Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dilluns, 30 d’abril del 2012

Antic balancí de jardí

Quan van comprar la casa en runes el gronxador ja presidia la vall.
Van fugir de la gran ciutat, cansats dels horaris i del ritme frenètic. Es van conèixer en una trobada sobre el creixement personal. Tots dos estaven separats i amb una filla cadascú.
Ella és francesa, d'una ciutat prop de París. Ell de Barcelona, mestre de professió.
Es van trobar intentant conèixer-se per dins. Anar un esglaó més d'allò merament superficial.
Ella acabava de deixar la feina en una multinacional francesa i  es dedicava a donar classes de francès. Ell havia decidit fer el que més li agradava, a part d'ensenyar, que era escriure. També però va deixar la docència.
Es van trobar sense gaires lligams i van decidir anar a viure al camp, en un poblet no llunyà d'una petita ciutat i van trobar un racó on poder aixecar les parets d'una casa que havia sigut un mas, ara derruït.
Conserven la bassa que abeurava els animals. Arreglada és una piscina sense gaires pretensions però hom s'hi pot submergir i refrescar-s'hi de de la primavera fins a la tardor. El sol hi toca de ple i escalfa l'aigua.
Hi he estat un cop i la casa em va captivar. Per dins tota feta d'obra i fusta, emblanquinada i amb el terra rústic, amb grans finestrals per on hi entra molta llum. Al costat de la cuina una saleta d'estar , plena de llibres. A dalt, les golfes amb  l'habitació dels convidats.
La pallissa l'han acondicionat de vivenda i hi tenen un llogater.
A fora un porxo i una glorieta envoltada d'eures per poguer-s'hi refugiar a l'estiu quan el sol apreta.
Més enllà l'era i , a sota uns arbres, el gronxador que es balanceja gairebé sempre sol.
Jo el pintaria, vaig pensar, al veure'l però el sol ja li agrada així. Són molts anys de saludar-se de bon matí.
No. El gronxador no vol canviar d'aspecte. I si... pintat de trinca el sol no el reconeixés?
Perquè als amos tampoc els cal empolaïnar-se per fora...
Han decidit en(b)vellir junts. 

Proposta del blog Relats Conjunts

16 comentaris:

Ona ha dit...

Preciós!

fanal blau ha dit...

Envellits tenen una bellesa especial, també.
Preciós relat, Joana!
Bon matí de dilluns!

Carme Rosanas ha dit...

Pintar o no pintar... :)

Un relat molt bonic, Joana, amb un deix de poesia i de nostàlgia que m'hi agrada molt.

montse ha dit...

M'agrada aquesta manera natural d'envellir.

novesflors ha dit...

Ara que té bona companyia li vindrà de gust envellir amb els nous amos, i tots tres seran bells en essència.

Elfreelang ha dit...

Envellir embellir-se...t'ha quedat rodó!

rhanya2 ha dit...

Preciós. Sobre tot perquè ho expliques i ho veig tot tan clarament com si veiés una pel·lícula francesa d'aquelles que ens agraden... Jo també vull un balancí despintat i un sol que se'l miri.

Sergi ha dit...

Que maco. No per tenir molts anys ha de ser lleig ni inservible. El gronxador s'accepta, i els amos l'accepten també, com fan amb ells mateixos.

kweilan ha dit...

Un relat ple d'encant. Molt bonic!

Toy folloso ha dit...

Hi hem de conviure, son els neo-rurals.
(Un dia els hi donaries tot i l´altre els mataries...).

Rafel ha dit...

Molt bona opció, potser pintat no s'hi reconeixeria. :)

Jordicine ha dit...

Maco, maco. Un petó, Joana.

fra miquel ha dit...

Venen ganes de buscar aquest lloc. Segur que existeix :o)
Potser hauria d'anar a un d'aquests tallers de creixement personal... ;o)
M'agradaria en(b)vellir en un llogarret com el que descrius. I si no hi hagués balancí potser hi hauria alguna altra cosa (b)vella, com un carro o una arada...
B7s

el paseante ha dit...

Quanta pau. Si el llogater abandona la pallissa, avisa'm :-)

Joana ha dit...

Ona,
Gràcies!
Fanal,
L'encant d'allò antic i durader, m'agrada!
Carme,
M'agradaria visitar-los de nou.S'hi està molt bé i són grans persones i persones grans :)
Montse,
Millor no pintar-lo, doncs :)
Novesflors,
Van de conjunt no?
Elfree,.
En saps més tu de fer relats rodons...
Violette,
Hi ha vides que són de pel.lícula :)
penyabogarde,
Hi donaré un cop d'ull :)
Xexu,
Una gran proesa tenint en compte que moltes persones ja no s'accepten als 20 !
Kweila,
gràcies!Toy,
No hi estic ben bé d'acord, tot i que en part tens raó:)
Rafel,
Ja se sap un cop maquillat tot canvia !
Jordi,
records!!!!
Fra,
jajajaj...potser sí que hi haurem d'anra ...a veure si creixem!
paseante,
Et mantindré informat :)

khalina ha dit...

quina història tan tendre :)

A part, si algun dia tinc un gronxador, ja tinc excusa per a no pintar-lo