A mi m'encanta llegir-te, de fet, m'encanta anar descobrint els petits móns de cada persona i els blogs, en certa manera, és un trocet de cadascú, un trocet molt valuós del qual tots podem aprendre moltes coses... Per cert, m'ha agradat molt la cançó!
Llegir i escriure, sembla l'eslògan dels bloggers. Ja ja ja. Estic completament d'acord. I a mi m'encanta tot allò que escrius a 'Llum de dona'. Un petó i fins aviat.
És una dedicatòria molt bonica i amb paraules molt encertades. Feia temps que no passava per aquí, però les teves lletres m'han recordat que ho he de fer més sovint.
Una sort és compartir el que escrivim .Tens raó Xexu Avi Anton, llegir ja ens embriaga imagina't sentir la veu! És bonic això de trenat històries, siguin verídiques o inventades! Gràcies Carme Uiii Mon que inspirat que estàs... petons! Mmmm...Ànima? em pensava que erem "virtuals" ...Albanta...una abraçada! I ens preocupem quan algú no actualitza oi? Gràcies Striper! Però llegir blogs...també és llegir no? Cesc Espero que li agradi...Striper ;) Gràcies Zel Una cançó dolça sí..Nymnia i gràcies per passar! No Rita només són paraules... gra`cies wapa! La vida ja és prou complicada i a vegades cal donar-li la volta , com un mitjó ;) amic Barbollaire Ooooh! Venint de tu és un afalac Jordicine És una pssejada per altres indrets Espia! Segurament...mqm'equivoco sovint... Gràcies Company de venus...M'encanta aquest nick! ;) Gràcies Anna, m'agrada veure't per aquí i per allà i veure't feliç! Una abraçada! Aquest matí he passat per casa teva ...des de la feina...lloc on no comento però llegeixo! gràcies guspira
Joana... com m'agrada endinsar-me en altres vides i que entreu a la meva ... i viure tot allò que diueu amb paraules dolces i amables... No sé si tenim do d'escriure... (alguns segur que el tenen...) però el que sí que tots tenim són ganes de compartir la vida i fer-nos companyia amb les paraules... i viure trossets de vida diferents... petó de cap de setmana...
26 comentaris:
La tercera de les frases és el motiu de que tots nosaltres siguem aquí, i saps què, és una sort.
La suavitat de la veu pot ser un estilet més perillós que un ganivet,pot embriagar-nos de dolcesa. L'avi Anton.
Llegir, escriure, parlar, cantar, tot plegat és com si anéssim barrejant o trenant les nostres històries. Una cançó molt dolça.
legir es endinsar-nos en un mar d'emocions amb cada frase....petonets,
Crec que acabes de definir l'ànima dels blocaires i la raó d'estar aqui tots els que estem!!
Una abraçada
Potser per aixo els blocaires som com una familia.
Potser per aixo els blocaires som com una familia.
Jo puc llegir poc, però em transporta i és dels petits regals que sento propers...
quina gran dedicatòria. m'agrada molt!
Precioses, poques paraules i boniques. Petons!
A mi m'encanta llegir-te, de fet, m'encanta anar descobrint els petits móns de cada persona i els blogs, en certa manera, és un trocet de cadascú, un trocet molt valuós del qual tots podem aprendre moltes coses... Per cert, m'ha agradat molt la cançó!
Tens un do, joana! Deu ser aquesta llum...
Una dedicatòria preciosa.
Bona nit!
Tu ets mestre, nina, d'escriure la dolcesa fins i tot quan expliques les experiències més punyents...
Acarones les paraules, les col.loques amb una suavitat i tendresa úniques, per obsequiar-nos, imatges, sentiments...
Gràcies, Joana
Una bosseta de petonets dolços i una abraçada
:¬)***********
Llegir i escriure, sembla l'eslògan dels bloggers. Ja ja ja. Estic completament d'acord. I a mi m'encanta tot allò que escrius a 'Llum de dona'. Un petó i fins aviat.
Viure altres històries, sentir, emocionar-nos, conèixer altres coses més enllà del nostre entorn inmediat. Tot això és el que ens aporta el llegir.
Àlex
ho fas tot bé,
segurament...
m'ha agradat
salut estimada!!
Evidentment, les paraules els versos ens transporten a altres universos, ens fan viure altres vides.
Molt ben sintetitzat.
Molt ben descrit, crec que és el sentir de molts dels que som per aqui. I és una gran sort anar trobant-nos, llegint-nos i vivint...
Un petonet Joana.
És una dedicatòria molt bonica i amb paraules molt encertades. Feia temps que no passava per aquí, però les teves lletres m'han recordat que ho he de fer més sovint.
Una sort és compartir el que escrivim .Tens raó Xexu
Avi Anton, llegir ja ens embriaga imagina't sentir la veu!
És bonic això de trenat històries, siguin verídiques o inventades!
Gràcies Carme
Uiii Mon que inspirat que estàs... petons!
Mmmm...Ànima? em pensava que erem "virtuals" ...Albanta...una abraçada!
I ens preocupem quan algú no actualitza oi?
Gràcies Striper!
Però llegir blogs...també és llegir no? Cesc
Espero que li agradi...Striper ;)
Gràcies Zel
Una cançó dolça sí..Nymnia i gràcies per passar!
No Rita només són paraules... gra`cies wapa!
La vida ja és prou complicada i a vegades cal donar-li la volta , com un mitjó ;) amic Barbollaire
Ooooh! Venint de tu és un afalac Jordicine
És una pssejada per altres indrets Espia!
Segurament...mqm'equivoco sovint...
Gràcies Company de venus...M'encanta aquest nick! ;)
Gràcies Anna, m'agrada veure't per aquí i per allà i veure't feliç! Una abraçada!
Aquest matí he passat per casa teva ...des de la feina...lloc on no comento però llegeixo! gràcies guspira
rosegs d'esperança !!
altres ho fan simplement amb el bateig del seu cor.
Joana... com m'agrada endinsar-me en altres vides i que entreu a la meva ... i viure tot allò que diueu amb paraules dolces i amables...
No sé si tenim do d'escriure... (alguns segur que el tenen...) però el que sí que tots tenim són ganes de compartir la vida i fer-nos companyia amb les paraules... i viure trossets de vida diferents...
petó de cap de setmana...
Té la mà
L'esperança és l'últim que es perd!
Metis
El cor a vegades ens dicta el que hem d'escriure, ben cert!
Bon cap de setmana Mar!i gràcies...
M'agrada. M'agrades.
Khali
M'agrada que t'agradi!
Bona nit!
Publica un comentari a l'entrada