Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 7 de desembre de 2011

L'olor dels núvols

 Voltaire va dir que l'escriptura és la pintura de la veu. Puc imaginar-me una època on predominava el blanc i el negre arreu i els escriptors eren una llum minça que il.luminava les ments privilegiades dels intel.lectuals d'aquell temps. Poca gent tenia accés a les arts que no alimenten el cos sinó a l'esperit.
Sempre he pensat que el món no seria món si no existissin els artistes. O més ben dit seria un altre tipus de món.
El món de la faràndula, en to despectiu, és descrit per persones rígides que només els preocupa la disciplina acadèmica, els resultats, les projeccions més pròpies que alienes però  que sovint s'embadaleixen davant d'una mostra artística.

Una cosa no està renyida amb l'altre. Oci i negoci són les bases de les societats avançades.
La paraula oci prové de la negació del negoci, de la feina o del treball. Del "no negoci" va néixer l'oci. L'estat d'estar desvagat, de no treballar.
És clar que una societat on predomini només l'oci difícilment prosperarà però si només es viu per a treballar és evident que no exisitirien els genis de les arts. Pintors, poetes, escriptors i músics que ens regalen un tros de felicitat.
És fàcil titllar a les persones de frívoles i superficials i és difícil entendre els artistes.
Hi ha però un tret que diferencia a les persones.La sensibilitat. És quelcom que neix amb nosaltres, que es perfila amb el temps i que si es pot canalitzar esdevé una eina amb la qual  podem percebre els  detalls que sovint ens passen desaparcebuts.
Educar els sentits en qualsevol d'aquestes disciplines fa possible que es desenvolupin actituds i  predisposicions  i qui sap si es potencien habilitats encara no descobertes.
Canviant de tema ara experts amb neurologia parlen dels beneficis que té el "gatejar" amb els nens. La relació d'aquesta pràctica junt amb l'exercici de coordinació ajuden a desenvolupar la  psicomotricitat. Hi ha però una predisposició que fa que alguns nens ho facin i d'altres no de la mateixa manera que hi ha persones amb més o menys sensibilitat. I és que sembla que la pell és l'òrgan amb més terminacions sensitives però ai els poetes que ho capgiren tot i com afirma Paul Valéry: "la pell és el més profund". I és que és a través de la pell per on arriben estímuls que s'han elaborat en la profunditat del cervell.
De la sensibilitat a la hipersensibilitat i de la hipersensibilitat a la Sinestèsia, aquesta facultat que posseeixen algunes persones per sentir percepcions sensorials creuades. L'art de veure la música, tocar la tristesa i olorar els colors...
Sembla que els cervells sinestèsics presenten més connexions per a transmetre informació i un augment de l'activitat sinàptica en l'àrea de l'hipocamp cerebral ( estructura relacionada amb la memòria). Hi ha estudis que refereixen que hi ha un factor genètic lligat al cromosoma X. Els genis sembla que tenen aquesta habilitat de creació artística ( Rimbaud, Baudelaire, Nabokov, Franz Liszt, Richard Feynman - un Nobel de Física que un dia va dir "Quan miro equacions , veig les lletres de colors".
Els poetes fan servir aquest recurs literari que consisteix en barrejar trets de diferents sentits del cos per crear un efecte més gràfic. Sovint la Sinestèsia és un tipus de metàfora.


El video  Fantasia de Disney és un exemple de sinestèsia musical i un dels poetes de la generació del 27 Juan Ramon Jiménez ens deixa aquesta perla sinestèsica literària: És d'or el silenci. La tarda és de cristalls.


Ara només ens queda practicar...


M'arrisco amb la primera:
Les abraçades de pluja són de porcellana cotonada

15 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo, ni sensibilitat per l'art, ni encara menys ment sinestèsica. Per això no tinc cap habilitat amb la poesia, ni per escriure-la, ni tampoc per entendre-la. Necessito que les coses siguin més clares i me les pugui imaginar.

fanal blau ha dit...

Tu, joana, la sensibilitat la tens ben treballada. Només cal conéixer-te i només cal llegir-te.
Un post fantàstic!
Jo, de ser tu, em continuaria arriscant!
M'agrada...
Les abraçades de pluja són de porcellana cotonada...
Les sento, les veig, les oloro, les toco...
Una abraçada!

Yáiza ha dit...

Quines reflexions més profundes! =P Fa poc, a cal Gegant del Pi (ca la Gemma i la Sara, vaja), parlaven també de les sinestèsies, i vam jugar a fer-ne unes quantes. Jo podria dir que... estudiar oftalmologia m'amarga el vespre!

mar ha dit...

joana!
quantes coses que ens expliques!
no coneixia la sinestèsia (el nom) i suposo que algun cop n'he fet alguna però sense adonar-me'n...


i no, no en sóc de sinestèsica... tot i que la sensibilitat sí que la cultivo contínuament...
va, m'arrisco a dir-ne alguna a veure si també ho és:

omplo el silenci de nits estrellades...

què? ho és això?
quantes coses que aprendrem!
petons bonica!

