Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 15 de desembre del 2011

Coses insignificants

Les restes de la pluja
que encara gotegen en l'ampit
de la finestra. La piuladissa
dels ocells que s'han refugiat
en els plataners del costat de casa.
L'habitació buida, les cortines
entreobertes, el llit a mig desfer.
Coses insignificants. Mous l'aire
que passes i la teua olor solca
la cambra. M'invita a compartir
amb tu aquest dia sense sol.
Imagino una part del cel ennuvolat
al retall de la balconada. El temps
tampoc no és una única paraula.


Joan-Elies Adell a "encara una olor,2003"

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Les coses importants sovint semblen insignificants.

Un text molt bonic, Joana.

Barbollaire ha dit...

i seguint a Carme:
...però són les que omplen més racons i somriures...
tots aquells petits records que ens fan ser com som...

Buf!, nina quants dies sense passar...
final d'any i vaig molt de corcoll...

un petonet dolç :¬)**

Elfreelang ha dit...

Sovint les coses petites fan la la felicitat gran.. un tex preciós!

Ferran Porta ha dit...

No entenc qui es devia inventar l'adjectiu "insignificant" per acompanyar aquelles coses que, en realitat, són grans, molt grans.

ps: la imatge m'encanta.

fanal blau ha dit...

...les més significants!
Un petó, wapa!

montse ha dit...

Petites mirades que ens acompanyen i ens fan sentir vius.

Jordicine ha dit...

Diuen que la felicitat està feta de coses petites que, a voltes, deixem passar sense donar-li la importància necessària. Un petó, JOANA.

novesflors ha dit...

A mi em roda pel cap el darrer vers: "El temps tampoc no és una única paraula".

el paseante ha dit...

Crec que costa més trobar coses insignificants quan et mous en un entorn plé de gent i de soroll. Com aquella enganxina que et crida l'atenció en una farola on un gos ros marca el seu territori mentre treu la llengua. I et mira.

Audrey ha dit...

Són insignificants pels qui van despistats.... Són bocins plens de vida!.