"- Després d'aprendre a llegir textos és necessari aprendre a llegir la vida.
- Primer hauríem d'aprendre a llegir la vida...
- Algú l'ha d'escriure. Algú l'ha de llegir i després...posar-hi música."
******
Nick Drake va morir massa jove, als 26 anys però ens va deixar una part de la seva vida. Una certa melancolia i una certa desil.lusió per tot destil.len les seves cançons recollides en només 3 àlbums.
M'he entretingut llegint la seva biografia i hi ha alguns documentals sobre la seva curta i prolífica vida.
La Luna Rosa és un blog dedicat a la seva memòria i a través dels enllaços podeu descobrir-lo i escoltar-lo.
Poesia en les seves lletres. La guitarra, la millor companyia. La sobredosi d'antidepressius, el seu assassí...
No el coneixia però és curiós com, algú que et coneix molt bé , encerta de ple quan et fa un regal.
9 comentaris:
Jo també crec, que algú l'ha d'escriure primer i algú l'ha de llegir i això ajuda a l'hor a de la veritat, però fins i tot així llegir la vida... no s'aprèn mai del tot, o potser soc jo, que no sé llegir-la prou bé. :)
Bon cap de setmana, Joana
jo crec que l'anem escrivint al mateix temps que aprenem a viure-la....de vegades volem escriure el futur i no ens surt massa bé. La llàstima és que hi hagi gent que tinguin tant poc temps per escriure la seva.
Potser el dificil és aprendre a llegir-se un mateix.
Fins i tot de vegades escrivint la nostra vida, fem trampes i ... ens inventem històries que volen amagar la realitat.
Bona nit Joana.
Jo tampoc el coneixia. Pel que he llegit a "La luna rosa" es va suicidar, segons la policia. És curiós que moltes persones amb una sensibilitat especial tinguin aquesta tendència a plegar de viure.
Bon cap de setmana, Joana.
De vegades ens pensem que la sabem, o bé la hem llegit la vida, per+o sempre queda una sorpresa darrere alguna porta tancada.
Una troballa molt maca.
No el coneixia però l'escoltaré....la gent que et coneix sempre sap què et pot agradar com a regal...has estat afortunada...llegir la vida...n'hem d'aprendre
No el coneixia,pero segur que m'agradará.
Una llástima , sempre sen van els millors.
No està al nostre abast afegir ni un minut a la vida, però el que si podem posar és més vida a cada minut!
Cadascú s'escriu i viu la seva pròpia vida, cada vida és una melodia diferent!
Una bona troballa el teu bloc, gràcies!
Una abraçada,
Roser
dinsteu.blogspot.com
Jo el coneixia musicalment i també que havia mort, però no sabia
d´ aquest blog ni de les primeres reflexions.Interessant!
Bones vacances Joana!
Publica un comentari a l'entrada