Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 21 de febrer de 2008

Tatuatge


Es va despertar ressacosa. Una ferum de tinta inundava l'habitació.

_Tinta? ...

Com si un bassal de tinters s'haguessin escampat pel terra o ... evaporat per l'aire.

Anava nua.

_Nua?... Però si li semblava recordar que va caure com un sac de patates damunt el llit.... vestida!

O no! Havia entrat al pis sobre les espatlles d'aquell ...

L'havia portat a casa perquè ella no s'aguantava dreta i recorda vagament com el seu cos era com un plom.

_Qui era el jove en qüestió?... No podia pensar en claredat. Estava enterbolinada...

_Espessa?...Però si havia dormit 12 hores seguides!

_12?...Què carai va passar ahir a la nit?

Es va girar de nou quan el despertador marcava les 8 en punt.

_Del matí?... No, no , noooo....

Eren les 8 del vespre i s'havia posat al llit a les 8 del matí.

_Com?

Però si ella el més tard que anava a dormir era a les 12 de la nit...

_Què caram...?

_ Si pogués fer-me una cafetera i beure-me-la a raig... Recordaria on havia anat ahir a la nit...

Un altre cop els narius se li van omplir d'olor de tinta...

Va obrir la finestra de bat a bat... per a ventilar i ventilar-se i que s'escampés la ferum.

_ De tinta?

_ D'on deu venir aquesta fortor?

Arrossegant els peus va arribar fins a la cuina. Va carregar la cafetera i en va engolir 4 tasses, sense sucre...

Va notar la fredor de la cadira a les seves natges...

_ Nua?... Què punyetes hi faig nua per casa?

Arrossegant-se de nou va entrar a la seva habitació per agafar aquell quimono xinès, que li havia regalar el seu ex , de dracs i arbres arrelats... Que semblen mans que s'escampen...

Arrels i branques... Branques que semblen arrels...

Es va girar per posar-se'l i es va veure al mirall.

_L'arbre xinès a la meva esquena!!!!

Mig emboirada recorda el congrés mundial d'especialistes en tatuatges d'ahir a la nit.

El seu ex n'és un expert i l'havia convidada a sopar....

I només recorda que la va convidar a degustar una copeta de sake.

_Una?

Se'n devia haver pres tantes com els tinters que havia gastat ell, tatuant-la... mentre ( ella ) dormia la mona...

Trobareu més propostes a Relats conjunts

24 comentaris:

Joan deu Peiroton ha dit...

Tens tota la raó, Joana. Cal estar inconscienta per deixar-se posar un tatuatge semblant a la esquina. Ja t'ho havia dit, que no m'agradava gens els tatuatges? En tot cas, m'agrades tu, tatuada o no.

Carme ha dit...

Molt bo Joana.
Venjança d'un ex? es necessita nassos per a fer un tatuatge així sense permís. I és que als relats de ficció, com a la realitat hi ha gent per a tot

Núria ha dit...

Ja t'ho han dit mil vegades que no és bo beure tant!! Una història molt ben aconseguida. M'agrada molt.

Rita ha dit...

Molt ben trobada la història i com sempre, bon relat, joana!!

Striper ha dit...

Ostres es que s'ha de enar en conte amb el veure, sort que encara el dibuix va sortir bé.

Marta Cebrián ha dit...

molt trompa s'ha d'anar per no adonar-se'n de que t'estan tatuant aquest arbre.

bon relat.

Myt ha dit...

Caram quina forma d'arrelar la de l'ex... ;-)

Com sempre, el text està tan ben arrelat també, que s'ha de llegir fins el final. Molt bo!

Una abraçada

Sense fer soroll ha dit...

M'ha agrdat el teu relat també!

ddriver ha dit...

collons quina nit,no?be val una copa d´europa aixo
Els tatos?buuuf jo vaig viure uns mesos amb una que en tenia un aixi de gran a la panxa i per mi que mai va haber feeling per culpa d aquell tatuatge...no m´agradan gens

barbollaire ha dit...

Joana... què puc dir que no sàpigues?
És un relat genial! Fantàstic...

Expliques l'historia d'una manera tan encisadora que et quedes enganxat...

Un petonet dolç :¬)*
(per cert la Birkin... buuuuf! genial!!)

Town Crier ha dit...

A mi el tatuatge em sembla molt maco... pero estic segur que el vengatiu ex ha aconseguit el que desitjava: que la protagonista no l'oblidi MAI A LA VIDA, jeje.

Salut i ànim!

adrià ha dit...

Després d'una ressaca m'han passat milers de coses... però mai això. Ara em fa por beure i les "ex". Genial el relat!!!

jordicine ha dit...

No m'he tatuat mai, però m'imagino que ha de fer molt malt. És possible que estiguis tan 'begut' que ni notis l'agulla? Un petó.

Clint ha dit...

Kimono xinès? no haviem quedat en barnussos blancs?

Molt bonic, fins i tot sembla que no s'enfadi massa oi?

Bon capde!

Tocat del cargol ha dit...

Ostres tu! Quina venjança més freda i de per vida que li ha fotut! Tan cabró pots arriba a ser... suposo que si!
Molt bó!
Salut!

Anna ha dit...

Es el que té el Sake! ës molt perillós, com els ex vengatius...

Molt bon relat. Et felicito.

Waipu Carolina ha dit...

Qué maravilla Joana!

Me encantó!
Eres genial!

XeXu ha dit...

És que no es pot beure tant, home, que després passa el que passa. Molt bon relat, Joana, m'han agradat molt les afirmacions amb pregunta a continuació, mira, sóc de cor senzill i aquestes coses m'agraden. Una gran proposta!

laianna ha dit...

M'ha agradat molt, felicitats.

iruNa ha dit...

Ostres... moraleja: no tinguis mai un nòvio tatuador, i encara més important... encara menys un EX!!! hahaha
Molt enginyós Joana, enhorabona!

zel ha dit...

jajaja, el final és apoteòsic, quin càstig per la mona, o la turca, o.... Vés fent, vés fent...
Petonets!

Joana ha dit...

A mi tampoc m'agraden, Joan.Tu també m'agrades tatuat o no! ;) Bon diumenge!
Jeje, Carme les venjances...
Sort que no bec...( gaire), Núria!
Gràcies ! Rita
N'hi ha de xulos, de tatuatges,Striper!
Devia estar en coma etílic, Marta. Benvinguda!
Una abraçada Myt!
Gràcies Sense fer soroll!
Catxis el feeling, Ddriver!
Ja en tenim prou d'addiccions,Barbollaire. No t'enganxis!!!
Benvingut Town i Adrià! I gràcies!
En coma! Jordicine!
pel dia a dia el barnús blanc.Per les ocasions , el Quimono! ;)Clint!
No ho sé! Tocat del cargol. Mai se sap!
Hi ha tantes coses perilloses, Carme!
gracias Carol!
M'encanten els cors senzills, Xexu!
Benvinguda i gràcies Laianna!
Res De tatoos ni ex ni alcohol! Iruna!
Jejejej La turca! M'agrada Zel!
Bon cap de setmana a tothom!

ddriver ha dit...

the feeling s necesary without it...

Pd40 ha dit...

Quin perill aquest ex! Sort que és ficció :)
Bon relat, Joana. Una abraçada!