Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 26 de març de 2008

Enyorança






D'aquest cel tan blau i esponjat



Del perfil de les carenes


( Cinglera del Santuari de la mare de Déu del Far - La Selva )
De contemplar els capvespres d'estiu


De la pluja que amoroseix l'hortet



De veure't feinejar amb l'aixadell









Quan enfilo la carretera cap a la Garrotxa, veig el paisatge buit sense tu...



I les flames , efímeres, es despullen dels seus vels de colors!

( La llar de casa )


Amb petites embrenzides torno a gronxar-me a la meva Vall!

33 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

que bonic que ha quedat, no hi ha cel tan blau en cap altre lloc, creu-me

petonets

Déjà vie ha dit...

quin gustet a casa. La olor d la nostra terra i el sentiment a ser d'un lloc...

Striper ha dit...

I las olors de terra molla de les plantes i la de la llar de foc, no son també un plaer.

Pere Vilanova ha dit...

Ei bones!

He arribat el teu bloc en veure que t'agrada el Leonard Cohen, que és un dels meus cantautors i poetes preferits. Les seves lletres m'encanten, m'hipnotitza el seu domini de l'harmonia i la foscor de la seva tristesa, en fi, des de Chelsea Hotel fins a If it be your will,

una passada.

El teu bloc és molt i molt maco, de veritat,

és un plaer trobar gent amb aquests interessos comuns,


Una abraçada musical.

Pere

Carme ha dit...

La Garrotxa, que bonica! I les teves enyorances plenes de tendresa, també són precioses.

Rita ha dit...

Mica en mica, joana. Et segueixo fent companyia...
Petons,

Duschgel ha dit...

Amb petites embranzides vas trobant el ritme del teu pas. Me n'alegro, Joana.

Una abraçada ben forta!

Antoni ha dit...

Enyorem els bons moments i les bones persones, es una bona senyal, però sempre a la mida justa.

petonets.

Mariaisabel ha dit...

La comarca de La Garrotxa, es preciosa!
Es un dels llocs dels qual m'agraden de Catalunya.
Les fotografies, precioses.
Una abraçada

XeXu ha dit...

I aquests sentiments et duraran encara un temps, però mica en mica l'enyorança es tornarà records agradables, i assumiràs que la vida ha de seguir aquest camí i aquest ordre. Una abraçada molt forta.

Joan deu Peiroton ha dit...

Visca la Garrocha! Visca la cosina volcanica que me manca tant!!!!

(l'he escrit en occità, aqueste, d'acord, no és nou, és fàcil però em fa sempre riure).

M'agrada molt la Garrotxa, clar!
I tu també m'agrades!
Doncs, un pensament afectuós !

L'espia ha dit...

La gent també formem part del paisatges naturals. Algunes persones, cada vegada menys, encara tenen aquesta antiga i ancestral relació amb la natura.

Àlex

SHADOW ha dit...

Mentre el tinguis present, seguirà al teu costat i aquestes enyorances es tornaran somriures i carícies a l'ànima. Una abraçada molt forta des de prop de la Garrotxa

Clint ha dit...

i segur que tanmateix hi ha l'empremta que ens permet recordar en tants racons...a petites embranzides també esta bé. Petons!

Tondo Rotondo ha dit...

El cel blau, les flames rojes... tansportem dins seu aquelles partícules impossibles però que conformen l'ànima. Russinyol envasava aire de París, els alquimistes empraven el foc per transformar... de fet d'allí reneix l'au fènix.

Ell és dins teu, en el foc nutritiu que modelà aquesta vella comarca i també en el cel blau, esponjat: sobretot en el cel blau, infinit.

Tondo Rotondo ha dit...

Necessitava canviar de comentari, per trencar una mica. I comentar-te que he volgut compartir aquella vella història X que vas escriure...

Canvi de registre, doncs...

Tondo Rotondo ha dit...

transporten (volia dir)

zel ha dit...

Quina tendresa, quan amor en l'enyorança... Que bonic el sentiment que deixes lliure i que podem compartir...

Mirielle ha dit...

hola joana, portava algun temps desconectada així que he fet una ullada als posts anteriors... i aquí et deixo per si el vols agafar un petó ben suau i dolç. (has de saber que és un petó que va de puntetes i no fa gens de soroll ;) )

Sense fer soroll ha dit...

