Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 20 de setembre de 2008

De nit


Les passes insegures però fermes tot esgarrapant el pendent. La vista impregnat-se de colors que s'esvaeixen. Enfilar amb esbufecs la carena tot perseguint el sol que s'amaga. Arribar a tocar el cel amb els dits. Adonar-te que vas vestida "d'estiu" i que tens sort del paravents...








Xerrar i respirar. Fer fotos per caçar la lluna.








Sentir l'olor de terra mullada, de boixos i farigola.

Retrobar la gent que havies deixat abans de l'estiu. Emoció per tornar a programar excursions.

Sentir-te com a casa.

Sopar sota la llum de la lluna. Atemperar el cos amb un traguet de vi del porró...

I baixar des del Santuari de la Mare de Déu de Cabrera tot divisant la plana de Vic. Satisfeta d'haver-hi pujat desafiant la pluja i el cel ennuvolat...



Tenir com horitzó el llit i , exahusta, deixar-m'hi caure a les 2...




Un any més hem fet "la nocturna" amb llanternes , com si fóssim "cuques de llum".


*****



De nit ... no es veuen els colors de l'entorn però s'aprecien els contrastos, els perfils, els jocs de llum, les siluetes, els moviments, l'alè i els sorolls més ínfims, aquells que durant el dia ens passen desaparcebuts. El vent que xiula i el soroll de les fulles que trepitgem al caminar.

I obres els sentits mentre t'envolta una foscor deliciosament contornejada de figures com si la teva hagués sortit del cos per dibuixar-se en la natura.

31 comentaris:

Striper ha dit...

Tu al arribar dalt del cim vas tenir premi i ara ens deixes una part en aquest precios post.

Rita ha dit...

Un post preciós i unes fotografies fantàstiques!

nimue ha dit...

oh! no sé si deu ser la mateixa "nocturna" però una "nocturna" semblant em porta bons records. No perquè jo la fes, que molt muntanyera no sóc, sinó perquè la feia algú molt estimat i jo esperava que tornès sa i estalvi i ple de coses boniques per explicar-me.

B7s!

Albanta ha dit...

Sols per obtindre eixes imatges tan boniques ja s'ho val la pena anar. I segur que hi havien molts més plaers allà dalt!!

Preciós!!

Besets nocturns.

Gatot ha dit...

hi ha foscors.... i foscors hi ha; la que tu descrius té una altra llum... de dona?
petons i llepades enfosquides...

iruNa ha dit...

Són increïbles les excursions nocturnes Joana!! Jo n'he fet alguna i realment tenen una màgia especial.
Les teves paraules, tant ben escrites, em fan veure que has pogut gaudir al màxim d'aquesta experiència i me n'alegro moltíssim!!!
Ah, i les fotos xulíssimes... quina enveja!!!
una abraçada!

Salva Piqueras ha dit...

Són d'aquelles coses que fan a un sentir-se viu... i sense haver de caure en cap hàbit consumista!! Si ens n'adonéssim més vegades...

rebaixes ha dit...

Realment fan sospirar. Qué bonic!!
No us heu perdut mai a la muntanya, sense lluna i sense saber el camí? No ho proveu, es llaguen els peus... L'avi Anton

carme ha dit...

He anat moltes vegades a Cabrera, però mai de nit. M'agrada que sempre quedi un repte pendent. Une s fotos molt maques, Joana, en fas venir ganes.

supertramp ha dit...

No descrius el grup escorsionista per anar-hi l'any que ve, ni ens posses la foto del sopar amb els seus components i per acabar-ho d'adobar, tampoc ens parles de l'ermita de Cabrera, que segons tinc entès, és un cau amb bona cuina per anar a fer-fi una bona estada.

En qualsevol cas, el més important és tot lo que tu ens has dit i que prenc bona nota per anar-hi el proper any.

Petons d'un senderiste...

XeXu ha dit...

Sembla prou interessant aquesta excursió nocturna. Per què serà que a moltes coses comuns se'ls busca una versió nocturna, que generalment sempre ho fa millor, més espectacular o més interessant? Què té la nit? Potser aquestes coses que dius al final en vermell són prou explicació?

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Bonic paisatge i precioses fotos, m’agrada la llum de la posta de sol. El text ens facilita imaginar altres sensacions.
No coneixia Cabrera, ara la conec una mica i hi caldrà anar per conèixer-la del tot.
Petons.

zel ha dit...

