyebard,
Tant de bo!gràcies

Sànset,
Passejar ja és un sedant :)
Déric,

Molt! Gràcies

Cris,
Totes per ella wapa! gra`cies Cris!!

Guspira,
Emmarcant instants com a casa teva! petons

el paseante ha dit...

Et comento massa tard. Quan t'he començat a llegir aquest text poètic he vist que estaves bé. Al final entenc per què. Un petonet per a totes dues.