Fotografia d'internet.http://escribeya.com/Poemas/de-todos-los-libros-21442M'agrada el silenci dialogant amb mi. Em permet escoltar-me. M'agrada escoltar, interioritzar i aprendre...
Tenir molts fronts oberts vol dir canviar el dial sovint i buscar l'espai per tu.He de fer un forat per a trobar-lo.
I m'assec mentre contemplo el carrusel girar.
Hi pujo i giravolto, descobrint nous paisatges plens de vida, alguns gestos, mirades ... Imatges que guardo i que m'agrada regalar.
Farcir capses amb perfum de regalèssia.. Posar-hi una llaçada de tirabuixons i esperar els ulls encuriosits i la boca badada...
I com un sospir, sorprendre't amb el perfum de les lletres saltironant des de dins, apropant-se ,escampant-se al teu cos i poder recollir-les en forma de vers.
Paraules lligades, noves, estrenades, abarrocades amb el color de l'or vell.
I quan el carrusel s'atura les coc a foc lent depurant-ne l'essència.
Entre silencis la meva parla llueix el vestit de pedreria sense oblidar les capsetes plenes de coses que vull dir.
Avui m'he aturat, arraulida sota els llençols per no donar més voltes...
Emmagatzemaré paraules i les envasaré al buit. Tancaré portes i finestres i només agafaré una maleta, buida.
Faré uns dies de pausa blogaire.
Vull gastar les espardenyes caminant.
Rebaixar la pila de llibres que tinc pendents.
Respirar.
Prendre el sol... ( Mentre estic escrivint cau una pedragada que ressona al teulat...)
Asseure'm i contemplar el temps com passa.
Només seran uns dies...
Alan Parsons Project _ "Time"
39 comentaris:
Bé, haurem de fer-nos-hi al teu silenci, suposo. ...T'esperarem i pensarem en tu. Torna'ns en bona forma !!! Bones vacances (cadascu al seu torn ;)!!!!!!
que vols que et digui...m'agrada més aquesta foto que la del post anterior! ;)
joana, últimament no tinc temps per envasar res!
t'esperem, bonica. Que descanses...
De vegades nbecessito estar en aquest carrusel... de vegades el defujo el silenci... i sóc conscient que blogejant me n'allunyo... però també és bell, blogejar per aquests racons impregnats d'ànima.
Hola,
El silencio es maravilloso aunque por allí lei que nunca es total porque siempre estaran los latidos de nuestro corazón para recordarnos que estamos vivos.
En fin, que a veces hay que escuchar más atentamente lo que necesitamos en vez de distraernos.
Y sobre todo escribir cuando tenemos ganas, esto es una forma de comunicarnos y de crear, nunca una obligación.
Un besote Joana y saludos a la penya.
Ya sabes que nos tienes en Tarragona por si nos encontramos un día para un encuentro
Doncs et trobarem a faltar pero tu ets el primer.
Joanita aquesta pausa, de ben segur, te serà fructífera com tot el que fàs, i crec que quan tornis serà per transmetre'ns noves sensacions.La teva absència`, per curta que sigui, serà eterna. Ja voldria que avui fos el teu retorn.
Que gaudeixis d'un descans ben merescut, petons...
Val, joana, però torna eh!!! No em deixis sola, saber-te per aquí m'agrada!
Ptons, maca i que vagi molt bé :)
Descansa, jo també ho necessito, dorm, jo també ho hauria de fer...
TORNA, SISPLAU!
Petons!
Que et vagi molt bé la pausa, disfruta del silenci i envasa bé les paraules que no se't barregin ni se t'espatllin aabns de posar-les al teu blog.
Bone s vacances!
bon vouyage... cherie...
moi... j'atendré le temps, si il est en vie!
carpe diem, joana!
bon viatge pels guerrers... si al seu poble són fidels...
petons i llepades itaquíanes!
poquets eh?a mi el silenci m atavala
Recorda que ho has promès, només uns dies, eh?
Nina... frueix...
Escolta els colors,
omple't d'espais.
Canta silencis blaus.
Pinta cançons en llengües oblidades.
Flaira matinades
i acotxa't amb el perfum
de paraules estimades.
T'espero...
Assegut a la porta...
No tinguis pressa, però...
Hi han tants esguards i somriures
per amarar-se....
Una bosseta de petonets dolços Joana :¬)********
Agafa't les vacances que necessitis però torna!
no t'haura fet un forat al sostre cap pedre, oi?
aqui es va posar tot negre i va ploure poc.
el post preciós,enfiles les paraules amb molta suavitat.
Gaudeix aquests dies ;)
Un petó ben dolç.
Doncs t'haurem d'esperar, mentre et mulles amb aquesta pluja de vida. No et refredis eh? Que tinguis una bona pausa.
Em fan venir ganes d'arraulir-me amb mi mateix amb tanta poesia que destil.les. Que et sigui profitós -segur!- i que tornis renovada.
Bon descans!!
malgrat no tindrem les teves paraules, ens quedarà el teu alé
petonets i que descansis
Fins ara, reina mora!
Gaudeix del silenci, de la lectura i del temps lliure,... però torna. T'esperem.
El silenci és necessari tant sovint... fins aviat.
Que en gaudeixis i que el so de les espardenyes i de les fulles dels llibres acompanyi el teu silenci.
Un pensament... en silenci.... desitjan-te un feliç 8 de març!
Joana,
Espero que el silenci et reconforti. Espero que puguis arribar a seure i veure com passa el temps. Tot passa tan ràpidament que no en som conscients. Gaudeix molt simplement contemplant. Una abraçada!
Aquí t'esperarem Joana, que tornis forta, que tornis relaxada, que tornis a punt per regalar-nos les teves paraules, com sempre fas.
Una abraçada, maca
Digues que sí, Joana. Time.
Fins quuan tornis!
Bon... temps de repòs!
Doncs arribo en un mal moment. Ja ja ja. Fa uns dies vaig contractar al 'Sr. Goole Reader' perquè m'avisés dels nou posts dels blogs del meu 'blogroll'. I tu no publicaves mai!!! Avui l'he repassat i t'havia linkejat malament. No he estat de vacances, he estat desinformat!!! Res. Doncs espero que tornis aviat, perquè m'encanta llegir-te. Sorry. I fins aviat.
Que et vagin molt bé aquests dies!
Rebaixar la pila dels llibres pendents i passejar pel carrer dels blogs, es incompatible.
I menys amb paradeta pròpia!.
Torna.
Guardeu d´entrar als "here" del comentari anterior. Son virus i "spam".
el silenci es precios......mentres se que hi ets. Tres petons
Joana, quan tornes???? Ens manques molt !!!
Per primer cop et deixo un comentari! Tot i que et llegeixo desde molt abans de tenir bloc. M'agraden les teves paraules, la música que proposes. Tot al seu punt per donar-nos allò que necessitem.
Caldra continuar reflexionant mentre duri el teu silenci.
Àlex
T'he d'enviar el primer fragment de les Històries veïnals que compartim i no trobbo el teu correu. Posa't en contacte amb mi. Gràcies
T'enyorooooooooooooooooo...
Oh! Et trobaré a faltar! Agafat el temps que necessitis, ja saps que és la única cosa que no et regalen, fes el que et vingui més de gust amb ell, però torna aviat.
Una abraçada
Be, Joana, fins aviat. Petons i disfruta.
Publica un comentari a l'entrada