( El Montgrí al capvespre ,setembre 2007)
( Sant Martí el Canigó)
(Sant Miquel de Cuxà)
Tot i que sóc de la terra dels volcans sovint m'escapo a contemplar el mar. Tenim la Costa Brava tan a prop que és una temptació constant.
Aquest estiu he pujat al Montgrí i al Cap de Creus. Dues excursions que si les feu a finals d'estiu us podreu permetre una capbussada sense l'aglomeració estiuenca.
El Baix Empordà amb els seus poblets medievals, de carrers empedrats, l'espai obert i l'olor de mar i el Cap de Creus, amb la natura ferèstega plena de matolls, roques i penyasegats.
Pujar al Montgrí requereix una mica més d'una hora. El camí va vorejant el massís i només els 10 minuts finals s'ha de grimpar com les cabres. L'esforç val la pena.
El castell del Montgrí data del s. XII-XIII. No es va arribar a construir del tot. Només hi ha la muralla amb 4 torres cilíndriques, el fos a un costat i la cisterna uns metres enllà.
Des de dalt es pot veure tot l'Empordà. Josep Pla va dir, d'aquest castell, que era " El botó de roda de l'Empordà ".
Si el dia és clar es pot veure la cadena pirinenca coronada pel Canigó, el Santuari de la mare de Déu del Món ( la Garrotxa ), la cinglera del Far ( la Selva ) i el santuari dels Àngels ( Gironès ).
Als peus del massís, Torroella de Montgrí, Ullà, Verges, Pals, Gualta, L'Escala i Empúries.
Resseguint la costa es veu la quilomètrica platja de Pals, l'Estartit i el golf de Roses, amb les Medes emergint del mar.
Es veu també la desembocadura del ter ( la Gola del ter ), entre la platja de Plas i la de l'Estartit. Un bon lloc per assaborir angules quan és la temporada ( tardor ).
El Baix Empordà està farcit de bons restaurants. N'hi ha dos on podeu degustar peix fresc i bons arrossos. El Tritón (Gualta ) i el Picasso, a la gola del ter.
Des del Santuari de la mare de Déu del Món, Mossèn Cinto Verdaguer va escriure " Canigó " que junt amb " l'Atlàntida " li va merèixer el seu reconeixement com a poeta. Un dels millors del s.XIX. ( encara es pot visitar la cambra on es va hostetjar ).
Des d'aquest cim sembla que allargant els braços es pot tocar el cel i els Pirineus. Fou així com s'inspirà el poeta, envoltat de la calma que li proporcionà el lloc.
( Sant Martí el Canigó)
_ Canigó (1886)_ L'amor entre Gentil ( armat cavaller ) i la pastora Griselda...
" ... y de mes mans deixí esmunyir lo ceptre sols per posar-te a tu cadenes dolces, dolces cadenes per l'amor forjades, manilles d'argent fi, grillons de roses... " ( Del cant segon - Flordeneu -).
(Sant Miquel de Cuxà)
De l'epíleg del poema " Els dos campanars ", es diu que va propiciar la reconstrucció de l'abadia de Sant Miquel de Cuxà al peu de Sant Miquel del Canigó. Aquestes dues abadies de la Catalunya Nord ve s'ho val visitar-les. Una mostra clara del romànic. S'hi accedeix amb cotxe i només cal caminar 30 minuts per arribar a S. Miquel del Canigó. Llocs de silenci i pau.
29 comentaris:
Només he estat una vegada a Sant Martí del canigó, joana. Va ser per visitar uns amics que hi havien comprat una "caseta" pensant en la jubilació tot i que els faltaven anys encara.
M'hi vaig sentir com a casa.
petons i llepades casolanes!
Conec algun d'aquets racons,i dirte que t'han inspirat un post digne de una poetesa es que ho ets.
Joana, sembla un text tret d'una guia de la zona (o de Catalunya des de l'aire), fas venir ganes d'anar-hi!