Que maco, m'ha fet venir ganes de fer una caminada de muntanya, i he anat a trapassejar a l'enllaç...

Molt bon diumenge preciosa, m'encanta sentir algú quan explica una expeiència d'aquelles per recordar...
Petons!

jordicine ha dit...

Quina enveja! Aquesta excursió fa molt bona pinta! Me n'alegro que ho hagis passat b. Un petó, Joana.

mar ha dit...

fa enveja... de la bona!
jo també vull venir l'any vinent!
les fotos una delícia i l'ambient i la nit pel que descrius encara millors...
un petonet

fada ha dit...

Un post preciós! Aquesta me l'apunto, però per fer-la de dia, eh? ;) Bona setmana.

Cesc ha dit...

L'escrit màgic com gaire bé sempre i les fotos m'hanf et somriure em donen bon rotllo :)

estrip ha dit...

bona caminada els últims dies d'estiu, i bones fotos si senyora!

Robertinhos ha dit...

bones fotos Joana. la nit és màgica diuen i tot és possible

khalina ha dit...

Què bonic tot! Les fotos, el post... A veure si ara es produeix una aglomeració de blocaires ;)

Es nota que ho vas gaudir plenament, ens ho has fet compartir

DooMMasteR ha dit...

Un altre post genial, Joana!
S'haurà de fer algun dia :-)
Les fotos t'han quedat molt bé!

barbollaire ha dit...

unes fotos genials, nina...

Per que t'agafa lluny, però potser fruiries fent la Ronda Vallesana.
Aquest any Matadepera - Sant Llorenç de Munt (24,8 km).

Ja fa uns quants anys que procuro no faltar!

Una bosseta de petonets dolços
:¬)**********

Jo Mateixa ha dit...

Quines fotos més boniques!!!!

Petonets bonica!!!!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

El setembre anuncia
la tardor que s'apropa
cada dia.

Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre

que l'estiu que s'acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba

per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.

Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema

i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.

Tornarem a l'escola
que ja deu estar trista
tota sola

i amb els amics de sempre
selebrarem amb joia
el setembre.

Tondo Rotondo ha dit...

... tu esperaves i jo a la parra... aissssssssss, que dius tu... Salut!!!!

Tondo Rotondo ha dit...

Estic viu, si... i necessito olorar posts tent tel-lurics cpm ara aquest. Post essencials que ens ajuden a avançar cap a no se on...

Una abraçada!

Joana ha dit...

Gràcies Striper i Rita
Mmmm....Nimue Si no em dónes més detalls...
I tant Albanta sempre hi ha sorpreses...
Hi havia lluna plena...Gatot!
Sí que tenen una màgia especialIrunadeu ser la nit...
Et donc la raó Salva. Val la pena fer-ho més a sovint!
Rebaixesperò hem trobat un àngel de la guarda...
I has provat l'arròs de l'hostetgeria?Carme
Ja t'ho faré saber...Supertram! ;)
No sé què té la nit...Xexu...però agrada a tothom! :)
Tu ets de mar i jo de muntanya...Vitalis...un altre racó per perdre-s'hi!
També ets de mar...Zel?
I no va ploure Jordicine perquè el temps era insegur...
T'apunto ...Mar!
Veuràs un altre paisatge...preciós també Fada!
M'agrada quan somrius...Cesc!
I bon començament de tardor etrip
Deu ser la màgia que la fa tan...bonica! robertinhos.Les vacances...bé???
Gràcies Khalina i doommaster!
Hi donaré un cop d'ull poeta! Gràcies per dir-m'ho
Gràcies Jo mateixa
Preciós!!! Té la mà! gràcies
Tondojo tampoc tinc la resposta però continuarem caminant...Aviat 2??? Aissss :)
Bon cap de setmana a tothom

Metis ha dit...

ting ganes jo tambe de fer aquestes excursions amb al fred al braços i la bufanda enrollada fins el cap.

Joana ha dit...

Metis...Quan camines no sents el fred encara que a fora glaçi! ;) Va que ara ve la bona època per fer-ne!
Bon cap de setmana !

el paseante ha dit...

Ja saps que m'agrada passejar. I m'has fet caminar amb tu per un lloc que desconec. Gràcies. Ho has descrit d'una manera veritablement bonica.

Joana ha dit...

Deu ser la màgia de la nit...Paseante...
Gràcies per passejar amb mi!