Vaig començar a trenc d'alba, amb una llum incipient de primavera com un sol tímid que es torna desvergonyit a mesura que creix.
la LLUM es reflexteix en la mirada, en la pell, en els cabells, en la paraula, en el caminar...
La LLUM es desprèn dels llavis i de la punta dels dits.
La LLUM contagia, engresca i cura.
L'escalfor és gairebé imperceptible. S'escola a través dels porus de la pell i t'amara d'una energia invisible.
T'acompanya , et bressola d'infant, t'emborratxa de jove i t'assossega més endavant.
" Sempre hi ha a dins nostre una LLUM que no s'apaga mai, encara que no la veiem " ( frase manllevada de l'Aquari )
aPARAULA'm :9 de maig de 2012
22 comentaris:
Em deixo amarar de la teva llum, Joana!
Un apadrinament molt i molt escaient!
Era llum, o era dona. I per dona ja et tenim a tu (que a més estàs plena de llum), així que bona tria!
m'agrada la llum com a símbol de vida, com a energia.
De tant en tant veus sortir una escletxa de llum d'aquest blog, t'hi acostes i un raig de paraules màgiques ... et deixa enlluernat.
Bona nit Joana :)
crec que cada un ha escullit be la seva paraula
la veig molt indicada..fa Joana
Una LLUM brodada, la teva!
Una abraçada! :)
Qui no es deixa atreure per aquesta llum?
Acotxar-se i gronxar-se en la seva tebior...?
Fantàstic...
Petonets dolços, nina estimada
:¬)***
La llum, real o metafòrica, ens és imprescindible. :)
En el teu cas, hauríem d'afegir-hi un adjectiu: encegadora, refulgent...
(gràcies per l'esment! :-)
darrera d'una gran llum sempre hi ha una gran DONA..
m'encanta el que et diu en Joan gasull: darrere una gran llum...
Paraula del tot escaient al teu blog, no podia ser una altra!
enlluerna la llum que desprens...gran paraula amb la que hi tinc una relació especial
Defet, sempre caminem buscant-la, fugint de les tenebres.
Segueixo aquesta llum.
llum.. què faríem sense ella? i tot i així mai la veiem..:)
més que paraula.. és una joia..!
Al final del cami sempre troben la llum que ens fa viure.
Que no s'apagui, Joana, que no s'apagui... l'hem de mantenir encesa!
Llum: Vida...
Molt encertada i escaient LLUM! llum de Joana...és clar..
Carme,
amara't :)
Xexu,
Així no ens quedarem a les fosques...
Khalina,
Com les Duracel... a mi també m'agrada!
Pere,
Gràcies.
Sargantana,
Deu ser de tant escriure-la...
Fanal,
Sempre trenant paraules.petons
Barbo,
Jo em gronxo en els teus versos i en les teves magnífiques fotografies...
Clicide,
Et dóno la raó. Ens en cal!
Martí,
gràcies a tu...per tot!
Joan,
Sense exagerar...
Montse,
Els homes sempre exageren...ja ho saps...
Viu i llegeix,
gràcies també per passar
Novesflors,
incansablement..
Montse,
Gràcies.És bonic el que dius
Lolita,
Hi ha moltes joies i moltes paraules joia :)
Pakiba,
Tens raó. Una raó per continuar vivint...
Porquet,
a vegades costa...però som-hi!
Joana,
Vida=_LLUM
Elfree,
gràcies!!!
Gràcies a tothom!!!!
Ara pla, que no falti la llum. :)
L'escalfor és gairebé imperceptible. S'escola a través dels porus de la pell i t'amara d'una energia invisible.
Publica un comentari a l'entrada