Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 2 de març de 2010

Yamaha x- max 125


Feia una eternitat que no pujava en una moto. Prefereixo anar a peu o en bicicleta. El cotxe l'uso per allò imprescindible i necessari però no m'agrada conduir. De sempre les motos m'han fet respecte .

La sensació avui quan m'hi han convidat ha estat de por , quasi de vertigen. Al primer moment no recordava haver-hi pujat mai, ni de paquet. Però sí en una ocasió vaig pujar en una Bultaco petanera i al baixar em vaig cremar a la cama amb el tub d'escapament. Mai més.
Han estat uns moments de confusió com si m'enlairés en un telecadira i em transportés muntanya amunt deixant-me anar per una pista blava - vermella. De negres que jo recordi potser n'he baixat una o dues i ja vaig fer "el cupo". Anar virajant per les verdes - blaves era una grata sensació de domini dels esquis i del cos, de la velocitat i del gaudi de l'entorn. Quan tens por ets incapaç d'assaborir res.

Serà per això que la velocitat em fa por. Amb el cap enterbolinat tinc por de perdre'm sensacions, paisatges i detalls que anant a poc a poc puc apreciar.

Avui he agafat el casc que m'han ofert. M'he aïllat de l'entorn. La meva veu ressonava dins del meu cap. Els llums dels cotxes semblaven focs d'artifici . Hem sortit del centre i hem anat als afores. Fosquejava i el silenci i l'aire m'han assossegat. A una velocitat assequible hem voltat per la urbanització i alguns descampats. No feia fred. He afluixat el cos i m'he deixat anar.

Hem lliscat pendent avall com si voléssim sobre un tou de neu primaveral. La mateixa sensació que fa baixar pistes avall, amb el cos acompanyant cada revolt, cada gir, surant sobre l'asfalt i sentint-me diferent dels vianants.
Hi ha situacions que enlleminen. Per diferents, inesperades , per la companyia.
Hem arribat puntuals, una mica despentinades...
La reunió ha durat 1 hora i mitja i jo he esperat amb frisança que acabés per poder tornar a fer el recorregut que havíem fet abans. Gràcies Lídia.

29 comentaris:

Carme ha dit...

M'identifico molt amb tot el que expliques previ a pujar a la moto. A partir d'aquí no... perquè mai no he pujat a cap, ni de paquet. Espero que si es dóna el cas m'agradi tant com a tu, un cop vençuda la mica de por mi vertigen.

Elvira FR ha dit...

Fa anys que no vaig en moto ( de paquet) vaja que jo no tinc carnet...i la sensació de por i vertigen la comparteixo...m'agrada més si vaig en cotxe però és curiós hi ha persones que amb la seva manera de conduir em fan sentir bé, tranquil·la...amb d'altres em sento aterrida ( bé he exagerat) Sóc força sensible a la manera de conduir...

XeXu ha dit...

A mi sempre m'han fet molt respecte les motos. I mira que hi ha gent que és molt apassionada d'aquest tema, però això de les dues rodes... jo em quedo amb la bici. No sóc gaire amant de la velocitat, ho he de reconèixer. Però veig que la novetat a tu t'ha deixat ben satisfeta. Doncs ja saps, a repetir tants cops com calgui. Em sembla que la Lídia ja ha vist prou la seva moto!

Mercè Estruç ha dit...

entenc la sensació que has tingut. jo la vaig viure durant una època. per a mi el millor va ser durant 5 anys que vaig conduir la meva Vespino.
Ara el millor és el cotxe, 4 rodes, costats protegits i pots parlar amb la companyia (si en portes)

Pere ha dit...

Tu Joana sempre te expliques tan bé que sembla que tots hem anat a la reunió.
Per tant: gràcies Lídia per tan agradable passeig.

Bona nit.

Joana ha dit...

Em sento com si vingues jo de "paquet"...
De bé que ho expliques!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Està molt be això d'assolir noves experiències.
La moto et dona la sensació de llibertat, el contacte de l'aire a la cara i la manera de com et pantina son sensacions molt especials, encara que ara amb el casc la sensació és més d'opressió que d'altre cosa.
Sovint em sembla que ens fan viure d'intre d'una llauna.

fanal blau ha dit...

A mi m'encanten les motos! N'havia dut de "més joveneta" ;), però encara no renuncio al somni de tornar-ne a tenir.
Això si, quan m'hi posi, haurà de ser amb una Harley...ja veus que volo alt!!! Però és que són precioses i a més, per alçada em van de perles!
Aleshores potser tornaré a semblar, com em deien alguns i algunes, la hormiga atòmica!

Ja veig que t'ha agradat! Ai Lídia com s'hi aficioni!!! :)

Una abraçada, Joana!

Hayley ha dit...

:) ja he vist que quan m'ho has explicat t'ha fet molta il.lusió. jeje
un petó!

Abogada en Bcn ha dit...

Ei, quina casualitat, jo vaig anar dissabte per la nit de paquet en moto, feia anys que no pujava. Al principi una mica de por però després yihaaaaaaaaaaaa quina sensació....

estrip ha dit...

anar en moto és una aventura...

garbi24 ha dit...

Sóc un apassionat de les motos...tot i que ara no en tinc, però els més de cent mil quilometres que hi he fet, els amics, l'aventura i molt més fa que encara ara el sol fet de pujar en un ciclomotor m'ompli d'alegria.

fada ha dit...

