Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

divendres, 30 de març de 2012

Un diamant

"- Després d'aprendre a llegir textos és necessari aprendre a llegir la vida.
- Primer hauríem d'aprendre a llegir la vida...
- Algú l'ha d'escriure. Algú l'ha de llegir i després...posar-hi música."

******


Nick Drake va morir massa jove, als 26 anys però ens va deixar una part de la seva vida. Una certa melancolia i una certa desil.lusió per tot destil.len les seves cançons recollides en només 3 àlbums.
M'he entretingut llegint la seva biografia i hi ha alguns documentals sobre la seva curta i prolífica vida.
La Luna Rosa és un blog dedicat a la seva memòria i a través dels enllaços podeu descobrir-lo i escoltar-lo.

Poesia en les seves lletres. La guitarra, la millor companyia. La sobredosi d'antidepressius, el seu assassí...

No el coneixia però és curiós com, algú que et coneix molt bé , encerta de ple quan et fa un regal.

9 comentaris:

Carme ha dit...

Jo també crec, que algú l'ha d'escriure primer i algú l'ha de llegir i això ajuda a l'hor a de la veritat, però fins i tot així llegir la vida... no s'aprèn mai del tot, o potser soc jo, que no sé llegir-la prou bé. :)

Bon cap de setmana, Joana

joan gasull ha dit...

jo crec que l'anem escrivint al mateix temps que aprenem a viure-la....de vegades volem escriure el futur i no ens surt massa bé. La llàstima és que hi hagi gent que tinguin tant poc temps per escriure la seva.

Pere ha dit...

Potser el dificil és aprendre a llegir-se un mateix.
Fins i tot de vegades escrivint la nostra vida, fem trampes i ... ens inventem històries que volen amagar la realitat.

Bona nit Joana.

el paseante ha dit...

Jo tampoc el coneixia. Pel que he llegit a "La luna rosa" es va suicidar, segons la policia. És curiós que moltes persones amb una sensibilitat especial tinguin aquesta tendència a plegar de viure.

Bon cap de setmana, Joana.

Joana ha dit...

De vegades ens pensem que la sabem, o bé la hem llegit la vida, per+o sempre queda una sorpresa darrere alguna porta tancada.
Una troballa molt maca.

Elfreelang ha dit...

No el coneixia però l'escoltaré....la gent que et coneix sempre sap què et pot agradar com a regal...has estat afortunada...llegir la vida...n'hem d'aprendre

Pakiba ha dit...

No el coneixia,pero segur que m'agradará.
Una llástima , sempre sen van els millors.

Roser dinsteu.roser@gmail.com ha dit...

No està al nostre abast afegir ni un minut a la vida, però el que si podem posar és més vida a cada minut!

Cadascú s'escriu i viu la seva pròpia vida, cada vida és una melodia diferent!

Una bona troballa el teu bloc, gràcies!

Una abraçada,
Roser
dinsteu.blogspot.com

Pais secret ha dit...

Jo el coneixia musicalment i també que havia mort, però no sabia
d´ aquest blog ni de les primeres reflexions.Interessant!

Bones vacances Joana!