Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 15 d’abril de 2010

La noia de vermell

Dona llegint - Renoir
El dia era francament rònec.

No es pot tenir sempre al costat a la persona que en aquell moment desitges ni pots parlar amb qui voldries quan ho necessites. Ens arrosseguen les activitats diàries i les obligacions personals però hi ha dies que tot és possible...


Va arribar puntual. Es va asseure en un banc d'una plaça d'un poble que no coneixia. Va treure un llibre de la bossa de mà i es va posar les ulleres. A prop hi tenia les de sol perquè semblava que una claror es feia lloc rere els núvols.

Sentia aquell aire primaveral agosarat que intentava filtrar-se per les escletxes que la roba deixa entremig dels botons o encara més descarat, per l'escot, el coll i les mànigues. El sentia i no va canviar de lloc. A prop hi havia una cafeteria però des d'aquell banc la vista era més agraciada.El vent feia moure les fulles, l'entrada i sortida de la cafeteria era constant. Els guardes municipals pulcrament uniformats agafaven les motos per a fer les rondes habituals.

El senyor del banc del costat no li va treure la vista de sobre. De fet no s'interessava pel llibre sinó per les seves cames que s'entreveien sota la faldilla. Més curta que llarga. Unes cames enfundades dins unes botes, més llargues que curtes. També era un lloc on l'aire intentava, sense demanar permís, escolar-s'hi.

Es va protegir el coll amb un mocador i es va cordar fins l'últim botó de la parka. Vermella. Cenyida a la cintura amb un cinturó ample. I va continuar llegint...

Llegia que la protagonista i el seu amant passejaven per la platja. Un dia semblant al que feia. L'aigua tenia un to gris, com el cel... el vent era una carícia neta a la pell. Mentre caminaven i parlaven no notaven ni el fred ni la remor de les ones pentinant la sorra...

L'apartament era fred. La trobada , desitjada. Escalfor en les abraçades, diàlegs amb les mirades, amor sota els llençols, la delicada descoberta del cos de l'altre...

Un intercanvi fluïd de tot allò que va més enllà de l'atracció física. El nexe profund d'una espiritualitat que pocs aconsegueixen i que molts no saben ni que existeix. Una dimensió que va més enllà del plaer. Els lligams que fan l'home lliure per a decidir i actuar.


Ella esperava amb certa impaciència i li agradava el que llegia. Podia fins i tot imaginar-s'ho, tot i que li costava ficar-se dins la història. Entendre aquest esglaó més cap a l'harmonia, la fussió dels cossos a un altre nivell. La simbiosi entre l'atracció física i l'estimació gens possessiva.

Als parcs sempre hi ha una noia de vermell, que llegeix i que espera... I mai sabrem què llegeix ni a qui espera...

*****

" Totes les persones saben estimar, perquè han nascut amb aquest do. N'hi ha que ja el practiquen bé de manera espontània, però la majoria ha de tornar a aprendre i recordar com s'estima, i tots - sense cap excepció - necessiten cremar en la foguera de les emocions passades, reviure alegries i penes, caigudes i remuntades, fins a poder veure el fil conductor que hi ha darrere de cada trobada nova;sí, n'hi ha un, de fil.

I aleshores, els cossos aprenen a parlar el llenguatge de l'ànima, d'això, se'n diu sexe, i això és el que puc donar a l'home que m'ha tornat l'ànima, encara que ell desconegui totalment la importància que té en la meva vida. És el que m'ha demanat i ho tindrà;vull que sigui molt feliç..."

Onze minuts - Paulo Coelho -Ed. Proa

17 comentaris:

myself ha dit...

Em va agradar molt Onze minutos quan el vaig llegir. Trobo que té fragments magnífics. Bona lectura!!

Clara ha dit...

A mi també em va agradar moltíssim el llibre de Pulo Coelho.. em sembla que tots els que he llegit d'ell m'han encantat!


I quina sort sería poder tenir al costat la persona que desitges al moment que vols que hi sigui..

Elvira FR ha dit...

Un relat esplèndid! m'agrada més el teu relat que el fragment de Coelho...molt més!

Elvira FR ha dit...

Per cert tot va bé? no sé que em passa avui on faig un comentari em trobo que al mateix moment algú altre n'està fent un 14:11 en realitat són les 23:11 quin rellotge tens posat?

Pere ha dit...

Ara que ho dius, jo mai vaig poder llegir en un parc.
Sempre hi havia una dona asseguda al banc del costat, llegint amb un vestit vermell cenyit, que cridava la meva atenció i no em deixava concentrar ...
Un escrit ben fet com sempre.

Bona nit Joana.
( Són les dotze en punt)

Joana ha dit...

Al teu espai, sempre trobo bona lectura. :)

Duschgel ha dit...

A mi també m'agrada més el teu escrit :)

sànset i utnoa ha dit...

Aquest llibre em va agradar molt, i no m'ho esperava.

Preciós el que has escrit!

Utnoa

Núr ha dit...

Impressionant! No coneixia el llibre i me l'apuntaré perquè m'ha deixat sense paraules!! Està tan ben escrit... Mare meva! buff...

Gràcies per fer-me'l descobrir!

onatge ha dit...

Aquest llibre quan el vaig llegir em va penetrar profundament... En Coelho és un autor que m'agrada molt. Aquest llibre és per rellegir-lo a poc a poc...

Una abraçada de menys minuts...
onatge

Candela ha dit...

Jo també me l'apunto...i buscaré la noia de vermell...

Mireia ha dit...

Jo tampoc no coneixia el llibre!

kweilan ha dit...

Jo no coneixia el llibre però la teua ressenya m'ha encantat.

Guspira ha dit...

Ei, me l'apunto! M'ha semblat molt interessant... És un tipus de lectura que m'agrada i que em fa pensar.
Una abraçada, guapa!

Deric ha dit...

jo vaig desistir de Coelhos i Bucays fa temps, està bé quan tenen llibres interessants, però quan fan llibres com xurros, aquí la cosa canvia i fa pensar amb allò de "aquí hay gato encerrado"... han sabut trobar una bona fórmula.

Joana ha dit...

Myself,
Un llibre diferents als de Coelho.

Clara,
Jo només he llegit l'Alquimista i aquest d'ell.

Elvira,
Tot va bé menys el rellotge! :)

Pere,
Hauràs de buscar un parc sense la dona de vermell. Són les 17,33 :)
Bona tarda!
Joana,
mmm...gràcies , a casa teva també :)
Dushgel,
Els teus són molt millors!gràcies

Utnoa,
Potser força diferent dels que escriu...

Núr,
A veure si t'agrada! Fa reflexionar :)

Onatge,
És per rellegir fragments però molt millor seguir l'argument per no perdre's :)

Candela,
Encara no l'has trobada?

Mireia,
A mi em va sorprendre gratament.

Kweilan,
gràcies!

Guspira,
gràcies a tu!

Déric,
estic d'acord però aquest és totalment diferent . Ha agradat!

el paseante ha dit...

Abans de llegir-te un post, sempre miro les teves etiquetes. Si hi llegeixo "relats" sé que hi haurà una cafeteria, ni que sigui vista de fora. És la teva marca de la casa. I la sensualitat.