A
la Toscana no
tot són paisatges idíl.lics envoltats de verd i de corall. Hi ha una classe
social que viu a les places de ciment, als barutxos i al carrer, amb aquell
polsim que surt de la fàbrica d’acer i que es fica entremig de la roba, els cabells i les
parpelles.
És
l’estiu del 2001. L’Anna i la
Francesca estan de vacances escolars. Viuen l’estiu dels seus
somnis.
És
el retrat d’aquestes dues adolescents nascudes en uns pisos petits amb
finestres xafarderes.
Amigues
inseparables que descobreixen el sexe, el risc i el desafiament; que caminen vora el precipici i
somien creuar els 10 km de mar que les separa de l’illa d’Elba , lloc on el pijo
turisme s’hi passeja un estiu rere l’altre.
També
se n’adonen que s’agraden però abans d’arribar a aquesta conclusió les dues i
per separat han coquetejat i conquistat a la meitat dels joves de Piombino.
Nois que , com els seus pares,també treballen a la fàbrica Luchini ( l’infern dels
forns que produeixen tones d’aquest metall pesat).
L’Anna
i la Francesca
es passen el dia a la platja i passegen la
seva exhultant bellesa adolescent a la Via Stalingrad ( barri obrer de
la ciutat industrial de Piombino).
Es
miren sovint l’illa d’Elba emmarcada pels blaus quan la boira i el fum
s’esvaeixen.
Però…
quines sortides te el jovent de Piombino? Poques si comptem que hi ha
empresaris sense escrúpuls que miren d’entabanar les noies guapes i amb pocs
recursos.I que els nois veuen en l'alcohol i les drogues l'única sortida.
Als
14 anys la Francesca
respon a un anunci per a treballar en un club de nit i aquí comenta la seva
devallada.
L’Anna
no se’n sap avenir . “ – La seva amiga .
Una bagassa. A l’Anna se li havia fet
l’estómac molt i molt petit, tot tancat sobre si mateix”.
A
més, al darrere d’aquest tintineig adolescent hi ha dues famílies esmicolades.
El pare de l’Anna es dedica als negocis que ningú sap de què van i passa
temporades fora de casa, envoltat de luxe i foteses, símbols dels regals que
els porta a ella i a la seva mare quan torna a casa.
“L’Enrico – diu la mare de l’Anna – és
l’únic home al món que no té un home a dins “.
El
pare de la Francesca ,
després d’haver abusat d’ella durant sempre, s’ha quedat en una cadira de rodes
i vegeta..
L’Alessio,
el germà de l’Anna, també hi treballa a la fàbrica d’acer. Impulssiu. Amb el
temps la seva ex novia esdevé la cap de recursos humans de la Luchini , fet que ell no
podrà pair mai. S’evadeix amb les drogues i té tots els números per prendre
mal.
D’Acer
és una novel.la molt descriptiva, amb un bon enquadrament dels personatges,
àgil, narrada en tercera persona la qual cosa fa que veiem els protagonistes a
una distància justa,sense sentimentalismes com l’illa d’Elba que contempla com l’estiu
se’n va mentre l’Anna i la
Francesca s’estimen alienes a la vida esquinçada d’un submón
on les seves mares són les protagonistes secundàries.
12 comentaris:
Quina bona ressenya! Fa venir ganes de llegir-lo ja. Molt bon any 2012, Joana i que vingui carregat de lectures interessants!
Aquet llibre espero llegirlo aviat, ja el tinc.
Pinta bé, aquest! Aviam si hi penso quan busqui lectures...!
De veritat, té tots els ingredients perque m'agradi, tot i que no deu ser de fàcil digestió...
Molt interessant! a veure si me l'apunto...tinc una llista tant llarga! gràcies! incita a la lectura !
ai i bon any i bones lectures!
No et discutiré que sigui un bon argument, ben al contrari. Però començar l'any amb aquestes vides trencades... Potser seria més una lectura d'estiu.
Vaig veure'l a la llibreria --la portada és molt maca-- però no em vaig acabar de decidir. Ara me'n penedeixo! :( Un petó i fins aviat.
Crec que m'has convençut! El tindré molt en compte!
si de cas m'espero a veure que tal la propera recomanació, aquesta poc em convenç...
El vaig veure l'altre dia i he llegit alguna crítica, però no m'he decidit perquè l'últim best-seller italià el vaig deixar a les 10 pàgines. No obstant, per la teva ressenya, sembla molt interessant. Veure si el trobo a la biblioteca.
Algú que hi vivia a prop me n´havia parlat de Piombino i del ferry que porta a l´isola d´Elba, però tal i com has fet la ressenya m´he fet una idea del lloc molt més veraç.
Gràcies per la recomanació!
Publica un comentari a l'entrada