Imatge de googleM'agradaria fer els pots més curts. Dir més en menys paraules.
Sóc xerraire de mena i alhora m'agrada escoltar i mirar en silenci. Casi en mutisme total.
M'agrada asseure'm i observar, posar-me davant de la pantalla o d'un full en blanc i pensar sense escriure.
Redactar mots invisibles sobre un full transparent. Teclejar mots sense significat. Deixar-me anar en un diàleg sense fi i escriure per dins. Canviar la mirada depenent del que sento. Expresar-me sense moure'm. Com un joc de mim interior.
Movent músculs com si un joc de titelles es moguessin dins meu...sense ser jo qui les dirigeixi...
Sentir-me protagonista d'un relat no escrit per ningú. Sense teatre on actuar. Només interpretar per mi des de dins.
Espiar un públic inexistent darrere de les cortines. I sentir un calfred interior quan aplaudeixen.
Em pregunto si sempre som actors en aquest gran teatre del món. Actors que hem après a interpretar gràcies al còdig genètic que ens han transmès i als apunts que hem anat aprenent de l'escola de la vida.
M'agradaria que en quatre ratlles hagués dit tot això i veig que he de continuar intentant-ho. Sóc tossuda de mena...
******
Imatge de googleSempre que vaig a teatre penso que el que veig són passatges d'una gran obra. Interpretacions quotidianes o filosòfiques. Imatges sortides d'un text escrit, paraules cuites a foc lent i adobades amb gestos, somriures i planys. Un polsim d'humor i cabassos de sentiments.
Fer teatre és interpretar la vida.
Viure consisteix en esmerçar-nos a ser els millors actors - cadascú en el seu paper. El paper que ens ha tocat interpretar.
La tardor ens porta teatre a Girona . Una mica de caliu per les tardes/ nits en què ja comença a refrescar.
33 comentaris:
Jo crec que fas uns post maravellosos.
Els teus escrits sempre tenen espurnes poètiques i maques, que relaxen a aquestes hores de la nit, el teatre ens fa a tots espectadors d'escenes inesperades oi...
aixi que tenia truco aixo?val val
Una manera molt bonica de relacionar la vida i el teatre. "Fer teatre és interpretar la vida" i "Em pregunto si sempre som actors en aquest gran teatre del món."
Continuarem actuant i a la vegada essent espectadors també de tot allò que no som nosaltres.
Espero que t'agradi l'obra. Jo no sóc massa de teatre, no sé perquè, però sempre em decanto pel cinema.
Estic amb l'striper, escrius com els àngels, Joana. Un petó.
Si som actors, som dels bons, ja que és complicat fer certs papers que ens toca a la vida, i sovint ens en sortim prou bé, fem una gran interpretació, encara que també hi ha actors i actrius dolents, és clar.
Deixa que compri l'abonament de temporada per al teu teatre. És fantàstic veure't actuar!!
Si no ets actriu ho sembla. Apareix en tu el miracle dels gest, de la veu i nosaltres en la foscor del silenci gravós, consentit, quiet es va desgranant l'episodi que marques. Quanta felicitat apareix davant nostre, ens la bebem a sorbets com la dones sense empatxar i no es cansen ni ulls de mirar-te ni orelles de que les penetri la suavitat de ta veu sencilla, lleugera, tendra... Prou, L'avi Anton.
de vegades cal escriure tots els mots...
sense estalviar-ne cap...
i d'altres cal ser estalviadores i no escriure, només pensar, imaginar i restar en silenci...
i així anar acumulant un pou de saviesa que serà font de noves paraules mai escrites ni dites de la mateixa manera...
i seguir vivint i seguir actuant en el gran teatre de la vida...
i seguir llegint/escrivint els pensaments i acostar-nos una mica més cada dia...
ptnets d'una actriu
(fent pràctiques...)
;)
Un post amb regust de tardor, urbana i teatrera :-)
Salut!
Molts ja voldriem saber transmetre com tu ets capaç, sigui amb una paraula o sigui amb un milió.
"Fer teatre es interpretar la vida" o es que potser la vida es tot teatre.
petons!
el teatre té una màgia especial. Com els teus posts!
b7s!
Com sempre que et llig m'has fet reviure la màgia del teatre, i m'has fet sentir-me espectadora privilegiada d'una gran actriu de la vida. Ets encantadora expressant els sentiments.
Un petó dolça!!
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.
El teatre és una de les meves grans passions,des de sempre. N'he fet força. El més increïble per a mi és la capacitat d'arrencar la gent del seu món habitual i fer-los sentir "coses" mentre viuen una altra història. A la vida real també es pot dir que interpretem un paper, però el que nosaltres volem. Això a vegades costa, perquè hi ha qui ens vol esciure el guió, però en aquest cas, contràriament al teatre d'escenari, hem d'escoltar el director de dins més que no pas el(s) de fora.
Ho descrius tant bé!, que ja nomès et faltarà portar la teva propia obra a escena.
Haurem d'invitar a la Núria Espert perquè s'inspiri en tu.
Petons escenificats...
Som actors i espectadors alhora en aquest gran teatre que és el món. El que no suporto é sla gent que fa comèdia i d'aquests en corren uns quants :( I no pateixis per l'extensió dels posts, a cadascú li surten com li surten i és millor això que forçar una altra cosa. Petonets.
I per què vols escriure menys paraules? si totes elles són plenes de contingut! No et tallis!!!
un petó!
