Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 24 d’abril del 2013

L'art de la pintura

No et velluguis, no te'n vagis, no tinguis pressa... Avui que portes aquest vestit que combina amb les cortines del meu estudi, avui que els teus ulls són com un mirall de mar.
Ara que la claror et moldeja la figura, no et moguis.Serà un instant. Faig les traces ràpides , fins i tot puc sentir el teu respir, aquest desassossec en la mirada, aquest enrojolament a les galtes quan passes prop meu.
Deixa'm que immortalitzi la teva cara, els teus cabells i el teu desig en aquesta tela. Si no em vols correspondre deixa que la història sigui testimoni de la teva bellesa. Aquesta bellesa trobada fruit d'un moment d'inspiració.
Deixa'm que et perfili els teus llavis encara que mai he fet per robar-te un petó.
Deixa'm veure què amaga aquest llibre que escolta què li diu el bateg del teu cor. Ell no diu mentides.Només sospira.
Escolta'l i deixa't pintar.


Johannes Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673

Una altre proposta de Relats Conjunts 

16 comentaris:

Sergi ha dit...

Això és passió, i m'atreviria a dir que alguna cosa més. Un escrit de gran sensibilitat, com sempre.

Pere ha dit...

Vermeer podia pensar tot això mentre pintava. És la passió de l'artista i la model el que fa néixer la bellesa ...

Bona nit Joana.

Joana ha dit...

Suau i encantador escrit Joana...

Rafel ha dit...

Posats així, crec que la model no marxarà.

montse ha dit...

Bon relat, tot aquest escat de passió quedarà plasmat al quadre.

Anònim ha dit...

"Deixa'm que immortalitzi el teu desig". Si ho aconsegueix, crec que haurà arribat a la plenitud professional.

Elfreelang ha dit...

molt bon relat! apassionat !

Garbí24 ha dit...

com continuï així la model entrarà en calor i començaran a caure peces de roba....

fra miquel ha dit...

Si, si. joan gasull finalment han marxat...

http://1.bp.blogspot.com/-9TwJ0h6oHb0/UX1yqZm4CcI/AAAAAAAADCs/4QMNbgoo2z4/s1600/veermer.jpg

cap a un lloc més adient per a fer baixar la temperatura...suposo!
;O)
Ho he trobat aquí:
http://escuchandoconlosojos.blogspot.com.es/2013/04/fotografiar-la-ausencia.html

Ah! La descripció molt bona, JOANA :o)
petó

El Company de Venus ha dit...

M'ha entusiasmat la idea i la imatge.

el paseante ha dit...

Segurament era un patiment en aquella època retratar una noia interessant. Tantes hores a l'estudi, observant cada detall del seu aspecte... Sort que ara hi ha càmeres fotogràfiques :-)

Carme Rosanas ha dit...

Uau! nena, m'encanta aquest relat, i la passió que porta en ell...

Glo.Bos.blog ha dit...

Bufa! Quina passió!
Boníssim relat!

El porquet ha dit...

A veure, menys pintar i que li tiri la canya, jaaaa!!!! ;p

salva ha dit...

Un gran desig. Porta'l a bon fi. M'ha agradat.

Salva

Joana ha dit...

Gràcies,hahaha! A veure com acabaran...