La costa Brava jo en sóc una enamorada, Bagur, Cap sa salt..Girona és fascinant...és que a mi m'agraden més els pobles on hi passa un riu o ténen el mar al costat.....Camprodón és el poble que més m'hi escau.
un petó
vaig anar a sant marti de canigo fa dos estius es una caminada que aconsello a tothom soc un enamorat d'aquella zona.
El país que descrius ja l'he fet meu...No, no és exacte, no puc dir-ho així. No es passa així en realitat. M'està fent seu. Em manca molt. Tinc una casa al peu del vessant nord de l'Albera. M'hi estic tan sovint com puc. Hi de frontera, no en vull saber res.
Bona excursió. Tinc uns coneguts que tenen una cabana de pescadors allà mateix, al cap de Creus. I és una passada. T'aixeques al matí i estàs al costat del mar. Jo conec bé l'Empordà. La meva dona és de Palamós i passem allà quasi tots els caps de setmana de l'any. Un petó.
No he estat en aquests llocs que dius, per bé que he estat per la zona. Estàs de vacances o escrivint una nova guia de viatges? sigui com sigui, un bon post que incita a menjar un bon arros amb tu!
Desconec gran part d'aquesta zona però no tota... potser les zones que més he trepitjat són el Confglent i l'Alt Empordà...
Posats a recordar caminades i anades i vingudes comentar-te que també he estat a Sant Martí del Canigó... caminant des de Vilafranca de Conflent per després -ja de nit- tornar-hi.
Òstres... i abans d'empendre la pujada al monestir hi havia un restaurantet que Déu n'hi do... llavors estudiàvem i ben pocs calers teniem i entre tots vam comptrar una plàtera de patates fregides que vam combinar amb els bocates que ja duiem. I dalt de monestir... un fed que badava les pedres i les dones que hi vovien amb jersei de llana i sense calefacció... tot fent broma una va dir-me que això mantenia la pell fina, suau...
Avui no m'ha calgut menjar cues de pansa...
Hoy no sólo te leo y dejo mis huellas por aquí, sino que te he sacado por impresora!!!
Me encanta Girona, me encanta!!! Y el mar!!!
Pone al copiarte mi espejo
un poco de oscuridad
el cielo es azul celeste
azul marino, la mar
Tots akests llocs que anomenes són preciosos per a visitar i contemplar...
Una altra carena que cal visitar es la de sobre Sant Pere de Roda, a vint minuts de pujada.
L´endemà d´haber fet tramontana, es cel es tan net, que pots endevinar els borrosos puntets de ses Illes.
Joana durant molts anys vam estar fent camping a Pals. He recorregut força vegades, en bicicleta, en cotxe tots aquest indrets que descrius. Passejar pels arrossars i arribar fins la Gola. Torroella, L'Estartit. O bé cap a Gualta i l'interior. I, de tornada, un bany a pel on abans hi eren les antenes (la tanca anava bé per lligar la bici) quan tot just començava a arribar la gent... Era genial... Assecar-se fruint del dia que s'aixecava..
Pujar al Montgri... Al Bisbe Mort ;¬)
I de Sant Martí, recordo el primer cop que vam pujar.
Saps? ho anava a explicar aquí... Però ja he abusat molt. Buscaré les fotos i faré un post a les Cambres...
Un petonet ben dolç i lleugerament empordanès (de fet ahir i avui he estat a Figueres...) :¬)**
Noia, quin repàs! Saps les ganes que m'estan entrant d'agafar la motxilla? I és que tots aquests paratges que descrius els he sentit anomenar tot sovint, però no els conec! Pecat imperdonable... Ai, quantes coses que tinc pendents!
Un excursió molt maca que es gaudeix encara més quan coneixes els llocs. La majoria de llocs qu anomenes tenen una màgia especial. Els conec bé, tots tots. Però guanya, de lluny, Sant Martí del Canigó.
Oh! Els dos campanars. M'encanta aquesta part. Es preciosa! Hi ha una estrofa que recordo poc però que m'agradava molt. Recordo una mica millor la darrera frase d'aquesta part.
