Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 18 de març de 2008

Tornar


Tornar o no tornar. Escriure o restar en silenci. Pausa o activitat. Records o somnis. La rutina o les escapades. El tot o el no res. No m'agraden els extrems. M'agrada dosificar-me.

Les petites dosis, els espais, a cops silenciosos i a cops amb activitat frenètica.

Tinc tantes ganes de moure'm com de parlar, d'escoltar, de llegir. Tinc ganes d' escoltar música perquè no tinc el cor trist... només una mica buit.

Durant un temps no he pogut viatjar, allunyar-me. M'he dedicat a qui em necessitava. He oxigenat un cor fatigat. He empès un cos fràgil. He caminat al seu costat i l'he reconfortat.

Hi ha un moment a la vida en què la medicina no és capaç de donar solucions. El cos decideix la manera d'administrar l'energia vital. Els òrgans s'alternen per mantenir uns mínims, fins que sorgeix la descompensació i l'activitat s'apaga.

Es tanca una etapa i la vida continua oferint-nos tot allò que volem veure. La bellesa intacta ens tempta. Els instants tan vius ens aclaparen. La satisfacció d'haver donat i compartit ens treu l'aspror de la pèrdua.

I s'instal.la el record de qui vam estimar.





**********


Una abraçada a tots i a totes per ser-hi... Tan lluny i tan a prop alhora.

Gràcies!

29 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Dosifica't... si vols.

I cuida't tu també!

Striper ha dit...

Una forta abraçada, i anims.

Clint ha dit...

Un post preciós Joana...els records millor amb una música suau i fluixeta de fons.

XeXu ha dit...

Potser escriure coses com aquestes t'ajudarà a assumir la nova realitat, i un cop rellegeixis el que has escrit, crec que rebràs consciència que el que cal fer és tirar endavant, perquè com dius, hi ha coses que no tenen solució.

Rita ha dit...

Ben tornada! Probablement ara, més d'un cop, et vindrà de gust escriure coses viscudes amb ell, que de ben segur ens encantarà conèixer, i que a tu et serviran per anar-lo situant al seu nou lloc, que segur que és molt a munt.
Un petó, maca!

Antoni ha dit...

Un post molt intens. Es important valorar el viscut en positiu i mirar endavant.
Cuida't, ara també necessites el teu temps.
petons.

Somiatrufes ha dit...

"La satisfacció d'haver donat i compartit ens treu l'aspror de la pèrdua." Gran reflexió. En prenc nota, a veure si ho interioritzo i ho aplico...

DooMMasteR ha dit...

Gràcies a tu :-)

Una abraçada i ànims! Ara comença una nova època.

jordicine ha dit...

Poquet a poquet; sense obligacions. Gràcies per obrir-nos el cor. Ets un encant. Fins aviat.

B-612 ha dit...

Admiro la teva maduresa emocional, la teva forma deliciosa de tractar la vida...

Ànims i una abraçada!

barbollaire ha dit...

Joana nina... era de viatge... acabo d'arribar i veig tot això...

No voldria dir-te res que sonés de compromís, buit...

Una abraçada ben tendra.
Un petonet dolç, dolç i petit.

;¬)*

Sense fer soroll ha dit...

Quanta raó tens al dir que de vegades la medicina no hi fa res... vinga força, molta!

Myt ha dit...

Joana,

Escoltar-se, deixar sorgir el que sorgeixi o restar en silenci quan et calgui. La teva saviesa interior et guiarà...

Haver donat i compartit fins el darrer instant, et farà sentir que la seva vida continua en tu. Viu-la al màxim, amb la teva alegria natural, amb aquesta energia vital que desplegues cada dia i que serà un bàlsam, per aquest buit que ara sents.

Un petonet

Mariaisabel ha dit...

De tot cor, una abraçada!

ddriver ha dit...

sempre estara amb tu,ja veuras,sembla una tonteria aixo que dic pero jo ho he comprobat,el meu sempre m acompanyat a tot arreu i m´ha guiat en les meves confusions i puc asegurar que l he notat molts cops al meu costat,molts anims

Robertinhos ha dit...

descansa aquestes vacances. ànims, la vida continua i ell viurà amb tu. Els records no s'esvaeixen!

Arare ha dit...

Has fet el que el cor et deia. I ara, la pau, trista, però la pau, al cap i a la fi.

Bentornada.

Eli ha dit...

No defalleixis...
S'ha de tirar endavant.
Ànims!

zel ha dit...

Joana, he plorat, una meravella d'escrit, una meravella de sentiment i una gran lucidesa, no t'aturis, endavant que som en temps de patir pèrdues, però sempre els tenim, encara que costi de creure... Petons bufona.

Joan deu Peiroton ha dit...

Un pensament per a tu m'ha fet tornar per aquí, Joana. No faig cap soroll però hi estic. Cuida't, que et necessitem.

iruNa ha dit...

Em deixes sense paraules... em sap greu no haver aparegut per aquí ultimament.
una abraçada molt gran Joana, i un petó immens només per tu!

Esther ha dit...

Ànims bonica i una forta abraçada.

Joana ha dit...

Gràcies , gràcies , gràcies...

Carme ha dit...

Joana, acabo d'arribar, llegeixo això del teu pare. Crec que els que ja hem passat per la pèrdua dels pares o d'altres persones estimades, ens sentim molt a prop, perquè sabem bé allò que se sent. Què podria dir que tu no sàpigues? Parla'n, recorda'l, escriu... a mi aixòi sempre m'ha consolat de la pèrdua i els ha fet més presents.

Mon ha dit...

Saps que en el teu silenci també trobem les teves paraules...a faltar....Un petó

el paseante ha dit...

Tots ens fem una mica de companyia oi? Sempre t'he considerat la persona més càlida de Blogville (com diu la Violette Moulin). I ara et toca rebre una mica de caloreta nostra.

Joana ha dit...

Carme, Mon, Paseante Paraules, silencis i companyia! Gràcies!!!

Duschgel ha dit...

Bells mots per a algú a qui estimes i que sempre duràs al cor. Espero que estiguis bé, Joana.

Una abraçada silenciosa

Joana ha dit...

Gràcies Duschgel , estic bé!