El veí de dalt ha dit...

Vaja...estàs de curset literari? Ara et direm "Dona sinestèsica". ;-)
Una sinestèsia, dius? Hmmmmm...

"Llegir la teva llum és com beure la nit a glopades." (dedicada personalment)

Àpali!

mar ha dit...

ostres veí!
tu sí que en saps!

;)

jordicine ha dit...

Doncs ja sé més coses que abans d'entrar al teu blog. El vídeo de 'Fantasia 2000' és preciós. Un petó, JOANA.

El porquet ha dit...

L'art, entès com a qualsevol tipus d'expressió artística, ha fet progressar i molt el món en el passat. Amb el pas dels anys i del trimof del capitalisme, però, només es sustenta amb honor aquell art que surt rendible econòmicament (música, cinema i poca cosa més).

Moltes de les altres disciplines artístiques han quedat relegades a un públic molt minoritari i expert en aquestes matèries.

Això a la vegada ha jugat en contra d'aquestes expressions ja que s'han vestit d'una aurèola (molts cops buscada expressament) d'elitisme que les ha acabat de fer encara més inaccessibles.

Ningú ha dit que l'art hagi de ser majoritari, però aquesta exclusivitat no li és, en absolut, beneficiosa.

Pais secret ha dit...

No ho sé si sóc sinestèsica o no, però et vaig dir no fa gaire que m´agradava molt l´olor del teu blog.
Potser sí ho he descobert aquí... ;-)

Els exemples que has posat són molt esclaridors. Gràcies.

Joana ha dit...

Xexu,
Ets un científic i segur que al laboratori , a estones, també fas poesia jejej sense adonar-te'n :)
Segur que tens una ment privilegiada també...n'estic segura.
Fanal,
Compte que ens diran que estem "llampades" jejeje.Jo també les oloro però des que ho has dit tu :)Va atreballar-la doncs!
Yáiza,
jejejej..recordo quan estudiava Otorrino...matador! Però practicar sinestèsia és molt divertit :)
estudia força!!!
Mar,
Jo tampoc en sóc però m'agrada llegir-ne i practicar i descobrir que persones en saben...
Jo...Ompliria el silenci de petons estrellats...Ara he pensat en un munt d'ous estrellats...boníssims !!
Veí,
Ja sé que tu en saps molt...de tot :)
Vigila no t'ennueguessis...
Gràcies!!Mar,
ja veus ...més d'un en sortirà :)
Jordicine,
Sempre aprenem...llegint-nos. Gràcies a tu!
Porquet,
Tens tota la raó...però hi ha expressions artístiques que són accessibles a la majoria de públic però sembla que són de 2ª classe. Als centres cívics i centres de cultura hi ha una mica de tot i sovint de franc. Potser caldria que les escoles i els pares apropéssim els nens a aquests llocs on els preus són assequibles i hi ha un món per descobrir :teatre, contes, músiques diferents, exposicions,titelles,etc
Visitar biblioteques, etc
Em sembla que falta aquesta cultura de les coses senzilles i aquí la culpa és molt dels pares que creuen que allò que és gratuït no té tant de valor, em sembla que els hem venut un món de marques que no s'assembla al real.

Joana ha dit...

País,
A casa teva hi veig calma, gust de mar...no sé perquè.
Sovint hi entro de nit i hi veig estels i no he "fumat" res, t'ho prometo :)

el paseante ha dit...

Doncs sempre havia sentit a dir que el negoci era la negació de l'oci. Deu ser com allò de l'ou i la gallina.

I coincideixo amb el Xexu: tampoc tinc cap facilitat per llegir i (especialment) gaudir amb la poesia. Catxis.

Carme ha dit...

M'ha encantat aquest post encara que arribo tard a llegir-lo.

M'agraden les sinestèsies, encara que jo no tinc gaire tendència a ser-ho. Això si m'encanta llegir-les.

M'han agradat molt els vostres exemples, Joana, mar, veí i País secret. En provo una:

Beuré els teus mots i la teva mirada sentint el teu xiuxiueig a la meva pell.

Joana ha dit...

Paseante,
Doncs potser sí que és a l'inrevés però no n'estic segura. Segur que tens altres dots Paseante :)

Carme,
Gràcies per ser-hi i dir la teva. Ens saps i molt!!!!

montse ha dit...

I quedar xop d'emoció quan el got s'ha buidat.