Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 9 de setembre de 2008

Dona desconeguda

Dona desconeguda . Ivan Kramskoy (1883)

Tot enllestit. Les maletes fetes, els mobles coberts amb llençols blancs , de lli...

Les cortines baixades, els porticons tancats. La mansió buida... L'ànima també ( ves què he de dir).

He despedit els criats , la cuinera , el majordom, el jardiner...

" La boira m'acompanya com una despedida. La ciutat emmudeix i els carrers estan buits ( tots són darrere les finestres...expectants...) "

Començaré de nou, lluny d'aquí, lluny de tot... ( No és el primer cop que marxo d'un lloc...)

Tinc diners, robes cares, joies...

Tinc tot el que la majoria desitjaria tenir.

La mar i la nit es van disfressar de bandolers i com lladres silenciosos es van endur el botí. Un a un els mariners van ser segrestats per uns braços gegants...La lluita va ser dantesca. El capità va aguantar...fins el final. Fins que el mar en forma de boca gegant de balena el va engolir...( el meu capità...)

La gent creu que no puc suportar el buit, però ves... ja en porto 3 , de marits i una s'acostuma a viure en l'abundància, el luxe i els amants.

Per això fujo d'aquest lloc i començo la recerca del proper que em mantingui el nivell i jo faré servir l'astúcia fins que pugui...

_ I què mireu ,llardosos vianants?

_ No sé com teniu el desvergonyiment de preguntar-me què faig amb els meus marits. Uns es moren abans d'hora i l'altre se'n torna al mar. Em feu culpable de buscar-los rics i també em culpeu que envidui.
Si l'enveja fos contagiosa com la tinya seríeu tots de color del carbó.
Una altra proposta de Relats Conjunts

31 comentaris:

Pd40 ha dit...

I si l'enveja fes volar no hi hauria embussos ;) De totes formes, no sembla que porti gaire dol pels morts.
Bon relat, molt imaginatiu.

Una abraçada :)

Nymnia ha dit...

Doncs si que té imaginació, el relat. Et felicito, és diferent, senzill i a la vegada porta molt de rerefons escrit... Ai, l'enveja, si al final, sempre busquem l'excusa per a queixar-nos, eh! M'ha agradat molt!

Cesc ha dit...

Bon tema... la gelosia i marits morts... maletes amunt, maletes avall, molt bo, m'agrada!

Rita ha dit...

Molt bo, joana! Imaginació a dojo! :-)
Bona nit!

khalina ha dit...

Està molt bé. Aquesta mirada altiva mentre marxa en el carro... Sí que fa una mica cara de vídua negra jeje

el paseante ha dit...

M'agrada el relat (conjunt). N'he llegit un altre en un blog, on ella torna. Però la dona del quadre té més aspecte de marxar.

Striper ha dit...

si que marxa amb el cap ben alt!!!

Khali ha dit...

Jo la veig trista, com obligada a mantenir aquesta actitud vers el retratant. Aquella mirada que tots hem hagut de fer alguna vegada, com si no poguéssim expressar lliurement els nostres pensaments.

jordicine ha dit...

O com es deia abans, si l'enveja volés... sempre seria de nit! Un petó Joana. Fins aviat.

Nosotras mismas ha dit...

M'agradat molt la teva historia.

Petons

estrip ha dit...

dones que busquen rics, però homes que busquen riques no n'hi ha. Mira que ho intento, però a mi aquetes em deixen viure.
Bon relat!

Carme ha dit...

Quina història! M'ha agradat molt! Trobo que quan la llegeixes i mires la imatge, semblen ben bé la mateixa cosa. M'has convençut, segur que sí, que ja porta enterrats tres marits i que tothom la critica i l'enveja a la vegada. No podria ser de cap altra manera.

Anna ha dit...

Molt bé Joana, m'ha agradat molt. Es una història d'enveges, morts i diners,de les que n'hi deu haver més de les que ens pensem...Quina dona! I el suc que està donant.
Et felicito, de veritat.

Clint ha dit...

Molt bé, molt bé...i què? que ningú mira per els pobres marits o què?

Hem tret el costat fosc eh?

XeXu ha dit...

Una dona molt dura i molt ella, molt de l'aristocràcia que llegim en els llibres, en els que el sentiment més gran són els diners, i l'amor és secundari... fins que arriba de debò.

Bon relat, Joana!

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

hola maca,

et vaig deixar un regalet al meu blog.

ciber-besets

rebaixes ha dit...

No deixeu perdre la nostra llengua, escrita i parlada,
Seu-ne conscients que eés nostra vida, mentre ho fem ens respectaran encara que ens degollin... La veunostr és nostra sang. Aquest ale que no és perdi...!!! Parleu sense callar, escriviu de ploma i pensament. Gràcies per la teva visita, jo també les necessito. Una abraçada del avi Anton.

