Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 21 de març del 2010

Impàs

Parc del Migdia

Busco racons. M’acosto al silenci. És just quan la ciutat es desperta i els primers sorolls es desvetllen de la nit.


Hi ha parcs , a la ciutat, com petits oasis.


M’arrecero en una de les cafeteries prop d’un petit estany. He anat a comprar el pa en un forn on el fan amassat i no he pogut resistir-me a una ensaïmada de pam, cuita per fora i tova per dins. Cruixent. I a unes magdalenas amb ratlladura de llimona. Perfumades.


He demanat un cafè amb llet i he anat esmicolant l’ensaïmada i després una magdalena, sense pressa, mentre contemplava els ànecs de l’estany fruïnt de la calma matinal. Ells i jo.


Un executiu amb una carpeta sota el braç i parlant per el mòbil m’ha distret.


Arriben les primeres mares amb els nens als cotxets i un grup d’escolars menuts hi venen a esmorzar. Tots duen la motxilla i la bata de la llar d’infants. Vermella.


Hi ha algun jove aïllat amb el seu iPod i algun jubilat llegint el diari…


El sol ha tret el nas tímidamente per tornar-se a amagar. El dia està mig ennuvolat i tot fa pensar que l’hivern és ben viu.


M’agraden aquests dies d’impàs. Dies grisos de bon matí i assolellats al migdia. La primavera espera impacient. Uns dies més i endreçarem els jerseis gruixuts, els guants i les bufandes i ens empolaïnarem amb roba vistosa.


A aquestes hores del matí la majoria de persones treballa i els nens són a l’escola.


M’entretinc llegint el diari i després busco qualsevol mirada que , com la meva s’atura i deixa passar pel seu davant estampes quotidianes sense cap més trasfons. Algun cop fins i tot es creuen les mirades i prou. Només deixant-les passar assaborim aquest moment.


Una mica de calma abans de començar el dia.


Poder canviar el torn de treball em permet fer aquesta pausa matinal. Estar amb mi. Observar. Gaudir sense presses. Aturar de tan en tan el temps.


Actualment el luxe és més subtil. No tan ostentós ni carregat com el Barroc. Tenir temps per a tu, per els teus, per a fer una escapada i per a trobar-te.


En la nostra societat en la qual tot es mesura per la rapidesa i pels resultats el veritable luxe és el temps.

24 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

És veritat, cad a cop més el veritable luxe és el temps, però també em sembla un luxe compartir aquest temsp de calma al matí, amb tu, els ànecs, el nens...

Gràcies, Joana, bona nit, bonica!

Clara ha dit...

I tan.. el temps és un luxe que no tothom es pot permetre! (jo, per sort, sí!!)

Doncs aprofita aquest luxe.. i la primavera!!

Sergi ha dit...

Quina imatge més maca de la quotidianitat. És ben cert que el temps és un luxe. Jo el robo a la nit, i així passo els dies arrossegant-me quan he de complir les meves obligacins. Ja veus.

rhanya2 ha dit...

Quin plaer! La gràcia que tens és que m'agafes de la mà sense saber-ho ni tu mateixa i em fas quedar-me al teu costat mentre menges, prens el cafè i observes. Sovint somio amb dies com aquest teu. Però jo no puc canviar torns, haig d'esperar les vacances (i que consti que no em queixo...). Ara arribaran aviat i e vegades penso en agafar un tren decidint-ne el destí a última hora. Per què no?
Bona setmana, Joana!!

Rita ha dit...

Estonetes com aquesta, que gairebé he visualitzat, són aliment per a l'ànima.
Bona setmana, Joana, maca!

fra miquel ha dit...

Que siii, que ja està aquí la primavera... Una mica plujosa al començament, és cert, però ja s'arreglarà.
Qué bé que pots tenir aquestes estones. Com més d'un diu per BlogVille: són petites felicitats.
Petons

L'apprendista ha dit...

És fantàstic, realment. Jo el divendres vaig aprofitar la mitja hora de descans per anar-me'n a prop del mar i escoltar el vent i les onades i arreplegar una ulladeta de sol. Meravellós. Sí, el temps... és més valuós que moltes coses materials que molta gent creu imprescindibles per ser feliç. I, sobretot, saber-lo donar: aleshores ja no té preu. Petons.

