Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 11 de febrer de 2010

Aquests increïbles fills

Necessitava dir-m'ho. Però avui no. Demà. Un altre dia. A mitjanit. Sí a mitjanit la ment ja no pot esperar un altre demà.

El moment propici pel descans i també per les paraules. La conversa ample. Els ulls esbatanats. Quina recansa endevinar què és allò que et volen dir i que costa tant fer-ho senzill . Planer. La complicitat de l'amor incondicional. L'acompanyament imperceptible. De nit les converses es suavitzen. Res és més important que el moment. La sinceritat, les emocions... El cansanci no pot vèncer petits gestos d'amor. Avui no. Ni demà. Ni demà passat.

Viatges interiors i de llarga durada i viatges amb avió. Per créixer. Són necessaris? Per algunes persones sí.

No pots pensar en els contratemps imaginaris. No. Quanta raó. Jo que sóc la primera en somiar coses belles. Quasi sempre.Coses positives. Quasi sempre. I sí, els projectes són somnis que es poden fer realitat. A mi que m'agraden els reptes i aconseguir-los, ara he d'acompanyar els somnis de qui estimo...

I l'endemà el dia s'aixeca apagat, després somriu. Passejada pel parc. Feia temps que no passejàvem juntes. Per què ?

Costa trobar camins paral.lels. Molt. Ser sense deixar de ser. Voler sense deixar d'estimar. Acompanyar en la distància. Parlar. Comunicar-se. Dir. Sentir. Caminar al seu costat i deixar que a poc a poc vagi volant sola.

Després cau la tarda. Freda. I l'aroma d'un te de canyella recomforta l'ànima. El dia pesa perquè és ple d'emocions. Somriures. Enteses. Contratemps. Feina. El fregadís d'unes mans , només un instant.

Òpera en diferit a la nit (la història d'amor impossible entre Romeu i Julieta ). Sí. Des de la freda ciutat de Salzburg. Una copa de cava i un xuxo . Cares desconegudes. És tard. Una altra nit atepeïda de somnis i realitats quotidianes. De pells que respiren sota la vànova. Tard però no massa tard encara per parlar d' exàmens, notes, selectivitat, viatges, amics, currículums , feina...

No necessito cap pastilla per agafar el son. Us ho ben juro...

25 comentaris:

Eli ha dit...

No hace falta que lo jures...te entiendo demasiado bien.

Un abrazo!

rebaixes ha dit...

Gràcies, Joana. Anem fent. Tot és lent quan un espera...Anton.

novesflors ha dit...

L'experiència-amor als fills és incomparable, indescriptible i impagable.

XeXu ha dit...

Espero viure algun dia moments així amb els meus propis fills.

DooMMasteR ha dit...

Ja m'ho crec, ja! :-)

kweilan ha dit...

Parlar amb els fills... quan els veus com van creixent interiorment és un plaer.

Carme ha dit...

Les històries d'amor amb els fills són les més increïbles! Quina sort poder-les viure així. M'agrada com ho expliques.

Striper ha dit...

T'entenc molt be son coses que..

el paseante ha dit...

Intueixo que el teu fill t'ha demanat una cosa que se't fa difícil d'entendre. Segurament, estic equivocat. Si no és així, deixa'l volar.

Mon ha dit...

ai els fills! ja t'entenc, Quan veig el rapid que creix la meva filla, m'adono que el temps em fa vell i a ella bella

Joana ha dit...

Ja ho crec, instants compartits que no tenen preu...
Petons

sanset i utnoa ha dit...

Jo, com en Xexu, espero -algun dia- poder viure-ho.

*Sànset*

Déjà vie ha dit...

potser no ho entenc pq soc la part dl fills, d moment, pro tu, tu stas b? ptonets dolça

fanal blau ha dit...

què ben sentit i explicat, joana!
ja ens diràs quin dia en fas al març, que vindré a felicitar-te!

avui també et felicito per "la feina" feta.

:)

Cris ha dit...

Fills, tant com et donen, tant com et preocupen, i així serà per sempre.... Maco Joana, molt, com sempre :) Petons de mare a mare

fra miquel ha dit...

Són moments impagables. Una felicitat gens petita.Una abraçada Joana.

bajoqueta ha dit...

Has canviat la foto de dalt, no?

Hi ha moments que ens fan feliços per a tot el dia. Genial poder dormir bé i somiar coses boniques :)

Violette ha dit...

I de sobte s'ho repensen i llavors els dius:
I per què no? Ja t'ho has pensat bé? Mentre secretament penses que encara et queda un temps... O potser s'ho repensarà demà i...
I tu en tens dos. Jo només una.
Un petó. Bona nit, marona!

Joana ha dit...

Eli,
Gràcies. Sé que m'entens...

Anton,
Molts ànims! tot anirà bé. Ha de fer el seu curs. Cuideu-vos!

Novesflors ,
I cansadíssima, a estones :)

XExu,
Si tens fills no te n'escaparàs... :)

DooMM,
:)

Kweilan,
Passet a passet :)

Carme,
La veritat hi ha cops que no sé com ni si explicar-ho :)

Striper,
Coses que els pares ens hi trobem...

Paseante,
el problema és que els costa demanar i ho donen per fet. Així. I res és fàcil. gràcies

Mon,
Deu estar crescudeta i wapíssima, segur!

Joana.
De tant en tant poder-los compartir és el que importa.

Sànset,
Segur que serà així :)

Déjà,
Costa entendre l'altra part eh? petons wapa!

Fanal,
Jejeje...ja t'avisaré :)gràcies

Cris,
I molt que preocupen, ostres!

Fra Miiquel,
Gràcies per l'abraçada...ara que fa fred :)

Bajoqueta,
La foto? ja fa dies!!

Violette,
Doble feina? aixxxx m'hauré de disfressar com tu...amb una perruca de colors!!!

El veí de dalt ha dit...

Complex, l'ofici de pares, oi?

Arare ha dit...

Com diu el veí... complex, l'ofici de pares!

M'ha encantat el que ens dius, Joana, com sempre :)

Joana ha dit...

Veí,
Ho saps oi? :)

Arare,
Tu també ho saps...I potser ho expliques millor que jo. Gràcies wapa!

Cèlia ha dit...

Acabo de parlar jo amb la meva que tinc una miqueta lluny, per telèfon, 41 minuts d'enyorances, de carícies i abraçades de mare i també, consells d'experiència. Com a mínim caliu de casa, ara que en va trobant en d'altres racons de món! Com m'han crescut en tan poc temps, com han crescut en tan poc temps, oi?

Joana ha dit...

Com creixen Cèlia! T'entenc. Gràcies per dir-m'ho!
Una abraçada!

Elisenda ha dit...

"I que costa tant fer-ho senzill". Sempre em captivaran tots i cadascun dels instants en què la meva mare, de sobte, com qui no vol la cosa, ha pronunciat en veu alta allò que jo portava dins i ni tan sols ho sabia... I ha continuat fent el que feia, com si ningú no hagués parlat. Quanta saviesa, aquesta és la de veritat.