Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 3 de gener del 2012

Amor roent

A Piombino, una ciutat  banyada per la llum del mediterrani, davant de l’illa d’Elba hi viuen la Francesca i l’Anna.


A la Toscana no tot són paisatges idíl.lics envoltats de verd i de corall. Hi ha una classe social que viu a les  places  de ciment, als barutxos i al carrer, amb aquell polsim que surt de la fàbrica d’acer i que es fica entremig de la roba, els cabells i les parpelles.


És l’estiu del 2001. L’Anna i la Francesca estan de vacances escolars. Viuen l’estiu dels seus somnis.


És el retrat d’aquestes dues adolescents nascudes en uns pisos petits amb finestres xafarderes.


Amigues inseparables que descobreixen el sexe, el risc i el  desafiament; que caminen vora el precipici i somien creuar els 10 km de mar que les separa de l’illa d’Elba , lloc on el pijo turisme s’hi passeja un estiu rere l’altre.


També se n’adonen que s’agraden però abans d’arribar a aquesta conclusió les dues i per separat han coquetejat i conquistat a la meitat dels joves de Piombino. Nois que , com els seus pares,també  treballen a la fàbrica Luchini ( l’infern dels forns que produeixen tones d’aquest metall pesat).


L’Anna i la Francesca es passen el dia  a la platja i passegen la seva exhultant bellesa adolescent a la Via Stalingrad ( barri obrer de la ciutat industrial de Piombino).


Es miren sovint l’illa d’Elba emmarcada pels blaus quan la boira i el fum s’esvaeixen.


Però… quines sortides te el jovent de Piombino? Poques si comptem que hi ha empresaris sense escrúpuls que miren d’entabanar les noies guapes i amb pocs recursos.I que els nois veuen en l'alcohol i les drogues l'única sortida.


Als 14 anys la Francesca respon a un anunci per a treballar en un club de nit i aquí comenta la seva devallada.


L’Anna no se’n sap avenir . “ – La seva amiga . Una bagassa. A l’Anna se li havia fet l’estómac molt i molt petit, tot tancat sobre si mateix”.


A més, al darrere d’aquest tintineig adolescent hi ha dues famílies esmicolades. El pare de l’Anna es dedica als negocis que ningú sap de què van i passa temporades fora de casa, envoltat de luxe i foteses, símbols dels regals que els porta a ella i a la seva mare quan torna a casa.


“L’Enrico – diu la mare de l’Anna – és l’únic home al món que no té un home a dins “.


El pare de la Francesca, després d’haver abusat d’ella durant sempre, s’ha quedat en una cadira de rodes i vegeta..


L’Alessio, el germà de l’Anna, també hi treballa a la fàbrica d’acer. Impulssiu. Amb el temps la seva ex novia esdevé la cap de recursos humans de la Luchini, fet que ell no podrà pair mai. S’evadeix amb les drogues i té tots els números per prendre mal.


D’Acer és una novel.la molt descriptiva, amb un bon enquadrament dels personatges, àgil, narrada en tercera persona la qual cosa fa que veiem els protagonistes a una distància justa,sense sentimentalismes com l’illa d’Elba que contempla com l’estiu se’n va mentre l’Anna i la Francesca s’estimen alienes a la vida esquinçada d’un submón on les seves mares són les protagonistes secundàries.


12 comentaris:

kweilan ha dit...

Quina bona ressenya! Fa venir ganes de llegir-lo ja. Molt bon any 2012, Joana i que vingui carregat de lectures interessants!

Pakiba ha dit...

Aquet llibre espero llegirlo aviat, ja el tinc.

Yáiza ha dit...

Pinta bé, aquest! Aviam si hi penso quan busqui lectures...!

Ferran Porta ha dit...

De veritat, té tots els ingredients perque m'agradi, tot i que no deu ser de fàcil digestió...

Elfreelang ha dit...

Molt interessant! a veure si me l'apunto...tinc una llista tant llarga! gràcies! incita a la lectura !

Elfreelang ha dit...

ai i bon any i bones lectures!

el paseante ha dit...

No et discutiré que sigui un bon argument, ben al contrari. Però començar l'any amb aquestes vides trencades... Potser seria més una lectura d'estiu.

Jordicine ha dit...

Vaig veure'l a la llibreria --la portada és molt maca-- però no em vaig acabar de decidir. Ara me'n penedeixo! :( Un petó i fins aviat.

Thera ha dit...

Crec que m'has convençut! El tindré molt en compte!

Anònim ha dit...

si de cas m'espero a veure que tal la propera recomanació, aquesta poc em convenç...

Deric ha dit...

El vaig veure l'altre dia i he llegit alguna crítica, però no m'he decidit perquè l'últim best-seller italià el vaig deixar a les 10 pàgines. No obstant, per la teva ressenya, sembla molt interessant. Veure si el trobo a la biblioteca.

PS ha dit...

Algú que hi vivia a prop me n´havia parlat de Piombino i del ferry que porta a l´isola d´Elba, però tal i com has fet la ressenya m´he fet una idea del lloc molt més veraç.

Gràcies per la recomanació!