Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 3 de març de 2013

Hi ha un tros de pastís a la nevera


Encara no l'he llegit però érem més de 100 persones a la presentació i l'Albert ens va arrencar més d'un somriure. I si té la clau de la felicitat? D'acord ja sabem que no exisiteix però i si compartint un tros de pastís  quan estem enmig d'una tormenta emocional ens soluciona que no vagi a més ?
Crec que aquest llibre és molt més que un llibre d'autoajuda (  també sé que aquests llibres estan molt desprestigiats)...però i si un llibre sigui de la temàtica que sigui ens ajuda a ser una mica més feliços? O ens dóna una clau per obrir una altra porta o senzillaments ens ho passem bé llegint-lo. Val la pena intentar-ho. Ja us ho diré.

17 comentaris:

XeXu ha dit...

Fa no massa vaig llegir un llibre d'aquesta mena i la veritat és que probablement algunes idees em van servir, però vaig acabar tenint força mania l'autor per com s'expressava. Aquest sembla tota una altra cosa, però crec que la meva dosi d'autoajuda ja l'he complert. Els llibres d'aquesta mena han de fer pensar, però no et donen solucions miraculoses, començant perquè cadascú és un món i té les seves pròpies regles de funcionament.

Joana ha dit...

Estic d'acord Xexu però potser val la pena que hi hagi un toc d'humor a allò que s'explica i després cadascú que agafi allò que li calgui. Ens falta no prendren-s'ho tot tan a pit ...no et sembla?

gatot ha dit...

Sempre vaig pensar que ni que en sortís una sola idea d'un llibre era suficient per no cremar-lo.

Ara penso que és més important llegir les persones i no cremar-ne cap. Pensin el que pensin.

Joana ha dit...

Gatot,
A mi llegir em fa de coixí per llegir les persones, pensin el que pensin...

docus ha dit...

doncs... bon coixí i bona nit.

Joana ha dit...

docus,
jugues a despistar?
bona nit!

Pere ha dit...

He escoltat tot el que es diu en el vídeo. Sense llegir el llibre m'atreveixo a donar una opinió.
No sé si milloren les relacions i ets més feliç compartint amb els altres el pastís de la nevera, és a dir ser conciliador i "afluixar" sempre.
Els fills moltes vegades acaben fent el que s'explica a la novel · la francesa "Matar el pare" per més trossos de pastís ... que els hi deixem.

Bona nit Joana :)

el paseante ha dit...

Aquests llibres són com tenir el psicòleg a l'estanteria. En aquest clip, l'autor defensa la seva obra amb arguments que potser hem pensat la majoria de nosaltres, però que, escoltats en boca d'algú o llegits en un llibre, ens semblen més veritables.

Joana ha dit...

Jo no els llegeixo, però si ajuda una sola persona, ja val la pena.
Ni que ben pensat, és cert que alguns llibres, en plena lectura, la seva història, m'ha ajudat a volar...

Carme ha dit...

De totes les reflexions en podem treure un profit, si volem i si ens posem receptius.

A vegades, simplement recordar-nos les mateixes coses que ja sabem, però que hem deixat en desús provisionalment, ja és una bona feina.

Bona setmana, Joana

sargantana ha dit...

potser tot esta en la manera de llegir-los, de interpretar-los.

;-)

novesflors ha dit...

Encara no he mirat el vídeo però si ens ho passem bé llegint un llibre (qualsevol, no cal que siga d'autoajuda) d'alguna forma ja ens ha ajudat.

Gerònima ha dit...

Ui els decrets! quin mal que fan!!!
Què? Posem un tros de pastís a la nevera??? :)

Josep ha dit...

Curiós: 3/4 del públic (o més) són dones.

Elfreelang ha dit...

ja ens en faràs cinc cèntims ! el títol m'agrada!

Ferran ha dit...

Que no existeix? com que no existeix, la felicitat, Joana? i tant, que existeix! Es a molts llocs i per gaudir-la només cal que visquem, que visquem!

Joana ha dit...

Pere,
tens raó però escoltar a l'Albert és un plus que s'agraeix. Encomana un cert benestar :)
Bona nit Pere!

Paseante, Crec sincerament que l'àxit dels seus llibres està en la manera que els presenta, amb l'entussiasme i el somriure. Crec que és feliç, sense més...que no vol dir que no li hagi sigut costós.

Joana,
Volar llegint és un moment de felicitat no?

Carme,
hauríem de recuperar allò que em deixat en desús,tens raó :)
Bon dimarts...ui que s'acaba!

sargantana,
segurament tot estàa dins nostre...segurament i sovint no ho veiem )

Novesflors,
L'ajuda potser de moltes maneres i llegir ajuda ,sí

Gerònima,
Ets dolça i molt wapa! una abraçada..em sembla que no vaig estar prou per tu jejeje

Josep,
I quina interpretació en fas? Jo crec que l'Albert té moltes amigues :)

Elfree,
És simpàtic el títol...a veure què s'hi cou

Ferran,
No em malinterpretis. Volia dir " la felicitat absoluta i full time"
Ho sé, instants a pilons i vivències que és el que ens fa feliç...i tant!!!