La tempesta, el torb, la guerra, i l'odi el Canigó no tiraràn a terra no esbrancaràn l'altívol Pirineu.
Quina emoció.
A mi em va passar el mateix gatot ...com a casa!
Són uns llocs per perdre-s'hi striper !
Des dels cims Xexu falta poc per tocar el cel!
A mi també m'agraden els poblets Rosa i com més perduts millor!Si t'agrada camprodón deus conèixer Beget!
Torne-m'hi , mon? ;)
Mmmmm....L'Albera, Joan quina comarca més encisadora!
El Cap de Creus sembla un racó on s'acabi el món...i una cabana allà i veure sortir el sol... Que boniuc Jordicine !
Qua nvulguis ... robertinhos ...estàs convidat! ;)
Acabes de fer un post... Tondo !
Tan delgada me ves???? Nunca me habian sacado por impresora Anónimo !;;;))))
I per trepitjar Sense fer soroll !
Un altre lloc preciós per anar caminant i contemplar la vista . Gràcies toy !
Al Gipsela? Barbollaire ...Veig que et coneixes el lloc i ...les antenes ara ja no hi són però tothom recorda el punt exacte! ;)I vas a Figueres i no treus el cap per Girona????
Va bé tenir coses pendents per fer i anar-les esborrant de l'agenda, Duschgel
La cirereta del Pirineu Carme , Sant Martí del Canigó!
Gràcies calidoscopi !
que maca la terra dell meu avi
petons guapisima
Caram, quin repàs més literari! M'has fet recordar les velles lectures de Pla i Verdaguer, sobretot aquest últim, tot i que no era empordanès ni rossellonès, amb aquell diàleg final entre els dos campanars... I fins i tot la Víctor Català, que segons diuen es va inspirar amb el Montgrí per a la seva Solitud, oi? Si és que el nord de Girona ho té tot i més.
i a Pals. I a Pals ...
Veig que tens el corrector de català Softcatalà. Falla més que una escopeeta de fira. Et/Us recomano el de l'Institut Cervantes. Ho dic per experiència.
Demà vaig de Barcelona a Llançà. Un altre viatge en tren cap al nord... Mmm... que bé!
Això, posa el MEU MONTGRÍ i parla DEL MEU POBLE D'ADOPCIÓ i no em diguis res, que això no es fa!!!!!
Ostres, quina il.lusió, que tu també vagis a llocs que cones de molt a prop, sentir-te propera...
Petonets, guapa!
Empordanès?? Ddriver?
És com un petit paradís, tens tota la raó Somiatrufes !
Mmmm Pals... Ja t'ho diré...!
Gràcies santi ho tindré en compte!!
Disfruta Violette , del viatge i del paisatge!!! Et trobo a faltar wapa!!!
M'encanata passejar per aquesta geografia tan rixa que tenim a tocar Zel petons bonica!!!
jo no.l avi pero descendent...pero mes a munt...Port Bou
El darrer cop que vaig pujar al Montgrí, va ser per darrera des de l'Escala, i poques setmanes després del incendi que ho va cremar tot. A mes ho varem fer cap al tard, i en tinc una imatge força dantesca, depriment i negrosa. La vista des de dalt encisadora.
I què dir de l'Empordà que no hagin dit els altres... moltes meravelles.
Records Joana
Tocat per la tramuntana ddriver!
No cal afegir res més Viatger ...de l'Empordà!
Ostres! he descobert avui aquest post ... jo sóc de Torroella de Montgrí de tota la vida (també ho són la meva mare, el meu avi, besavi, ...). La vila ha crescut molt, però s'ha modernitzat, i el millor de tot és que encara conserva el paratge natural del voltant, sobretot el Massís del Montgrí i les Illes Medes, i tot el reguitzell de cales i penyassegats que hi ha al llarg de 10km de costa del Montgrí. Ah! i la Gola del Ter, al capvespre ... és indescriptible!!
Salutacions
Carles,
Un lloc preciós la teva terra :)
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada