Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

divendres, 8 de febrer de 2008

Petons i abraçades


Que no donem ni rebem físicament...

Aquells que queden sospesos a l'aire, al bloc , en un breu missatge al mòbil o penjats del fil telefònic.

Petons i abraçades a través de la paraula escrita.

És evident que no anem donant petons i abraçades a totes les persones que ens trobem pel carrer i tampoc a tothom que, d'una manera o altra, escrivim.

Però sí que és cert que ho diem i ho escrivim sovint.

Tot i que l'acció no es materialitza ni es palpa, la sentim i la transmetem. I qui la rep és conscient d'una sensació plaent.

(No us amoïneu. No estic sota cap efecte etílic ni al.lucinògen...)

Avui me n'he adonat que amb aquesta dèria d'escriure i de llegir, repartim petons i abraçades a dojo.

És una manera de transmetre afecte, simpatia, cordialitat i , si m'apureu fins i tot pot ser un signe d'amistat ( també la virtual ), de col.leguisme, de " fets i pastats " amb un mateix motlle.

Una manera com una altra de saludar-nos, d'acomiadar-nos, de compartir, d'identificar-nos amb un escrit, o amb una manera de pensar.

De fet potser és l'única manera d'apropar-nos, d'acompanyar-nos en un moment de defalliment o d'il.lusionar-nos davant un èxit aliè. De fer-nos costat quan estem allunyats.

D'una cosa estic convençuda... I és que si aquest petó o aquesta abraçada és capaç de dibuixar-nos un somriure i d'apropar la galta i els braços, vol dir que qui l'envia ho fa sentint-t'ho. Transmet la calidesa d'una acció en la distància i qui ho rep palpa el missatge.

L'instant pot ser ínfim però intens.

I si estem atents i receptius entendrem els petons i les abraçades sinceres i volgudes, les que surten de dins.

" Sentir l'apretada d'una abraçada i la dolçor d'un bes llunyans que se'ns fan presents només amb l'art d'escriure... Aquest món apassionant construit de paraules... Paraules amb poder per transmetre emocions i estats d'ànim."

Avui només m'han calgut 3 paraules - un "t'estimo" - un "t'enyoro" i un "petó"- ( d'algú molt proper i estimat però lluny en la distància ) per arrencar-me unes llàgrimes ...L'única possibilitat que tinc per transmetre-us-ho és a través d'aquest escrit. A través d'unes paraules, amb l'emoció , encara , al cos...

Petons i abraçades a tots, de cor...

36 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Quan aquests petons, aquestes abraçades, aquests t'estimo aconsegueixen arribar endins... un estol de cuques de llum fan festa dins nostre...

Ja he vist lo del Robertinhos.... Quin curru! :-) per no dir...

Joan deu Peiroton ha dit...

Petons i repetons! I que no et sentis malament, Joaneta! Acabo de llegir el teu missatge que has deixat a un altre blog a proposit del premi Arte i pico...Vaja! Una rialleta, sisplau! La vida és bella, i tu també, maca!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

doncs petons i abraçades !!!

Striper ha dit...

Joana m'agafat uns quants petons i abraçades i et deixo també per tu.

Clint ha dit...

petons i abraçades doncs! ah! i molt bon capde!

Arare ha dit...

D'acord: un petó, una abraçada i un somriure.

Sense fer soroll ha dit...

Quina passada de post, mira, avui necessitava llegir una cosa així de fresca i que m'ha fet adonar que si em faig meus tots els petons virtuals que em fan arribar els meus puc somriure més sovint...

Duschgel ha dit...

I tant... Ara em fas recordar petons, abraçades, carícies, fins i tot la sensació d'un cap arrepenjat al teu. O concursos de petons, a veure quin és el més gran i el més impressionant. Tot per escrit. Fan propera la presència llunyana. El millor de tot és el retrobament (o nou trobament, que també es dóna el cas) amb les persones amb qui has compartit tot aquest intercanvi. I és en la presència física que concentrem tots aquests besos i abraçades virtuals, però reals, en un moment intens, on la comunicació ja és directa, volguda i esperada.

Establim llaços, els mantenim amb aquestes paraules tan senzilles i tan significatives alhora. D'alguna manera en sabem el grau d'intensitat en cada cas. I, en aquest bloc gegantí de blogs, aconseguim una armonia, un benestar entre tots nosaltres.

Un petó i una abraçada, Joana.

DooMMasteR ha dit...

Bona tarda!

Tens un regalet al meu bloc. Segur que t'agradarà ;-)

Encara que no se on possaràs tants trofeus XD

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Si t'en sobra algún m'el reserves per si algún dia ens veiem.Petons.

Mon ha dit...

petons i abraçades i un com sempre un bon cap de setmana, preciosa!

Anònim ha dit...

Aquí dejo constancia de nuevo de mi paso por el blog. Para que no protesteeeeeessss.... Y te saludo y abrazo a través del espacio sideral. Un beso, Joana

El veí de dalt ha dit...

Si te'n queden, m'agafo un i una per mi!

nimue ha dit...

és veritat, sobretot de blog en blog ens repartim molts petons i abraçades cada dia! Jolin, quin text tan bonic, avui.

Ale, petons i abraçades! :)

XeXu ha dit...

Jo no en solc repartir perquè si, me'ls reservo per aquelles persones que sé que els arribarà, i que no pensaran que és una mera forma d'acabar un escrit. És cim un 't'estimo', no es pot dir perquè si, cal que sigui sincer i que realment tinguem aquest sentiment per aquesta persona. Si no, quin sentit té?

rita ha dit...

Amb el teu permís, m'agafo un petó i una abraçada, però te'n deixo un sac ple perquè mai et quedis sense existències i en puguis seguir repartint. Molt bon capde, joana

Tondo Rotondo ha dit...

I de ben segur que aquesta energia, aquesta força procedent d'abraçades i petons es transmet, en aquesta la teva casa on m'hi trobo tant a gust.

Bon diumenge, que farà solet!

zel ha dit...

Doncs ara, hi pots afegir els meus petons i les meves abraçades, també, Joana, per apropar-nos una mica en allò que ja tenim de proper.
Ques estiguis bé, bonica!!!!

Tondo Rotondo ha dit...

De fet, Zel i Joana, sou les dues gironines... Visca doncs la girosfera!!

el paseante ha dit...

Sempre m'han agradat els teus desitjos de "bon cap de setmana" o "que tinguis una bona setmana" en els teus comentaris.

No ets la persona que sento més propera del món blocàire. Hi ha gent que conec personalment, altres que fa segles que llegeixo... Però sí que ets la més afectuosa, la més càlida, la que no falta mai a la cita virtual. Ets detallista i empàtica. I això costa de trobar.

Sempre que he llegit un bon desitg de part teva cap a mi, he pensat que sí, que tindria una bona setmana, o un bon cap de setmana, o qui sap què. "Si ho diu la Joana serà així". Sovint la teva força es transformava en sensacions positives.

Moltes gràcies Joana. No sóc massa de contacte físic, però t'abraço.

Mariaisabel ha dit...

Es bonic transmetre afecte, sigui amb petons, abraçadas o amb paraules, encara que siguien escrites.
Es una manera de demostrar el que sent una persona per un altre, encara que no la coneguis com es el cas d'aquí.
T'enyoro, t'estimo o un petó...
Un altre manera bonica que pot venir de la persona estimada i que et pot fer feliç el sentir-la o llegir-la.
Petons i abraçades !!!

Robertinhos ha dit...

UN PETONÀS JOANA!

Deric ha dit...

és millor donar abraçades i petons
que dir "salutacions" o "atentament"

Joana ha dit...

M'agraden les cuques de llum. Les recordo, de petita, vora els camins, de nit,molt a prop de casa... Gràcies Tondo !Confio que hagis tingut un diumenge esplèndid!
Repetons per a tu... Joan !
Gràcies , us en torno també Té la mà !
Estàs acasa teva , Striper
Espero que tu també l'hagis gaudit, el capde, Clint !
Molts ànims wapa, Arare
Un per tu , doncs, sense fer soroll !
De fet, Duschgel potser és el grau d'intensitat el que diferencia uns dels altres. No amb tothom hi tenim el mateix vincle!
una abraçada!
No pateixis, Doommaster la casa és gran... Moltes gràcies!
N'hauré de fabricar uns quants més... Vitalis !
Gràcies mon . Bon capde per a tu també!
No protesto Anónimo , extrañaba tu ausencia. Puedes continuar en silenci . Ahora sé que existes! ;)))
Ja saps que per a tu...Gràcies Veí
Bentornada Nimue !!!!
Tens tota la raó Xexu .Jo tampoc sóc de repartir-los gratuïtament i menys els " t'estimo ".Però t'envio una abraçada!
Estic molt contenta de que estiguis per aquí... a la xarxa, red o com es digui... rita !
Com diu en Tondo, almenys geogràficament estem a prop Zel !
M'omples amb aquest comentari paseante , m'arriba endins i t'ho agraeixo. Gràcies
tens raó Mariaisabel Costa tan poc dir coses boniques i si les sents encara millor!
Un només? Robertinhos ???
En una carta formal, Deric has de dir atentament...perquè si envies petons....Aisssssss! ;)
Bona setmana a tothom

jordicine ha dit...

Doncs donar i rebre abraçades és molt maco, molt humà i molt comunicatiu. I escrites, encara tenen més força. Jo sempre estic disposat a rebre les teves abraçades i petons, Joana. Així que ja ho saps. Compartim sentiments. Donar i rebre. Rebre i donar. Maquíssim.

Carme R ha dit...

No saps quantes vegades havia pensat una cosa així. Que escrivim més petons i abraçades dels que fem a la realitat. Però a mi em sembla important que no es diguin per dir ni indiscriminadament. Que quan diem una abraçada poguem sentir que la donaríem de veritat i això segur que es nota. I ja no diguem un t'estimo, com diu en Xexu... ha de ser ben sincer, però si n'és fins i tot a distàcia ens pot emocionar força.

M'ha encantat el teu post.

Tondo Rotondo ha dit...

Per lo del diumenge esplèndid no ens pdoem queixar... matí de passejada al costat del mar rematat amb aperitiu al port esportiu de Tarragona. Nyam! Nyam!

Gatot ha dit...

serà que els bluguerus som més carinyosus? ;)

petons amb llengua i llepades abraçadores (catxis, ara m'he passat...)!

barbollaire ha dit...

Joana, nina, sé que jo sóc dels que reparteixo petons milticolors i multisabors a mans plenes...
I també abraçades...

Llegint el teu post, bell i tendre com sempre, tenia el dubte si hauria de deixar-te, avui, de petons...

I després de molt rumiar-ho, he pensat.. joderrr! no fora jo si no ho fes!!

Per tant dolça i apreciada nina, uns petonets ben dolços i tendres i acolorits.
I una abraçada (un xic escruixidora)
;¬)******

ddriver ha dit...

si que es cert,ara m he adonat la mania d acabar els sms amb ptnts o kisses for U
For U too joana ;)

Waipu Carolina ha dit...

Me encantan los abrazos virtuales y no virtuales. Intento abrazar todo lo que puedo y si la gente se deja.
Decir te quieros antes que sea demasado tarde.
Y los besos...también son ricos.

Besos, abrazos y te quiero

Alepsi ha dit...

Ains... si és que de vegades abusem de les paraules... sense parar-nos a pensar en el seu significat real...

Un petó ben fort, Joana, gràcies per fer-me reflexionar...

Abogada en Bcn ha dit...

Una abraçada beeeeen forta!

rosa ha dit...

petons i abraçades, jo també et vull donar.

Kamal ha dit...

Fa uns mesos vaig anar a veure a la Amma, aquella Santona hindú que dona abraçades. Doncs em va sorprendre tant la gent, no tant la dona, que ara a la que puc dono abraçades, petons , el que sigui, però a la realitat. I també de virtuals. I he de dir que quan dones una abraçada com cal, tant fa quin sigui el sexe de l'altre, t'hi pots quedar una estona abraçant i és com una mena de comunicació bestial. Ara, hi ha gent que notes que no vol...doncs res, pitjor per a ells. Bé, ja està.

Una abraçada ben llarga i molts petons. ;-))))

caliope ha dit...

Un petó tot per a tú. Et descobreixo a ca'l gatot. et seguiré llegint