De nit

Les passes insegures però fermes tot esgarrapant el pendent. La vista impregnat-se de colors que s'esvaeixen. Enfilar amb esbufecs la carena tot perseguint el sol que s'amaga. Arribar a tocar el cel amb els dits. Adonar-te que vas vestida "d'estiu" i que tens sort del paravents...

Xerrar i respirar. Fer fotos per caçar la lluna.

Sentir l'olor de terra mullada, de boixos i farigola.

Retrobar la gent que havies deixat abans de l'estiu. Emoció per tornar a programar excursions.

Sentir-te com a casa.

Sopar sota la llum de la lluna. Atemperar el cos amb un traguet de vi del porró...

I baixar des del Santuari de la Mare de Déu de Cabrera tot divisant la plana de Vic. Satisfeta d'haver-hi pujat desafiant la pluja i el cel ennuvolat...

Tenir com horitzó el llit i , exahusta, deixar-m'hi caure a les 2...

Un any més hem fet "la nocturna" amb llanternes , com si fóssim "cuques de llum".

*****

De nit ... no es veuen els colors de l'entorn però s'aprecien els contrastos, els perfils, els jocs de llum, les siluetes, els moviments, l'alè i els sorolls més ínfims, aquells que durant el dia ens passen desaparcebuts. El vent que xiula i el soroll de les fulles que trepitgem al caminar.

I obres els sentits mentre t'envolta una foscor deliciosament contornejada de figures com si la teva hagués sortit del cos per dibuixar-se en la natura.