Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 15 de novembre del 2007

Pintures Rupestres


Un bri gerd i espigat va sobresortir del tou de neu que s'anava desglaçant mentre unes gotes d'aigua lliscaven de les fulles verdes i brillants.

El sol s'emmirallava en les noves flors, preludi de nous fruits d'estiu.

L'esclat de la primavera arribava amb un cel net de núvols.

Lluna Creixent, la remeiera del clan, començava a recol.lectar les plantes i flors medicinals.

Els homes sortien de les coves i esmolaven les llances i les fletxes per anar a caçar. Els nens xipollejaven al rierol ja desglaçat.

La vida emergia de les coves i l'activitat, frenada a l'hivern, es despertava de nou.

Feia dies que Núvol Blau ja formava part del col.lectiu de caçadors i ja li estava permès sortir a caçar. La seva barba s'havia poblat, el pit se li havia eixamplat, el cos, allargat... Els rínxols negres devallaven per l'esquena. Havia deixat de jugar, al costat de les dones, i emprenia la següent etapa, la de caçador i protector del clan.

Feia dies que la seva mirada buscava la de la Petita Lluna, la filla de la remeiera.


La Petita lluna compliria 18 llunes aquesta primavera i ja estava ensinistrada en l'art dels beuratges, pocions i banys aromatitzants. Coneixia les herbes que guarien, les que calmaven, les que perfumaven la pell, les purgatives i digestives... i també les que despertaven els sentits, en els homes... La seva mare l'havia alliçonada.

Aquell dia de primavera, quan els homes van partir de caça, la Petita lluna va banyar-se i es va rentar els cabells.Uns cabells llisos i rossos que li arribaven fins a la cintura. El seu cos s'havia transformat durant l'hivern i apareixia ple de corves. Els pits ja no eren botons daurats i aplanats. Eren com la fruita dolça i apetitosa...

Es va submergir en un cossi de fusta ple d'herbes aromàtiques i es va assecar la cabellera al sol.

Els cabells li tapaven un pit i es va vestir amb un tall de cuiro la cintura. Lluïa una pell blanca, setinada, tersa...

Aquella nit li estava permès dormir a la cova dels adults. 18 llunes. Tota una dona.

Núvol Blau es va esmunyir al seu costat sota un tou de pells adobades i tèbies. Aquells ulls negres la van hipnotitzar.

Al matí, des de fora, LLuna Creixent va veure com els raigs del sol il.luminaven la paret de la cova. Els gravats apareixien nítids, vius... Va intuir que la Petita Lluna s'havia iniciat en les arts amatòries ,amb el futur guerrer del clan.

20 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Que macu nena, no se com t'ho fas però sempre plasmes la dolçor d'una manera...aixxxxx :-)

Petonets dolços bonica!!!!!!

Striper ha dit...

Joana, m'agrada el toc especial ,glamuros que li dones a tot lo que escrius.

Boira ha dit...

Oh! Que bonic! És com si ho estigues veient...

M'ha agradat molt!

Barbollaire ha dit...

Joana sempre és màgic passar per casa teva.
I seure en un racó i observar els teus moviments elegants, harmoniosos, mentre expliques coses.
Com amoroseixes cada mot de colors, olors, sons...
M'agrada passar de puntetes pel teu obrador...
I aprendre a fer, a dir com ho fas tu.
Amb el preciosisme d'un rellotger o un orfebre.

Joana, nina... un cop més moltes gràcies

Barbollaire ha dit...

(...un return de més...)
Una abraçada i cabasset de petons dolços
;¬)***

Anònim ha dit...

Sensualitat fins i tot en un relat de pintures rupestres. Saps trobar les paraules justes, Joana. Un plaer llegir-te, com sempre.

Sergi ha dit...

Quin tros de relat, preciós i tendre. M'ha agradat molt la història que expliques, i està molt ben detallada, m'agrada quan expliqueu tants detalls en els relats, em fan viure'ls molt intensament. Boníssim, felicitats.

iruNa ha dit...

Molt bonic Joana... preciós! és tendre, encisador... narrat amb una especial sensibilitat!!! De fet no et dic res de nou, però és que m'encanta com escrius!!!
una abraçada!

Mon ha dit...

Joanaa...la sensualitat sempre a flor de pell quina tendressa....com sempre gracies

El veí de dalt ha dit...

Esperaré la propera Lluna per entrar en aquest clan.

Sol d'hivern

rhanya2 ha dit...

Senzill, sobri i alhora lluminós i delicat. Un cop més, preciós!
Un petó

zel ha dit...

ui, si no els tens, ja pots anar a comprar tota la col.lecció del clan de l'ós de les cavernes, que t'ho passaràs de conya, si vols informació m'ho dius, els millors cinc llibres (és uns gran col.lecció) de tots els que he llegit d'aquesta faiçó (jo, quina paraulota he fet servir!)

el paseante ha dit...

Com sempre, és molt agradable llegir les teves històries.

Waipu Carolina ha dit...

Precioso, dulce y mágica ! así eres toda tú!
Una gran persona que lo refleja en su escritura!

Un petonet

Déjà vie ha dit...

oooooooooooi m'ha encantat. Molt maco i natural!!

Anònim ha dit...

Un text preciós!

Felicitats! :-)

Odalric ha dit...

Que maco :)

Joana ha dit...

Gràcies a tots i a totes!
Caldria que hi entressis aviat Sol d'hivern!
Els he llegit Zel!

Uribetty ha dit...

Molt sensual! M'ha encantat!
Venen ganes de tornar a l'època de les cavernes, tot i que aquests instints no els em perdut ( que malament que sona xD )
Un petó ben dolç.

Joana ha dit...

Gràcies Uri !