Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 19 de gener de 2013

Gessamí verd ( Yasmina Khadra )

Darrera una flor s'amaga una persona. Darrere un nom de dona s'amaga un home.
M'agrada que qui escriu ja sigui amb el seu nom o amb un pseudònim jugui amb el lector. Com a lectors anem construint una imatge de l'escriptor. Com és físicament, com viu o ha viscut, què sent, per què escriu el que escriu... sense saber-ne res fins que ho descobrim. I llavors ens sorprenem.
Sovint, com en la contemplació d'un quadre, no ens cal anar més enllà. El plaer de la imatge semblant al plaer de llegir forma part d'un vincle invisible que s'estableix entre l'artista i l'espectador. Ens arriba la bellesa cromàtica de la mateixa manera que ens commou la lectura quan esdevé apassionant sense escletxes  polítiques, religoses o socials.
Hi ha persones que han nascut per a fer-nos la vida més digerible. Seria un insult donar-los l'esquena.
He descobert Yasmina Khadra llegint " Lo que el dia debe a la noche" i fins que no l'he acabat no he buscat res de l'autora. L'autora és un home, un ex-comandant de l'exèrcit argelí que ha escrit sota un pseudònim per denunciar les injustícies del seu país sota els règims polítics i militars.
Al darrere d'un llibre s'amaga una altra història (real) tant  o més fascinant que la que cada nit ens trasbalsa i ens fa qüestionar aspectes de la nostra vida, de l'argument  del llibre i de l'autor. Vides parale.les que no s'assemblen en res però que es sostenen en els mateixos valors. 
Lo que el día debe a la noche parla de l'amor, l'amistat i la lleialtat en un país desconegut per molts de nosaltres. A Argèlia , sota el règim de l'islam i on es parla el francès com a segona llengua, hi transcorre una història disortada, fraccionada per una guerra ( de la Independència) i on el jove protagonista Younes nascut en un poble agrícola se'n va a viure amb el seu tiu patern ( un acomodat farmacèutic )a Orán, perd la seva família més propera i fa nous amics que perduraran fins a la vellesa. Un amor impossible l'acompanyarà fins a les darreres pàgines, llegirà l' última carta que li van escriure i entendrà que era un amor correspòs però llunyà.
Younes sobreviu com a  Jonàs sense renunciar als seus orígens.
Una història trista però intensa.

Younes va néixer en un poble perdut - " los días se parecían desesperadamente unos a otros,jamás traían nada, y no hacían al pasar sino desposeernos de nuestras escasas ilusiones, que colgaban ante nuestras narices como esas zanahorias que hacen caminar a los asnos. Aquello no era vida; existíamos y punto "
Més tard va anar a viure amb la seva família a  Jenane Jato, un lloc paupèrrim on hi vivia gent mal.lèvola però també de bona. Una espècie de veïnat de suburbi - "Aquí, el tiempo giraba en vacío. Sin ocurrírsele nada nuevo - En Jenano Jato no se soñaba. La gente había decidido que su destino estaba sentenciado y que nada más había alrededor. De tanto mirar la vida del lado que más duele, acabó fundiéndose en cuerpo y alma con su estrabismo" -
Younes tenia una germana petita amb un transtorn mental no qualificat a la que estimava molt -" Mi hermana se hallaba junto a la mesa baja. No me fijé de inmediato en ella, tal era su silencio y recogimiento. Sus ojazos vacíos me observaban como si se preguntara dónde me habían visto antes. Mi hermana seguía sin hablar. No era como los demás niños de su edad y parecía negarse a crecer "
Jonàs visitava a la seva família quan ja vivia amb el seu tiu farmacèutic - "No permanecí mucho tiempo junto a mi madre. O puede que una eternidad. El tiempo no contaba; se trataba de otra cosa, algo más denso y esencial. Como en el locutorio de las cárceles, lo que importa es lo que se retiene del instante compartido con el ser que se echa de menos"
"Y la eternidad se esfumó como la luz al presionar el conmutador, con tal rapidez que me pilló desprevenido"  
Parla de la seva mare i de com es sentia quan l'anava a visitar - "Me avergonzaba su febrilidad, su pelo hirsuto por el que, con toda evidencia, no había pasado un peine desde hacía lustros; me avergonzaba su almalafa raída que colgaba de sus hombros endebles como si fuera una cortina vieja , el hambre y los padecimientos que la desfiguraban, a ella que fue bella como el alba" 
I descobreix ja d'adult allò que ningú no li havia explicat - "Hay algo que debe usted saber , Jonas: las mujeres hacen estas cosas con la cabeza. Sólo están listas cuando todo está en orden en su mente. Son dueñas de sus emociones"

10 comentaris:

Carme ha dit...

Mmmmmmmmm.... la teva explicació, els fragments, he gaudit llegint-te i sí que en fas venir ganes, sí!

Bona nit, Joana i bon diumenge

Josep ha dit...

Ufff... molt trist, no?

fanal blau ha dit...

Llegir, ens fa la vida, més digerible. És veritat. I darrera d'una lectura hi ha un home o una dona que ha escrit el que llegim.
A mi també me n'has fet venir ganes de llegir-los.
Avui he rondat per Girona tot el dia, passejant hores i hores pels carrers (amb plogim, solet i pluja). Com m'agrada la teva ciutat!
Una abraçada, wapa!

Joana ha dit...

Com sempre, recomanació apuntada.
Em descobreixes nous mons...
M'agrada.
Bon diumenge!

Elfreelang ha dit...

Una història fascinant Joana! gràcies m'has fet venir ganes de llegir-lo....haurà de posar-se a la cua ....bon cap de setmana i bones lectures!

Nymnia ha dit...

Interessant proposta. Últimamament m'apunto més als fantàstics, que no em fan estar trista, però l'apunto, perquè mai saps quin llibre acabaràs tenint entre mans!

novesflors ha dit...

Jo també tindré en compte la proposta, a veure quan li toca.

Jordicine ha dit...

Doncs l'apunto perquè no l'he llegit. M'ha agradat trobar aquest apunt literari al teu bloc. Un petó, JOANA.

Albanta ha dit...

Doncs jo afegiria més, dius que la lectura ens fa connectar amb l'autor, i tu amb la teva forma de presentar el llibre ens fas desitjar llegir-lo. Segurament m'hagués passat desapercebut en una prestatgeria, i ara serà el contrari... el buscaré intencionadament.

Un petó, dolça.

Joana ha dit...

Carme,
Espero que si el llegeixes t'agradi.Bona setmana!
Josep,
Una mica però molt ben escrit :)
Fanal,
Avisa quean voltis x Girona :)
Joana,
Hi ha molts móns per descobrir !
Elfree,
Ja sé que la feina se'ns acumula...
Nymnia,
Tot depèn del moment no?

Novesflors,
A la cua doncs jejej

Jordicine,
M'agrada sorprendre't ja que llegeixes molt :)

Albanta,
Un més a la llista. Petons wapa!