Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 1 de gener de 2009

La distància adequada

Al punt que naixem comencem a morir,
i, morint, creixem, i, creixent, morim cada dia,
que en cap moment no parem de fer via
ni per menjar ni jeure ni dormir.
*****
Es passeja divertida per el pis. S'empolaina. Es mira i es remira al mirall.
I jo trastejo com si l'escarràs portés el meu nom.
La rentadora centrifuga a tot gas i el rentaplats es destornilla amb el pes dels atuells.
Xiuxiuejo en veu baixa frases sense sentit i taral.lejo la cançó del seu CD que va a tot volum.
L'assecador dels cabells treu fum i escampa l'escalfor al bany. El baf de la dutxa empolsa el mirall. Hi dibuixa flors, el seu nom i hi apropa els llavis. Un bes glaçat, estampat al mirall. Amb gust d'aigua. Diluït. Estès a l'aire com la roba a l'estiu.
M'hi acosto. Ella obra els ulls, expectants.
No em pregunta. No pregunto. Sabem qui som. Bé... de vegades dubtem.
Lluitem per saber qui guanyarà avui.
Les frases s'interposen. Sembla que el pis sigui una batedora.
Algun dia explotarà i es cremaran les cortines de ganxet de la cuina. L'edredó de seda i les cortines de licra, les cadires tapissades i el sofà de pell. Els quadres i la fusteria.
Pateixo... perquè no es cremin els llibres. El meu tresor i ... el d'ella també.
Ella i jo. Jo i ella.
Em mira i m'estira de la mà. Fa que em miri al mirall.
Hi veig uns cabells embullats i sense color. Apagats. La pell mat i els ulls cansats.
Una dutxa i roba neta. Cabells nets. Mirada neta. Llavis a punt. No cal dir res. Un bes al mirall i la fredor a la pell.
Moviment de calaixos...
Em trec el davantal i em dic que per avui ja n'hi ha prou.
Ella és festiva i la necessito. Endreço la pala, l'escombra i la baieta... els guants...fins demà.
Ara és hora de guaitar cap a fora. Veure el cel amagar-se rere la nit.
Tanco la porta.
Avui la deixo tancada a dins.
Hi ha dies que passejo sola.
Altres en què som les dues que passegem. Una dins el cos de l'altra. Una pensa amb el cap, l'altre amb el cor. És la meva perdició. Es l'altre jo...
******
"De totes les fronteres que l'home construeix, la més fonamental és la que establim entre allò que som i allò que no som. És la frontera a la qual estem menys disposats a renunciar... Hem invertit una pila d'anys en fortificar-la i defensar-la per sentir-nos-hi segurs dintre. És la frontera que estableix la nostra sensació d'éssers separats, de "ser nosaltres mateixos". A mesura que envellim, plens d'anys i de records, i comencem a entrar en el no-res final de la mort, l'últim que abandonem és aquesta frontera. La primera que fem i l'última que esborrem"
Ken Wilber



Cristina Rosenvinge -La distància adequada

Que tingueu un molt bon any!

Pistes Blocaire invisible :

4 - Té un blog "farcit"

5 - No és una super-woman....però poc l'hi falta...


17 comentaris:

estrip ha dit...

molt bon any nou a tu a l'altre tu, al assecador, a la rentadora. I sobretot molta llum de dona!

Montse ha dit...

Molt Bon Any!!! Aquí et deixo el primer somriure.

:D

rebaixes ha dit...

M'has fet agafar una miquetona de fred, El JO ... el jo ...el j ... el o... M'ho pregunto quans en tinc.M'ha intrigat fins al final.
i per acabar la parrafada copiada, que si l'encapçalament no ers bo. / Sort que no tinc exàmens per més que em consideri estudiant a la meva penùtima joventut./ Una abraçada per començar amb bon pas.Anton.

Striper ha dit...

El meus millors desitjos i la meva admiració per tu. Bon 2009.

zel ha dit...

Les reflexions m'han fet pensar i molt, i encara em sembla que de vegades, som allò que som, allò que voldríem ser, allò que els altres veuen de nosaltres, i allò que creiem ser...quatre vidres d'una finestra....

I el teu invisible...avui m'ha desconcertat...

fada ha dit...

Intrigant, l'escrit. Està molt ben travat i al final arrenca el somriure. Que la inspiració t'acompanyi durant tot aquest any. Un petó, maca.

Mon ha dit...

bon any Joana, de tot cor Que aquest 2009 que just comença sigui un veritable punt de trobada de tots els nostres bons desitjos. Una forta abraçada i mil petons dolços

nimue ha dit...

una abraçada,Joana, i feliç any tingues.

Robertinhos ha dit...

feliç 2009!

el mirall va retornar el bes glaçat?

Vaja, com no em canvii el sexe, no sóc el teu invisible

XeXu ha dit...

Jo, quan surto, m'agrada fer-ho amb tots els altres jos, ja que mai saps quan hauràs de menester a algun o a l'altre. Molt bon any, Joana!

khalina ha dit...

Ohh ! M'ha agradat molt i molt el post. Penso que ha estat bé que el dia d'Any Nou guanyés la festiva :) Clar que també clar rentar i cumplir les obligacions

jordicine ha dit...

Bon any, Joana! I aviam si t'animes pel sopar blogger. Molt original el post d'avui. Del bllocaire... ni idea!!!

Carme ha dit...

Aquest títol "La distància adequada" m'agrada molt i el post també. Jo utilitzo sovint aquestes paraules per a altres relacions, però em sembla genial utilitzar-ho per a la relació amb un mateix, amb les altre s parts del jo, que tots som una pila d'aspectes diferents.

I la pista ... catxis! que jo de superwoman no en tic res. I això que he mirat enrere i pensava... tastaolletes, sí!

Molt bon any, preciosa i esprem rebre molta llum des del teu blog.

merike ha dit...

Bon Any Joana, des de Finlàndia!

el paseante ha dit...

Primer pensava que era una escena entre la teva filla i tu. Tu endreçant i ella formant el caos al lavabo. Potser no anava mal encaminat, potser volies treure de dins la Joana nena. Que tinguis molt bon any maca.

Albanta ha dit...

Molt bon Any!! Un post genial per començar l'any.
Dos mil nou petons!!

Joana ha dit...

Molt booon Any a tothom i Gràcies !!!