La distància adequada

Al punt que naixem comencem a morir,

i, morint, creixem, i, creixent, morim cada dia,

que en cap moment no parem de fer via

ni per menjar ni jeure ni dormir.

Pere Marc ( 1338 - 1413 )

*****

Es passeja divertida per el pis. S'empolaina. Es mira i es remira al mirall.

I jo trastejo com si l'escarràs portés el meu nom.

La rentadora centrifuga a tot gas i el rentaplats es destornilla amb el pes dels atuells.

Xiuxiuejo en veu baixa frases sense sentit i taral.lejo la cançó del seu CD que va a tot volum.

L'assecador dels cabells treu fum i escampa l'escalfor al bany. El baf de la dutxa empolsa el mirall. Hi dibuixa flors, el seu nom i hi apropa els llavis. Un bes glaçat, estampat al mirall. Amb gust d'aigua. Diluït. Estès a l'aire com la roba a l'estiu.

M'hi acosto. Ella obra els ulls, expectants.

No em pregunta. No pregunto. Sabem qui som. Bé... de vegades dubtem.

Lluitem per saber qui guanyarà avui.

Les frases s'interposen. Sembla que el pis sigui una batedora.

Algun dia explotarà i es cremaran les cortines de ganxet de la cuina. L'edredó de seda i les cortines de licra, les cadires tapissades i el sofà de pell. Els quadres i la fusteria.

Pateixo... perquè no es cremin els llibres. El meu tresor i ... el d'ella també.

Ella i jo. Jo i ella.

Em mira i m'estira de la mà. Fa que em miri al mirall.

Hi veig uns cabells embullats i sense color. Apagats. La pell mat i els ulls cansats.

Una dutxa i roba neta. Cabells nets. Mirada neta. Llavis a punt. No cal dir res. Un bes al mirall i la fredor a la pell.

Moviment de calaixos...

Em trec el davantal i em dic que per avui ja n'hi ha prou.

Ella és festiva i la necessito. Endreço la pala, l'escombra i la baieta... els guants...fins demà.

Ara és hora de guaitar cap a fora. Veure el cel amagar-se rere la nit.

Tanco la porta.

Avui la deixo tancada a dins.

Hi ha dies que passejo sola.

Altres en què som les dues que passegem. Una dins el cos de l'altra. Una pensa amb el cap, l'altre amb el cor. És la meva perdició. Es l'altre jo...

******

"De totes les fronteres que l'home construeix, la més fonamental és la que establim entre allò que som i allò que no som. És la frontera a la qual estem menys disposats a renunciar... Hem invertit una pila d'anys en fortificar-la i defensar-la per sentir-nos-hi segurs dintre. És la frontera que estableix la nostra sensació d'éssers separats, de "ser nosaltres mateixos". A mesura que envellim, plens d'anys i de records, i comencem a entrar en el no-res final de la mort, l'últim que abandonem és aquesta frontera. La primera que fem i l'última que esborrem"

Ken Wilber

Cristina Rosenvinge -La distància adequada

Que tingueu un molt bon any!

Pistes Blocaire invisible :

4 - Té un blog "farcit"

5 - No és una super-woman....però poc l'hi falta...