Llop Estepari ha dit...

Tens tota la raó de que és un luxe avui poder-se parar a pensar, deixar-se anar, tant sols contemplar la natura o somiar despert.
Jo ara malauradament per força major tinc tot el temps del mon per poder fer això, i ho agraeixo.

Pere ha dit...

"M'acosto al silenci
i una ensaïmada de pam
cuita per fora, tova per dins
i sense pressa
i estar en mi ...
i aturar de tan en tan el temps"
Valga'm déu, sembla que mi trobo!
aquests petits moments són els que fan que la vida valgui la pena.

Bona nit Joana.

Elfreelang ha dit...

Ei new look del bloc! un post deliciós, molt ben escrit, gairebé em veia jo també prenent-me un cafè amb llet, gaudint d'aquest preciós i ple de pau impàs ...el goig de tenir temps!

Striper ha dit...

Doncs tents tota la rao el temps un luxe que cal assaborir com la millor de les menjas.

Joana ha dit...

Temps... de vegades el voldria poder fabricar jo mateixa...
Com sempre, magnific Joana...
Un petonet

sànset i utnoa ha dit...

Molts diuen que perdem el temps. Jo crec que així en guanyem.

*Sànset*

rebaixes ha dit...

...i el croissant que cruix encara entre dentoles com uns petons a galta de nen menut...Que ja ho vaig dir el que pensava i em refermo. Anton.

Jordicine ha dit...

Tens tota la raó del món. I observar, sense fer res més, és una passada! Ets gran, Joana. Un petó.

Bargalloneta ha dit...

ei!!
m'agrada el nou look!!!
bona setmana!!!
petons

zel ha dit...

I tant, jo també el necessito, temps, descans... petons i moixaines!

DooMMasteR ha dit...

Gaudir d'un dia així és un èxit. Quina pau. :-)

Alyebard ha dit...

O quin moment tant magnífic. Cada moment més escassos. Quina (sana) enveja

Cris (V/N) ha dit...

M'encanta fer el mateix, gaudir de les estones, observar i relaxar-me.... Bon post, intimista i natural, com tu.... Petons reina :)

Francesc Mompó ha dit...

Té, et deixe un pessic de temps perquè el dediques a la transgressió.
Salut i Terra

Montse ha dit...

Un luxe és llegir-te!

Joana ha dit...

Carme,
gràcies per compartir-lo!

Clara,
Conserva aquest luxe de tenir temps per a tu!

Xexu,

Jo a la nit ...somio :)

Violette,
Quin post el del tren...m'ha agradat i una mica m'he tyrobat a l'estació amb tu...petons!

Rita,
I tant que l'alimenten i quina energia que donen! Bona setmana per a tu també!

Fra Miquel,
La pluja ha deixat un cel ben blau i un verd intens! Petites felicitats i tant!

Teresa,
El mar em queda lluny...o sigui que aprofito qualsevol racó per badar :)

Llop Estepari,
Malgrat els "malauradaments" et desitjo que disfrutis tots els moments.

Pere,
A vegades val la pena aturar-se per copsar que la vida val la pena ...Pere! Bona nit

Elvira,
El temps és plaer, goig i un munt d'adjectius més!
Striper,
Sibarites del temps? :)

Joana,
Costa trobar-ne però ho hem d'intentar! petons wapa!

Sànset,
El perdem quan ens consumim pensant que no en tenim :)

Rebaixes,
Gràcies amic!

Jordicine,
jejeje...i tant que és una passada i gran!

Bargalloneta,
Ei! gràcies wapa!

ZEl,
Vaaa que tindràs S. Santa i jo hauré de treballar :))

DooMM,
Com va per Irlanda???

Alyebard,
No volia fer-te enveja :)

Cris,
Un petó Cris!Ja t'enviaré finestres!

Frances,
Gràcies per el pessic!!

Arare,
El mateix et dic. petons wapa!

el paseante ha dit...

No cal anar a Cancún quan tens cinc minuts lliures. Amb un grapadet d'euros pots tenir un instant de pau com aquest que descrius. I sense magdalenes, ni ensaïmada, encara surt més econòmic.