que encara gotegen en l'ampit
de la finestra. La piuladissa
dels ocells que s'han refugiat
en els plataners del costat de casa.
L'habitació buida, les cortines
entreobertes, el llit a mig desfer.
Coses insignificants. Mous l'aire
que passes i la teua olor solca
la cambra. M'invita a compartir
amb tu aquest dia sense sol.
Imagino una part del cel ennuvolat
al retall de la balconada. El temps
Joan-Elies Adell a "encara una olor,2003"
10 comentaris:
Les coses importants sovint semblen insignificants.
Un text molt bonic, Joana.
i seguint a Carme:
...però són les que omplen més racons i somriures...
tots aquells petits records que ens fan ser com som...
Buf!, nina quants dies sense passar...
final d'any i vaig molt de corcoll...
un petonet dolç :¬)**
Sovint les coses petites fan la la felicitat gran.. un tex preciós!
No entenc qui es devia inventar l'adjectiu "insignificant" per acompanyar aquelles coses que, en realitat, són grans, molt grans.
ps: la imatge m'encanta.
...les més significants!
Un petó, wapa!
Petites mirades que ens acompanyen i ens fan sentir vius.
Diuen que la felicitat està feta de coses petites que, a voltes, deixem passar sense donar-li la importància necessària. Un petó, JOANA.
A mi em roda pel cap el darrer vers: "El temps tampoc no és una única paraula".
Crec que costa més trobar coses insignificants quan et mous en un entorn plé de gent i de soroll. Com aquella enganxina que et crida l'atenció en una farola on un gos ros marca el seu territori mentre treu la llengua. I et mira.
Són insignificants pels qui van despistats.... Són bocins plens de vida!.
Publica un comentari a l'entrada