Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 5 d’octubre de 2010

SARA


La Sara és una dona de 50 anys. Visible. Treballa d'intèrpret. Independent. Soltera. No té fills. Té amistats i vida social. Va tenir una relació amb en Fréderic però la gelosia d'ell va fer que es trenqués la vida en comú. Una bofetada, no... dues i n'hi va haver prou. Mai més , es va dir.

La Sara parla idiomes. Fa traduccions literàries. Li agrada vestir bé. Fa esport i manté un cos proporcionat. Viu en un àtic heretat de la seva mare i totalment restaurat amb una gran terrassa plena d'hortènsies de colors.

Es guanya bé la vida. Li agrada la feina que fa i no li fa res passar-hi hores. Té un magnífic company de feina, el Marc, amb el qual comparteix confidències de les seves respectives vides personals. Un amic de veritat.

La Sara,un dia tot llegint el periòdic,passa de reüll per la secció de contactes i sí per què no? Un caprici me'l puc permetre. Un sol cop. Un gust pel cos... per què he de privar-me'n? I s'ho repeteix per creure-s'ho.

Decideix trucar al jove de l'anunci. Un gigoló de 25 anys... un estudiant universitari que presta el seu cos a canvi de diners, per pagar-se els estudis. Un professional del sexe. Algú desconegut per a fer gaudir la Sara. Un regal. Com qui decideix comprar-se una capseta de bombons, fer-la embolicar i endur-se-la a casa amb el desig latent. Desembolicar-la i assaborir amb calma les xocolatines rodones i quadrades farcides de praliné i en alguns casos d'alguna substància més potent, algun destil.lat barrejat amb una cirera endolcida, toba i cruixent que es desfà a la boca mentre els vapors etíl.lics amaren el cos i ennuvolen la ment. Un regal dolç com la llengua del Gabriel que,com ningú, se la menja a llepades i ella s'hi entrega com no ho havia fet mai.

I a poc a poc el necessita més fins que el centre de la seva vida és ell i ningú més. La Sara se n'enamora. Deixa les amistats i el treball. Viu i es desviu per en Gabriel . La Sara beu i s'emborratxa cada nit o cada dues nits. En Gabriel compleix amb ella i amb les altres clientes. Li diu que estudia i que va a la universitat i que no pot amb tot. Per això de tant en tant es fa una ratlla o dues i n'hi dóna a provar ,a la Sara, que també així tot es veu i es porta més suaument.

La Sara comença a ser invisible, s'empetiteix. La Sara aguanta, calla i no diu res. No truca als amics o els engega quan l'alerten. La Sara es diverteix de nit i dorm i (sobre)viu de dia. L'àtic esdevé un prostíbul on la Sara és l'atracció. la dona madura que manté el seu jove amant.

La seva economia minva. La seva salut se'n ressenteix. Esclava del plaer, del sexe i de la mentida.

Una novel.la on predomina el retrat psicològic dels personatges. L'autor els despulla de cos i ànima. La temàtica eròtica és el contrapunt entre la delícia i l'amargor. Una barreja de sentiments nobles i vertaders en front de la buidor, la manca de principis i la rebel.lió de persones que no estimen a ningú.

La misèria de la solitud i dels diners com a únic eix per (sobre)viure. La necessitat d'afecte de la Sara i la mancança en la infància d'ell. Es sobredimensiona el plaer fins a posar al límit la resistència dels personatges.

Un retrat angoixant d'una llibertat plena de límits.

Escrita en segona persona l'autor juga amb els primers plans i amb les reflexions dels protagonistes la qual cosa fa que ens els acosti amb tot el seu patiment. Sense voler-ho esdevenim jutges del comportament humà. De fons les cançons d'Edit Phiaf... i al.lusions freqüents a la novel.la L'home sense atributs ( R.Musil),llibre que la Sara tradueix i que en certa manera és el desencadenant de la seva decisió.