Espectacle teatral d´enguany:
El Solbes, tu.
fa unes setmanes vaig teclejar un número de telèfon de memòria; evidentment, em vaig equivocar i me'n vaig adonar quan ja m'havien respost... la sorpresa va ser trobar que em respongués una veu d'home quan en aquell número sempre contestava una dona.
a aquell home no el conec més que de referència, però en sentir-li per primer cop la veu em va recordar la d'un altre conegut... pel tó, per les inflexions... vaig pensar... "sap fer el seu paper";
jo sóc un mal actor; per tant el teu post, que he trobat com sempre tant ben lligat, no m'ha arribat perquè no em sento actor pel fet de no saber-ne...
m'agradaria pensar que "se'm pugui interpretar" i, sobretot, traduir intel·ligiblement... però com més va, més difícil em sembla!
petons i llepades amb lletres o sense!
Striper,
M'agradaria sintetitzar-los.És un repte. Gràcies i bona setmana!
Cesc,
De nit tot és veu/o és diferent.Potser la representació i els espectadors estan més receptius...
Ddriver,
Una mica de propaganda del lloc on visc ;)
Carme,
La vida és aquesta barreja i amb això no vull dir que actuem. Qui s'esforça en fer una cosa que no li surt ,malament rai!
Jordicine,
A mi m'agraden les dues coses, però el teatre m'absorveix i la vida també! Un petó
Xexu,
No sé si hi ha actors bons i dolents...a la vida, o si les circumstàncies no són les mateixes per a tothom. De fet ens toca viure en un determinat cercle i allà anem construint-nos.
Sava,
M'agrada actuar de cara endins. Potser sóc una actriu frustrada.A la propera vida...veuràs :)
Rebaixes,
Que bonic això de " el miracle del gest en un medi aparenment "fred".Transmetre vibracions i que arribin...gràcies!
Mar,
Sempre n'escric massa.Sempre retallo posts i encara són llargs. No sé actuar :)))
Tondo,
Com tu : amic de la faràndula :)))
Antoni,
Bentornat! La vida aixxx que complicat saber ben bé el que és...Un teatre? una comèdia? una tragèdia? un il.lusió?
Nimue,
I com els teus posts! Màgia arreu! Quina sort tenim de disfrutar-ho!
Albanta,
A vegades escriure a raig porta tot aquest aldarull :) Gràcies wapa!
Té la mà,
En solitud hom està sol i acompanyat per l'ombra d'un mateix.Fer-se companyia i estar bé amb un mateix.Gràcies per aquest vers...
Laura,
benvinguda!
Mmmm una actriu per aquí. De fet crec que assajant podríem fer una gran obra!
Supertram,
Ja veurem com els escenifiques aquests petons... :)
Fada,
gràcies! La comèdia com la tragèdia forma part de la vida.També hi ha els comediants ;)
Arare,
Vols dir que no hi ha brossa??? a vegades
Toy,
Els polítics ...uns grans actors amb un bo guió...per ells!
Gatot,
A vegades fem jocs amb les paraules que s'interpreten malament.
No es tracta de ser actors"bons" o "dolents".Com ens projectem cap als altres és el que importa i com els altres ens interpreten...i es projecten.
Tot és un joc :)
A veure si un altre post ...t'arriba :)
Bones vacances!
Bona setmana a tothom
No crec pas que escriguis llarg. Ben al contrari, em semblen textos molt concrets els teus. No hi veig palla. I també m'agrada badar davant la pantalla o el full en blanc. I mirar com s'hi couen històries futures.
Farandulejant, doncs...
A mi m'encanten els teus post, per que en destiles dolçor, tendresa, amor, sensibilitat...penso que et mostres tal i com ets i no dubto que deus tenir caràcter fort quant cal, jejejejejeje.
Un petonas ben dolç bonica!!!
La vida és una gran comèdia, el temps l'escenari i nosaltres uns simples actors sense guió.
M'agrada molt aquest post, però hi ha un punt en què no acabo d'estar del tot dacord... no crec que ens hagi tocat interpretar un paper, crec que interpretem el paper que volem, que sóm nosaltres mateixos qui ens posem les limitacions i les exigències d'un guió que ningú ha escrit.
una abraçada teatrera!!! jeje
Paseante,
Segurament és una apreciació meva, sense importància però em balla pel cap!
Tondo,
Ara ja han passat les festes de Santa Tecla.... però vénen les fires de Sant narcís! Un no parar! ;)
Jo mateixa,
Uixxx que em descobriràs...
Bona setmana wapa!
Iruna,
Em sap greu però crec que és complicat "interpretar el paper que volem" sempre i en cada moment ...hi afegeixo. Una parta ja ens ve predeterminada i podem anar modificant algunes escenes, reeducant-nos i amotllant-nos...
No voldria complicar-ho. Es mereix un post a part!
gràcies!Iruna
- Això teu és pur teatre
- Doncs dóna'm la corresponent subvenció.
(conversa entre la meua ex i un servidor)
Ai, temporada alta! L'any passat volia anar a veure Dario Fo... A veure si aquest any faig un cop de cap!!
Petons rere les bambalines.
bambolines... hahaha
Ei Josep, hi ha moments que les interpretacions poden ser sublims! Benvingut!
Aguarelix
A veure si "t'embarraques" ;)
Benvolguda Joana:
què treballes a l'administració de Justícia? Ho dic perquè, normalment, les interpretacions més sublims tenen lloc als tribunals i dependències relacionades.
No sé a que espera la Tura per a enviar uns quants dels seus clients al Teatre Nacional.
I no sé a que espera el Tresserres per a engarjolar el Sergi Belbel i tota la seua colla de xoriços culturals!
Benvolgut Josep:
Ni Justícia ni teatre. No sóc de cap dels dos rams.
Em dol que a justícia hi hagi bons "actors".
una abraçada!
Benvolguda Joana:
el que hi ha als tribunals són grans actuacions, guionades per grans advocats, però els actors realment bons no acaben a la trena. O, si hi van, s'hi estan poc temps.
Publica un comentari a l'entrada