Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dilluns, 6 de setembre de 2010

71 dies

Imatge Llddona

Ara me n'adono que s'ha fet llarg.Un estiu diferent. Els primers dies comptava els dies que feia que havies marxat i aquests darrers comptava els que faltaven per veure't. He buscat el just equilibri de les emocions si és que es pot trobar el punt just. Ni molt ni poc. Ni enyorar-te molt ni patir poc o molt. M'he emocionat al rebre correus i veure't a la pantalla.

He pensat sovint amb les cases i cares noves que t'hauràs trobat, amb les experiències, amb els moments de solitud i amb tot el que hauràs après.

Ets capaç de portar "un nòvio americà"...

Ara necessitarem 71 dies per posar-nos "al dia " de tot.

Demà a la terminal B...Los Angeles - Dusseldorf - Barcelona...t'esperarem!

33 comentaris:

Alyebard ha dit...

Jo els deixo quatre dies i ja pateixo, no m'estranya que l'enyoris amb 71 dies. És el que te tenir fills.

Maria Rosa ha dit...

Quans pares i mares ens veiem reflexats en aquest text... Sempre els necessitem i en el fons, ells o elles també a nosaltres. Quan més grans es fan més ho entenen així,...
Espero i desitjo que tingui una biona arrivada i retrovar un ésser estimat es motiu suficient per renovar les emocions, per altre banda mai superades.

fanal blau ha dit...

Demà la Terminal B tindrà una llum especial!

Abraça-la ben fort, Joana!
Un petó per a tú!

Elvira FR ha dit...

Mare només n'hi ha una....segur que serà emocionat retrobar-vos!

XeXu ha dit...

Ja torna l'heroïna! Tu per si de cas ves posant un altre plat a taula per si torna amb el noviet, però prepara-li 71.000 abraçades que segur que te les acceptarà de bon grat.

garbi24 ha dit...

Quina nit més llarga fins demà poder veure-la sortir de la terminal.
T'espera una bona xerrameca....de la bona

montse ha dit...

Entenc i comprenc aquest enyorament.
Demà t'espera l'emoció de la retrobada.

Salut!!!

novesflors ha dit...

Ja veuràs quina alegria, la retrobada.

Carme ha dit...

Apa, que contenta que estàs, ja torna! gaudiu molt del retrobament! Una abraçada.

Ferran ha dit...

Línia 1 i he sabut de què parlaves; són els avantatges d'haver tingut uns "informants" en directe sobre el tema, fa unes setmanes :)

A veure si ets capaç de dormir, aquesta nit, hehe... Disfruteu el dia de demà!

Clint ha dit...

i tota la vida estarà contenta de tenir uns pares que preferissin patir a no deixar que tingués aquesta experiència.

Què canviada la trobareu...segur!

kweilan ha dit...

S'enyoren un munt els fills però i lo bé que s'ho haurà passat? Me n'alegro que ja arribi!!

Candela ha dit...

uiuiui doncs jo anava perduda!!! pensava aquí hay tomate!!! ajajajajaj

Que vagi molt bé el retrobament!!! :)

Albanta ha dit...

Ja han acabat els 71 dies... Que vagi molt bé el reencontre mamà!!

Pakiba ha dit...

Un feliç retrovament.

Petonets

Striper ha dit...

Avui nomes passo a saludar-te estic molt enfeinat.
Salutacions, Striper.

Joana ha dit...

Es fan grans....

Toy folloso ha dit...

Posaria la ma al fog que no ha de tenir cap problema ni un, la noia, per trobar "novios".

Mireia ha dit...

Quina emoció, només de pensar-ho ja em cauen les llàgrimes!

Déjà vie ha dit...

ai la mama!!! i k? k? com li ha anat? genial, oi?!! ptonets

khalina ha dit...

A hores d'ara ja haureu xerrat un munt :) Me'n alegro

el paseante ha dit...

Pensa que no has perdut una filla 71 dies, pensa que has guanyat un possible gendre americà de per vida :-) Ja ens ho explicaràs.

barbollaire ha dit...

;¬)

(no faria falta dir gaires coses més, oi nina?)

dues bossetes de petonets dolços

:¬)**********

jordicine ha dit...

Ha anat tot bé? Disfruta, JOANA. Petons.

Estonetes ha dit...

Què bonic i emocionant escrit!

Duschgel ha dit...

Ostres tu! I pensar que un dia em passarà el mateix amb el trasto, tant si és per xicotes com per una altra cosa... aix...

abogadaenbcn ha dit...

Què preciós Joana, segur que ha anat tot bé. Et linko amb el teu permís al post d'avui...

Rita ha dit...

Segur que ha anat molt bé. Ens en faràs 5 cèntims no de les teves sensacions després de 71 dies...

Sempre explicant tan bé els sentiments.
Petons, guapa!

nimue ha dit...

i que bonica haurà sigut la retrobada i quantes coses tindreu per explicar-vos! :))

bajoqueta ha dit...

No sé què dir...

Joana ha dit...

Alyebard,
Quan són petits deixen un buit i quan són grans ...també
Maria Rosa,
ës una barreja d'emocions... tu ho dius :)
Fanal,
Només d'arribar a l'aparcament en va caure una que no vegis :)trons i llampecs :)
Elvira,
Ho diuen...de mare..qui en té menja coca i qui no en té no en menja gota :)
Xexu,
Buff de moment no ha augmentat la família :)
Garbi,
Vaig dormir però em vaig despertar d'hora :)
Montse,
Ara ja ha passat el trasbals del primer moment ...
Novesflors,
Una sensació nova :)
Carme,
gràcies!!
Ferran,
Mira que fem safareig eh? jejej ja m'has descobert!
Clint,
Jo diria que ha crescut :)
Kweilan,
Jo també estic contenta de veure-la de nou!
Candela,
Tu sempre "al loro" :)
Albanta,
I sembla que era ahir que acabava el curs :) petons
Pakiba,
gràcies.
Striper,
Una abraçada.
Joana,
Com ho saps...
Toy,
Aixxx
Mireia,
Ufff només em faltes tu :)
Déjà,
T'ho imagines oi? estàs bé tu?
Khalina,
El Jet lag va passant :)
Paseante,
Vols dir que ho hauré d'explicar? Esperaré a Nadal :)que potser tindrem visita...
Barbollaire,
Ara passo per casa teva...una abraçada!
Jordicine,
va bé :)
Estonetes,
Ostres m'emociona llegir-vos!
Dushgel,
Disfruta'l ara peru`q el temps vols :)Abogada,
El teu també m'ha agradat.Agafa el link que vulguis...Rita,
No sé com posar-m'hi :)
Nimue,
en tenim per dies ...
Bajoqueta,
No cal que diguis res. la visita és suficient

Robertinhos ha dit...

Noooooo!!!! ara un nòvio americà!!! joder, putus ianquis, entre el fastfood i que ens "foten" les xiques maques...casumlolla!

Com estàs? Fa temps que ens tenim un xic penjats.

L'altre dia vaig fer un pit-stop a Girona (volta ràpida per les botigues que teniu cosetes molt maques, granissat sense sucre a l'Antiga i dinar al Mimolet). No et vaig trucar perquè sol estava un parell d'hores (1 dinant).

Per la resta bé, disfrutant la nova feina i gastant els estalvis en moblar el pis. Ja queda menys, entre mitjans d'Octubre i principis de Novembre iniciem el trasllat. Ja en tinc ganes, malgrat que m'espanti el canvi.

Petons

Joana ha dit...

Robertinhos,
Me n'alegro que estiguis viu :)
Compte amb el "nou blog tan dolç que has obert"...
Una abraçada!!!