Albanta ha dit...

El que m'agrada d'aquesta dona es la seva rebeldia en acceptar-se com a gafada amb els marits.
I fa bé en tirar endavant, i marxar a buscar nous camins. Sempre endavant!!

Una abraçada

Alepsi ha dit...

Sí senyora!!!! M'ha agradat! Molt, molt!!!!

La gent, realment, no sap de què parla... i els rumors i la enveja són un "caldo de cultiu" suficient com per a fer marxa a qualsevol...

Molt ben trobat Joana!!!

Mon ha dit...

bon cap de setmana primer que tot (que despres no hi penso)
ves per on la teva historia podria anar lligada a la meva. Salvant les distancies ja que la teva es preciosa... un petonet

ddriver ha dit...

i a mi que no em diu res aquesta noia i el que arriveu a escriure d`ella

Joana ha dit...

pd40,
Gràcies per passar! Records!

Nymia,
Gràcies i d'això es tracta...d'imaginar!

Cesc,
Pobra noia sense marits i moltes maletes!

Rita,
Bon dia i bon cap de setmana. Vaig a destemps!

Khalina,
Com més me la miro més trista la veig!

Paseante,
Sembla que marxa "enlloc"!

Striper,
Una mica altiva i trista!

Khali,
Cada cop més trista. Ara canviaria el relat!
Benvingut!

Jordicine,
Quina pena sense sol!

Nosotras mismas,
gràcies!

Estrip,
Tu busca...mai se sap!

Carme,
A veure si ens farà enveja i tot!

Anna,
D'això es trcat en els relats...de treure-hi suc!

Clint,
Estan ben enterrats ...amb tots els honors i més...El costat què????

Xexu,
I mai saps quant arriba...

Lucrècia,
Moltes gràcies.El penjaré!

Rebaixes,
Contuarem escrivint i no la deixarem perdre!

Albanta,
Apunta-t'hi als relats conjunts...

Alepsi,
Gràcies! et trobem a faltar!!!
Mon,
Salvant les distàncies no és millor la meva...
Bon cap de setmana!

Ddriver,
Mirate-la bé...Segur que et diu alguna cosa...

Gràcies a tothom!

Joana ha dit...

pd40,
Gràcies per passar! Records!

Nymia,
Gràcies i d'això es tracta...d'imaginar!

Cesc,
Pobra noia sense marits i moltes maletes!

Rita,
Bon dia i bon cap de setmana. Vaig a destemps!

Khalina,
Com més me la miro més trista la veig!

Paseante,
Sembla que marxa "enlloc"!

Striper,
Una mica altiva i trista!

Khali,
Cada cop més trista. Ara canviaria el relat!
Benvingut!

Jordicine,
Quina pena sense sol!

Nosotras mismas,
gràcies!

Estrip,
Tu busca...mai se sap!

Carme,
A veure si ens farà enveja i tot!

Anna,
D'això es trcat en els relats...de treure-hi suc!

Clint,
Estan ben enterrats ...amb tots els honors i més...El costat què????

Xexu,
I mai saps quant arriba...

Lucrècia,
Moltes gràcies.El penjaré!

Rebaixes,
Contuarem escrivint i no la deixarem perdre!

Albanta,
Apunta-t'hi als relats conjunts...

Alepsi,
Gràcies! et trobem a faltar!!!
Mon,
Salvant les distàncies no és millor la meva...
Bon cap de setmana!

Ddriver,
Mirate-la bé...Segur que et diu alguna cosa...

Gràcies a tothom!

Jordi Casanovas ha dit...

M'ha agradat molt la teva història, felicitats!

Joana ha dit...

Gràcies Jordi!

Núr ha dit...

M'ha agradat aquesta combinació tipogràfica per barrejar idees!
La vídua negra... sí que en fa una mica de cara, oi?

Molt bo! :D

Joana ha dit...

Gràcies Núr. Em sembla que l'hem ben crucificat...pobre dona!

Tocat del cargol ha dit...

Si que està gafada! No li duren els marits! M'agrada la convicció de tornar a començar (mai és massa tard!) Petonets!
Salut!

Joana ha dit...

Tocat del cargol,
Déu ni dó com l'hem deixada a la pobre! No l'hem fet molt amable ...
Gràcies per passar! Feia dies que no et "veia" :)

barbollaire ha dit...

Nina...
és màgic...
com sempre...
com tot el que escrius...

Un relat genial...

Una bosseta de petoents dolços
:¬)***

Joana ha dit...

Barbollaire,
Tu sí que saps fer màgia amb les paraules i els veros!
una abraçada!