Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 30 de març de 2010

Et vaig veure al cafè

Cafè A Brasileira - Lisboa



Et vaig veure al cafè. Distret. Fitant l’infinit.Una Voll, un bolígraf i un bloc. Com abans quan escrivies poemas a la teva princesa, desfeies nusos existencials i programaves rutes per el món, en una incansable descoberta de tu mateix. Dibuixaves paisatges llunyans i estudiaves llengües foranes.

Ja no fumes. No cremes la teva vida perquè la vida t’ha cremat.

Al reïalme de la princesa no vas ser feliç ni vas trobar repòs lluny de casa.

Avui em sento de nou la princesa que durant un temps va llegir l’amor escrit a la teva pell.

Avui entraré…



Una proposta col.lectiva del blog Adart- lletrAtura - amb 100 paraules. Els relats en paper es repartiran per els cafès de Girona - Hi ha temps fins l'1 d'abril


26 comentaris:

estrip ha dit...

una voll, un bolígraf i un bloc. És perfecte!

Elvira FR ha dit...

Un relat molt bo! llegir l'amor escrit en la teva pell....molt bo!

XeXu ha dit...

Un bon relat, tots els que he llegit d'aquesta proposta m'han agradat, sabeu treure molt suc a 100 paraules!

joanfer ha dit...

No tinc paraules. Preciós... m'ha encantat. Felicitats! ;)

Pere ha dit...

Cent paraules per interpretar una melodia sentimental.
Però no entris ... ja està bé així.

Bona nit Joana.

Joana ha dit...

Joana... m'encanta!

barbollaire ha dit...

És tant bo!
m'agrada tant i tant, Joana.

Bon dia estimada amiga

Petonet dolç, nina
Abraçada immensa :¬)*

novesflors ha dit...

El relat, com la vida... tal qual.

fanal blau ha dit...

Un 10, Joana!
Gairebé escolto la música d'un fado...

rebaixes ha dit...

Quan llegeixo cent paraules, em fa l'efecte intern que n'he llegit cent mil, tant em captiva... Anton.

Estonetes ha dit...

Molt bonic "l`amor escrit a la teva pell"...

Cris (V/N) ha dit...

Vaig estar en aaquest cafè, l'any passat, al Gener.... i Pessoa al meu costat ;)

Bon relat, com sempre, felicitats, petons i bona setmana santa!

Llop Estepari ha dit...

Un relat fantàstic, però ple de realisme, i al mateix temps de lirisme. Molt bonic de veritat. I la quantitat de sensacions que es poden despertar amb 100 paraules.
Bones festes de Setmana Santa.

mar ha dit...

L'has brodat Joana!
És una preciositat d'imatge de tota una vida feta amb paraules!

Un petó guapa!

zel ha dit...

T'ha quedat molt i molt poètic, amoròs, íntim, preciós, Joana, un relat brodat!

kweilan ha dit...

M'ha encantat!

Clara ha dit...

t'ha quedat molt bé!!


"Ja no fumes. No cremes la teva vida perquè la vida t’ha cremat."
m'ha agradat molt..

Rita ha dit...

És que hi tens la mà trencada, Joana, un relat preciós! :-)

Mireia ha dit...

Caram, quina facilitat per recrear un ambient, és fantàstic!!

Ah, veig que estàs llegint LES VEUS DEL PAMANO, el tinc ara mateix ressenyat al blog

Candela ha dit...

Que bo Joana, com sempre.

lolita lagarto ha dit...

Fantàstic!! és un relat rodó, cent paraules que dibuixen molt bé una realitat,i potser un imaginari col·lectiu...
També em quedó amb llegir l'amor a la teva pell... inmillorable!
Enhorabona!

Duschgel ha dit...

Que bonic poder sentir-se així de nou!

I tu em deies a mi això del sintetitzar... Tu ho has fet amb cent paraules tan sols!

el paseante ha dit...

És maca aquesta iniciativa, i és bonic el teu text. Sovint parles de cafeteries. Són marca de la casa.

Joana ha dit...

Gràcies a tots

Ferran ha dit...

"Avui em sento de nou la princesa que durant un temps va llegir l’amor escrit a la teva pell", dius. Ho he trobat preciós.

PS: I el cafè, quin cafè més xulo!

txernòbil brain ha dit...

Realment molt bo. Felicito i aprofito per convidar: http://petitesdiscrepancies.blogspot.com/