L'escrit és realment bonic eh...

onatge ha dit...

Hola Joana, m'agrada com descrius la Garrotxa i el seu enyorament. És veritat la vista des d'aquí dalt és magnifica. Sóc un enamorat de la Garrotxa. Aquesta setmana santa hi hem estat dos dies. La llum, la terra, els colors les persones engendren una terra especial.

Salut. onatge

barbollaire ha dit...

Nina... no voldria deixar paraules que trenquessin l'harmonia i la tendresa dels teus mots.
Mota amarats dels colors d'un lloc màgic que conec lleument.

Amb el teu permís et deixo una bosseta d'abraçades de colors i de petonets de farigola i romaní.

:¬)**

ddriver ha dit...

com sempre que maco un peto wapisima

el paseante ha dit...

La imatge d'un home que feineja amb l'aixadell és com una postal tendra per tornar a mirar moltes vegades. Un petó i bon final de setmana Joana.

Robertinhos ha dit...

suposo que poc a poc la vida continua. I la Garrotxa és un bon lloc per a perdre-s'hi!

jordicine ha dit...

La intenció ho és tot. Poquet a poquet. Clar que sí. Un petó.

Waipu Carolina ha dit...

Precios Post!
Me emocioné!
Un abrazo bonita

Myt ha dit...

Preciós Joana,

Tornar a gronxar-te a la vall que ell tan estimava, és un dels millors homenatges que li pots fer, a ell i a la vida

Un càlid somriure

Uribetty ha dit...

Quin caliu deu donar aquesta llar de foc.
Molt maco el text, m'ha agradat molt!
Maco i tendre.
Una forta abraçada.

Anònim ha dit...

Hola Joana.Felicitats pel teu blog.És el primer cop que hi entro i em sembla preciós.Veig que fa poc has perdut el teu pare i puc entendre com et sents ja que el maig farà un any es va morir el meu.He llegit els teus posts i m'han emocionat.T'envio unes paraules que vaig escriure al meu pare,un home sencill i bo que tot i passar els seus últims anys en una cadira de rodes,mai va perdre el somriure.
ESTIMAT PARE,gràcies per haver omplert les nostres vides amb el teu somriure.
Recordar-lo,farà que aquest sol que ara sentim tan fred,un dia ens torni a escalfar.
Que,aquest mar que ara veiem tan gris,un dia,torni a ser blau
I que els teus bons amics els ocells,que ara ens semblen tan quiets,tornin a volar ben alt.
Descansa en pau pare.T'estimo.

Be Joana,fins un altre ratet,reb una abraçada d'una gironina que com tu és diu Joana.

Boira ha dit...

Un homenatge preciós.

Deric ha dit...

ai! jo hi he estat!

Joana ha dit...

Fa dies que no el mirava , té la mà. Gràcies!
I l'olor de casa, Déjà!
Un gran plaer, Striper!
Benvingut Pere. La veu tan greu d'en Cohen enamora!
Gràcies Carme!
Rita, gràcies per ser tan a prop!
Confio que tu també Duschgel!Una abraçada!
Trobar la mida justa sempre costa, Antoni! Bentornat!
Un placer mariaisabel!
Ho sé Xexu i ho intento. Gràcies!
Visca! Un petó!Joan
Les persones formen part del paisatge! Espia
Una abraçada per a tu també Shadow!
O pas a pas, Clint!
El cel i el foc, preciós no et sembla Tondo? ;)
Em pensava que no " m'estaves amic" per aquella història... Ara veig que sí! ;)
Gràcies Zel bonica!
Rebut Mirielle, Moltes gràcies!
M'ha sortit de dins, Sense...!
Deu ser per els volcans...que la fan màgica!
benvinguda onatge!
Aviat serà el temps de la farigola i el romaní...Poeta Barbollaire! Un petó!
Una abraçada Ddriver!
M'hauràs de venir a rescatar, Rober! ;)
I el coratge, Jordicine ! Gràcies!
Un abrazo Carolina!
Un regal que ell m'ha fet a mi, sempre estarà allà, Myt!
Una abraçada!
I si fan unes torrades que ni t'explico Uri!
Benvinguda anònima gironina Joana! Gràcies per les teves paraules!
Boira, un petit , minúscul homenatge! Gràcies
Mira que bé! Déric!