Aquests increïbles fills

Necessitava dir-m'ho. Però avui no. Demà. Un altre dia. A mitjanit. Sí a mitjanit la ment ja no pot esperar un altre demà.

El moment propici pel descans i també per les paraules. La conversa ample. Els ulls esbatanats. Quina recansa endevinar què és allò que et volen dir i que costa tant fer-ho senzill . Planer. La complicitat de l'amor incondicional. L'acompanyament imperceptible. De nit les converses es suavitzen. Res és més important que el moment. La sinceritat, les emocions... El cansanci no pot vèncer petits gestos d'amor. Avui no. Ni demà. Ni demà passat.

Viatges interiors i de llarga durada i viatges amb avió. Per créixer. Són necessaris? Per algunes persones sí.

No pots pensar en els contratemps imaginaris. No. Quanta raó. Jo que sóc la primera en somiar coses belles. Quasi sempre.Coses positives. Quasi sempre. I sí, els projectes són somnis que es poden fer realitat. A mi que m'agraden els reptes i aconseguir-los, ara he d'acompanyar els somnis de qui estimo...

I l'endemà el dia s'aixeca apagat, després somriu. Passejada pel parc. Feia temps que no passejàvem juntes. Per què ?

Costa trobar camins paral.lels. Molt. Ser sense deixar de ser. Voler sense deixar d'estimar. Acompanyar en la distància. Parlar. Comunicar-se. Dir. Sentir. Caminar al seu costat i deixar que a poc a poc vagi volant sola.

Després cau la tarda. Freda. I l'aroma d'un te de canyella recomforta l'ànima. El dia pesa perquè és ple d'emocions. Somriures. Enteses. Contratemps. Feina. El fregadís d'unes mans , només un instant.

Òpera en diferit a la nit (la història d'amor impossible entre Romeu i Julieta ). Sí. Des de la freda ciutat de Salzburg. Una copa de cava i un xuxo . Cares desconegudes. És tard. Una altra nit atepeïda de somnis i realitats quotidianes. De pells que respiren sota la vànova. Tard però no massa tard encara per parlar d' exàmens, notes, selectivitat, viatges, amics, currículums , feina...

No necessito cap pastilla per agafar el son. Us ho ben juro...