( Imatge de google )Una mica de poesia per apaivagar els mals moments i treure tota la tendresa de que som capaços...
*******
Retalls d'estiu
Tot dibuixant l'enyor
espera'm rera la tardor
En descobrir
els teus ulls
xipollejant entre
perles d'aigua
Amb el desconcert
silenciós
per compartir l'instant
Mentre , omplo amb retalls
un full en blanc...
Tot dibuixant l'enyor
per no oblidar-te!
Si voleu respondre amb petits poemes....els penjaré al post...
( encara fem el Quadren de Vacances )
******
Els vostres poemes
Amb retalls de moments
omplirem una tarda.
Amb retalls d'una tarda
podrem omplir molts dies.
No sabrem mai, però
si els teus retalls són els mateixos que els meus.
Si ho fossin, els compartiríem.
Si no ho fossinens completaríem.
*****
Tot dibuixant l'enyor
per no oblidar-te!
ni deixar de sentir el goig del teu somriure,
ni la llum de la teva mirada,
ni la dolçor dels teus petons.
*****
Paraules destil·lades al vent,
enyor de la teva essència perfumant el meu rostre.
Miro amb ulls clucs els retalls d'un estiu que ha fugit amb gotes humides.
Abraço el no res per sentir el teu escalf, buido el meu plor en la penombra de la nit.
Records, imatges, somnis i realitats confoses que juguen a cuit i amagar.
Despertars que il·luminen un camí emboirat,
fenals i entorxes que saluden a un cor esperançat.
*****
espera'm rera la tardor
xipollejant també entre les fulles,
i ompliremels fulls en blanc
tot esperant l'hivern.
*****
No hay nadie en la metrópolis más que nosotros dos,
y la mujer que cobra tu libro,sobre Picasso, en el quiosco.
Es agosto,en el único lugar fresco de la ciudad: Estació de França.
El aroma del viaje
está en las maletas que te aguardan mansas junto a tus sandalias.
Surgen paisajes tibios de ellas, paisajes que has visto.
Que yo ignoro.
Paisajes que el tren alejará con su orgasmo interminable, en breve.
Te marchas, y todavía no te conozco.
*****
Retalls del sol naixent,
de l'escalfor
del nostre cor.
*****
Miro el mar, i l'aigua et reflexa.
El sol se'n va i el mar comença a brillar
com una joia.
Però allò més valuós que hi ha dins,
ets tu.
*****
la mort ens ensenya que és important viure
i
disfrutar dels vius.
*****
Retalls de sol,
cossos flamejants,
que cremin,
estiuencs,
tota peresa de tardor...
malgrat el faig tan encès.
*****
Tot i que l'estiu va marxant,
la tardor arribant
i
els sentiments es van refredant
*****
JJ
Pone al copiarte mi espejo
un poco de oscuridad.
El cielo es azul celeste y
azul marino la mar.
*****
El retall de l'enuig
és cosa pasada.
El retall de l'enyor
és cosa ha venir.
No et facis enrere i
dona la pasa que
entre enuig i enyor
som els dos en mig.
20 comentaris:
Amb retalls de moments
omplirem una tarda.
Amb retalls d'una tarda
podrem omplir molts dies.
No sabrem mai, però
si els teus retalls
són els mateixos que els meus.
Si ho fossin,
els compartiríem.
Si no ho fossin
ens completaríem.
Tot dibuixant l'enyor
per no oblidar-te!
ni deixar de sentir el goig
del teu somriure, ni
la llum de la teva mirada,
ni la doñçor dels teus petons.
Ui... jo no en sé d'escriure poesia, però intentaré trobar paraules de tendresa!
Paraules destil·lades al vent, enyor de la teva essència perfumant el meu rostre.
Miro amb ulls clucs els retalls d'un estiu que ha fugit amb gotes humides.
Abraço el no res per sentir el teu escalf, buido el meu plor en la penombra de la nit.
Records, imatges, somnis i realitats confoses que juguen a cuit i amagar.
Despertars que il·luminen un camí emboirat, fenals i entorxes que saluden a un cor esperançat.
Ai mare... quin desastre, en fi. No en sé. Espero que prenguis la bona voluntat! M'ha agradat molt el post i la iniciativa i per això he intentat escriure alguna coseta!! una abraçada tendre!
si hi hagués més tendresa i més caloreta....
b7s!
espera'm rera la tardor
xipollejant també
entre les fulles,
i omplirem
els fulls en blanc
tot esperant l'hivern.
He estat buscant antics poemes en disquets de 3'5 de quan m'enamorava de la gent. I cap val la pena (són molt cursis). Et poso un petit fragment d'un d'ells. Igual et serveix.
No hay nadie en la metrópolis
más que nosotros dos,
y la mujer que cobra tu libro,
sobre Picasso, en el quiosco.
Es agosto,
en el único lugar fresco de la ciudad: Estació de França.
El aroma del viaje
está en las maletas que te aguardan mansas junto a tus sandalias.
Surgen paisajes tibios de ellas, paisajes que has visto. Que yo ignoro. Paisajes que el tren alejará con su orgasmo interminable, en breve.
Te marchas, y todavía no te conozco.
com sempre maquisim
Davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre en els nostres blogs pengem l'Estelada. Una campanya que he començat sola i que necessita de tots. En el fons són les nostres cases virtuals. Passa'l . Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut
Cada paraula que mostres és un sentiment :)
Retalls del sol naixent, de l'escalfor del nostre cor.
Bé jo no en sé, no en sé...
Una abraçada!
Miro el mar,
i l'aigua et reflexa.
El sol se'n va
i el mar comença a brillar com una joia.
Però allò més valuós que hi ha dins, ets tu.
Ufff, no se, he fet el que he pogut, així ràpid. Ens fas treballar avui, eh Joana! hehe.
la mort ens ensenya que és important viure i disfrutar dels vius. ànims Joana, l'estiu no s'acaba encara.
una abraçada
Que bonic! Mai he escrit un poema, però crec que ho intentaré. Gràcies per tanta sensibilitat, Joana. Un petó.
Retalls de sol, cossos flamejants, que cremin, estiuencs, tota peresa de tardor... malgrat el faig tan encès.
Esteu molt inspirats,
tot i que l'estiu va marxant,
la tardor arribant
i els sentiments es van refredant
Ais, sóc negada! Acabo fent "ripios" fatals
Pone al copiarte mi espejo
un poco de oscuridad.
El cielo es azul celeste
y azul marino la mar.
Un beso, Joana, JJ
Ui, ara vig a reunió de pares, després hi poso el meu granet de sorra...
Gràcies per ser poetes ni que sigui per un dia. Gràcies per la vostra sensibilitat!
Gràcies a tu per mostrar les nostres humils paraules al teu blog!!!
El retall de l'enuig
és cosa pasada.
El retall de l'enyor
és cosa ha venir.
No et facis enrere
i dona la pasa
que entre enuig i enyor
som els dos en mig.
----------Anton.
Iruna...Paraules humils en un bloc humil. La suma ho fa més GRAN! Gràcies wapa!
Publica un comentari a l'entrada