... Avui m'he despertat amb els refilets dels ocells... a casa ... al poble...
Avui tu no has pogut escoltar-los perquè ja dormies...
Ahir els seu cant i el seu alateig et van acompanyar en el teu últim viatge...
Avui els que t'estimem ja t'enyorem...
Descansa en pau!
El cant dels ocells - Piano
42 comentaris:
Joana, maca... t'abraço ben fort, i et faig companyia.
Un petó,
Buf... una forta abraçada m'has emocionat, sigues forta.
Una abraçada nolt forta,
Oh Joana, he somrigut en veure que hi havia post teu per llegir, però m'acaba de canviar la cara totalment. Em sap greu, rep una fortíssima abraçada i tot l'alè que et calgui. Només tu ets capaç d'expressar amb aquesta tendresa fins i tot la situació més dolorosa.
Ostres Joana, venia a escriure't que trobava a faltar els teus escrits... Em sap molt greu i t'envio la més forta de les abraçades. Si necessites res, truca'm a la porta: hi seré de seguida. Sigues forta. Petons
Joana, preciosa
En aquests moments poques paraules consolen, però m'agradaria enviar-te una immensa abraçada i encomanar-te el pensament de que el que és present als nostres cors no pot morir mai.
Sempre habitarem en alguns cors i els nostres cors seran habitats per aquells que no marxaran mai.
Un petó
Un petó ben fort. Joana.
Joana, em sap molt de greu i t'envio una abraçada i molts petons. Ja saps on sóc pel que sigui bonica.
noia anims,
Sotragades de la vida un cop mes reflexades en el mon virtual, una
abraçada ben forta Joana.
Petons.
T'abraço Joana.
ei Joana una abraçada molt forta reina.
Una abraçada, i que des del cel escolti sempre els refilets dels seus ocells particulars, que sou valtrus, que ets tu...
Molta força i una abraçada fraterna!
Hem passat per aquestes estones, sé això que vol dir...Un pensament per a tu, i una abraçada molt forta.
Una abraçada!!
Preciosa, aquests dies, moltes penes hi ha escampades pels blogs, i per la vida real que hi ha al darrere, petons, reina, estima'l sempre, encara que no el vegis...Ell et fa companyia igualment, encara que ens diguin que no, no poden desaparéixer, senzillament, aquell amor no es pot perdre...
Mai he sabut que dir en aquestes situacions i desgraciadament ara estic en la mateixa situació.
Només puc dir que ànims i força.
Una forta abraçada i un petó ben dolç.
cap moment és el que toca, joana, i tots els moments -plegats- són instants intensos de la vida.
petons.
Joana,
una abraçada. Ho sento molt, però ja saps que a vegades, més val començar el viatge que malviure anclat mirant la sortida
petonàs
Una abraçada ben forta, bonica!
T'acompanyo en el sentiment!
Endavant...
Una abraçada ben forta!
Un petonàs reina!
Ho sento molt. Una forta abraçada. La teva tornada al blog és trista. Carai... Petons.
Molts petons.
que la tristor no et deixi veure el maravellós que era, guardali un molt bon record, ell així ho voldria
pel que et convingui ens tens a naltros que sempre et farem costat
petonets maca
Un muscle més per si vols vessar una llàgrima; t´alleugerà la tristor recordar només els bons moments que heu passat plegats.
M'has fet recordar i emocionar...Em sap molt greu Joana. Recorda sempre els bons moments..
Una forta abraçada
La mort de veritat només arriba quan desapareixes en el record dels qui et van estimar. Estem amb tu Joana.
Joana maca, m'acabo de assebentar.... no tinc paraules.. una abraçada molt forta i anims....un petò sincer
El teu cor ara és la seva casa
Joana, no tinc paraules, però desitjo que l'abraçada que t'envio arribi al teu cor com a mostra de amistat.
Un petó
Bonica, no se que dir, no se com dir-ho, em sap molt de greu :-(
Jo entrava, amb retard, per felicitar-te per el teu aniversari i fent un repàs he vist aquest post i ostres...m'he quedat muda.
Una abraçada ben gran, ben dolça, ben forta.
Una abraçada de consol i condol, Joana
Ostres, he estat fora fins ara no ho he vist. Em sap greu. Costa entendre la vida sovint.
Àlex
Ho acabo de veure... Un petò molt fort, Joana.
Una abraçada a tots i a totes , gràcies per aquesta escalforeta en moments de molta fred interior
Una forta abraçada Joana i ànims, ho acabo de llegir i imagino com et sents.
Osti, acabo de tornar de vacacnes i em trobo amb aquest post...Espero que el meu condol et reconforti i t'escalfi una mica més encara. Un petonàs.
Hola Joana. Tinc un nus a la gola, potser perquè fumo massa, potser perquè sempre ens dones energia amb els teus comentaris i ara la necessites. Només sé dir-te que m'agrada molt haver pogut llegir a la filla que va tenir aquest home. I que espero que hagués pogut assaborir alguns d'aquests textos teus tan especials. Un petó.
Viatger, Veí, Paseante ...Una abraçada i gràcies per ser-hi!
Publica un comentari a l'entrada