Dona desconeguda

Dona desconeguda . Ivan Kramskoy (1883)

Tot enllestit. Les maletes fetes, els mobles coberts amb llençols blancs , de lli...

Les cortines baixades, els porticons tancats. La mansió buida... L'ànima també ( ves què he de dir).

He despedit els criats , la cuinera , el majordom, el jardiner...

" La boira m'acompanya com una despedida. La ciutat emmudeix i els carrers estan buits ( tots són darrere les finestres...expectants...) "

Començaré de nou, lluny d'aquí, lluny de tot... ( No és el primer cop que marxo d'un lloc...)

Tinc diners, robes cares, joies...

Tinc tot el que la majoria desitjaria tenir.

La mar i la nit es van disfressar de bandolers i com lladres silenciosos es van endur el botí. Un a un els mariners van ser segrestats per uns braços gegants...La lluita va ser dantesca. El capità va aguantar...fins el final. Fins que el mar en forma de boca gegant de balena el va engolir...( el meu capità...)

La gent creu que no puc suportar el buit, però ves... ja en porto 3 , de marits i una s'acostuma a viure en l'abundància, el luxe i els amants.

Per això fujo d'aquest lloc i començo la recerca del proper que em mantingui el nivell i jo faré servir l'astúcia fins que pugui...

_ I què mireu ,llardosos vianants?

_ No sé com teniu el desvergonyiment de preguntar-me què faig amb els meus marits. Uns es moren abans d'hora i l'altre se'n torna al mar. Em feu culpable de buscar-los rics i també em culpeu que envidui.

Si l'enveja fos contagiosa com la tinya seríeu tots de color del carbó.

Una altra proposta de Relats Conjunts