SARA La dona sense atributs Ed.bromera

Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida 2009

Carles Cortés

28 comentaris:

garbi24 ha dit...

Totes les masses piquen....tot plaer està bé fins que no es pot controlar.
Venen ganes de llegir-lo

Francesc Mompó ha dit...

És una novel·la que paga la pena llegir.
Salut i Terra

Pere ha dit...

Buff! No llegiré aquesta novel.la però surto a comprar bombons de xocolata farcits de licor.
Mentre els assaboreixo pensaré amb tranquil.litat en tot això que has explicat tan bé.
Tancaré els ulls i m'asseuré a la terrassa del atic per contemplar-ho tot ... a primera fila!

Bona tarda Joana.

Anònim ha dit...

SAPS QUE HAN RECORDAR TOT AIXO?,AQUELLA POBRE SENSA-SOSTRE QUE UNS BRETOLS DE CASA BONA, VAN CREMAR DINS UN CAIXER.....
JUGANT AN BCN.

kika ha dit...

caram, fas venir moltes ganes de llegir-lo... però, deu acabar molt malament, no?

Mon ha dit...

bona recomanació, per la manera que descrius i fas sinopsi pot ser interessnt

Pakiba ha dit...

Un altra a la llista per llegir,després de la teva explicació.

Striper ha dit...

Et deixo una abraçada i prenc nota de la novela.

Carme ha dit...

No sé si m'hi engrescaré... això de no saber gestionar la llibertat m'atabala una mica. tan escassos que n'anem a vegades, si la tenim l'hem d'utilitzar bé!

M'agrada com ho expliques!

Albanta ha dit...

Bona crònica... l'apunte! Vall d'Albaida... em cau a prop.

mar ha dit...

què bonic que ho expliques Joana!
però quina història tan trista...

Elvira FR ha dit...

Fas una ressenya esplèndida , me l'anoto a la llarga llista de llibres per a legir

el paseante ha dit...

Una història sòrdida, plena de perdedors.

Joana ha dit...

Dependència, no?, Una magnifica crònica Joana.

Alyebard ha dit...

No sé si podré amb una història així, el reservo per a millors temps, amb altres ànims.

sànset i utnoa ha dit...

Tal com ho expliques, i amb els temes "peliaguts" que toca caldrà trobar un reconet per llegir-ho!

*Sànset*

Ferran ha dit...

Quan aquell va dir allò que "la vida és una capsa de bombons", no sé si es referia al mateix que va entendre la Sara...

Ei, no és que em sembli que m'agradaria: és que me'l vull llegir. M'angoixarà, em sembla, però me'l vull llegir. Només m'ha faltat que mencionis la meva admiradíssima fins a l'últim sospir Edith, ella, la maga de negre...

Patiré, ho veig a venir, però me'l llegiré.

Arare ha dit...

ha de ser trist, no estimar ningú... no sé pas si la llegiré, tot i que tal com la presentes, me n'agafen ganes!

DooMMasteR ha dit...

Aquest no me'l perdo!

Estonetes ha dit...

Fantàstica ressenya, de veritat. Fan ganes de llegri-lo tot i que sembla dur. Me l`apunte.

kweilan ha dit...

Molt bona ressenya que m'ha fet venir ganes de llegir aquesta novel.la. Gràcies per la recomanació!

Txell ha dit...

Molt bona recomanació Joana, el busco.

Gràcies guapa!!!!!

Candela ha dit...

Bufff quina història. Sembla mooolt interessant, però.

khalina ha dit...

Tinc ganes de llegir-la, `però a l'hora, coneixent-me, sé que ho passaré malament llegint-la

Duschgel ha dit...

Quina bona pinta que té!

Joana ha dit...

Gràcies per comentar-me. Crec que val la pena aquesta novel.la.
Enganxa :)

El veí de dalt ha dit...

Saps que m'hi vaig presentar al Premi? Com em vaig atrevir... ;-(

Joana ha dit...

Veí,
Devies quedar segon... :)
Felicitats!