Jo si he d'anar amb dues rodes,prefereixo la bicicleta, la veritat (tot i que algun ensurt l'he tingut), però veig que l'experiència t'ha encantat. Doncs res, ja ho saps o la Lídia et porta de paquet o ja et veig estalviant...

Clara ha dit...

Només hi he pujat una vegada en una moto.. i mai més! Va ser una experiència fatal.. gran part de culpa, però, del conductor!

Ai, ai.. em fan por, les motos!

kweilan ha dit...

hagués pogut escriure jo també moltes de les frases que dius. Prefereixo anar a peu que amb moto. Molt ben descrites les sensacions, m'ha agradat!

Rita ha dit...

Que bé! M'encanta anar en moto, de paquet! I córrer també! :P

Pais secret ha dit...

Fa segles que no vaig en moto!M´encantava, però com que sempre anava de paquet i per muntanya acabava baldada.
D´adolescent recordo reconèixer els meu amics quan passaven pel carrer pel so dels motors, no tenien res a veure una Rieju i una Montesa, ni una Vespa amb una Puch...;)

El veí de dalt ha dit...

Ja et veig que haurem de fer curses per Girona...!

el paseante ha dit...

M'agrada com transformes un acte quotidià en una aventura. Avui he anat de paquet en un bus urbà. I sense casc.

Alyebard ha dit...

Ostres, m'acabes de recordar quan feia revolts amb una derbi variant i portava "paquets"... M'agrada que t'agradés anar-hi.

Toy folloso ha dit...

En la sèrie "Max" de Yamaha hi ha models que et despentinen, i altres que et desperruquen....

Mireia ha dit...

uiii... Les motos i jo no som massa amigues. Això que a casa tenim un 125 d'aquestes petites i en martí sempre intenta convence'm que va genial i jo que de paquet justet, però portar-la: res de res

Cris ha dit...

Jo, des de que em van atropellar anant amb moto ja fa dotze anys aquest mes de març, no hi he tornat a pujar.... suposo que hauré agafat fòbia :) Petons i bon capdesetmana!!!

Candela ha dit...

No ho he fet mai sobre una moto...i tu?

La Meva Perdició ha dit...

Bon relat. Celebro que hagis retrobat bones sensacions pujant en moto. O més ben dit “bones vibracions”.
Jo porto més de 6 mesos allunyat de la meva estimada Honda Rebel, per una tendinitis i m'has recordat lo bé que em sento conduint aquella moto. Quantes vegades he tingut que parar, per escriure a corre cuita fragments inspirats mentre la conduïa.
PD: Gràcies per la visita!. ^_^

nimue ha dit...

a mi no m'agrada gens la velocitat sobre rodes i les motos em fan molt de respecte. Però alguna vegada que he anat de paquet en la moto (grossa, no sé de marques ni models) per ciutat ha sigut divertit, ho reconec.
B7s! i posa't el casc! ;)

Joana ha dit...

Carme,
Si tens una ocasió ja m'ho explicaràs :)

Elvira,
Jo també prefereixo conduir que no anar de copilot...per la manera de conduir com dius.

Xexu,
No crec que repeteixi sovint. Potser un altre dia , no t'ho nego.

Mercè,
Suposo que la Vespinio no agafa grans velocitats :)

Pere,
T'ha agradat la passejada? :)

Joana,
T'ha agradat anar "de paquet" Joana ? :)jeje

Vitalis,
Una mica claustrofòbic sí que ho és el casc però s'ha de portar!

Fanal,
No et faig motera però si ho dius...m'ho crec!

Hayley,
:)Petons wapa!

Abogada,
Com diu en Vitalis...noves experiències :)

Estrip,
Això em va semblar!I mira que va ser una aventura curteta :)

Garbi,
Tants quilòmetres em donaria seguretat anar-hi "de paquet" :)

Fada,

Uix! Prefereixo estalviar per una latra cosa :) Records wapa!

Clara,
Potser una conductora ...

Kweilan,
Així compartim la bici?o caminem?

Rita,
jejej Ja m'ho semblava que t'agradaven :)

País secret,
Era impossible concentrar-me a estudiar quan sentia el soroll de les motos! Quina casualitat!

Veí,
Motero també????

Paseante,
Però per fer arranjaments a la llar sí que en deus portar de casc :)))

Alyebard,
Em va agradar però no crec que repeteixi sovint...

Toy,
Ara vaig a mirar l'enllaç :)

Mireia,
Millor anar en bici, Mireia!
Emn Martí és l'Aquari???

Cris,
Quin ensurt Cris.Confio que no fos res important.Bon capde wap!

Candela,
jejeje...Tornes a ser la CANDELA de sempre!

La meva perdició,
La moto com a font d'inspiració. No està gens malament!
Nimue,
La paraula és "divertit". Això em va semblar! I amb casc...sempre! :)

Mon ha dit...

Jo en vull una de moto i la meva dona em diu que "Naranjas de la china" que res de res....

fra miquel ha dit...

Si no fos per la Vespaaaaa, no faria ni la meitat de les coses que faig!
També he tingut moto de carretera (450 c.c.)
A banda de les emocions que puguis tenir (sobretot en carretera) per a mi lo bó de la moto en ciutat és que guanyes molt de temps. En un moment estàs aquí o allà.

Petons