Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 15 d’octubre del 2009

A peu per el Samontano i la Serra de Guara

Caminar era la fita en aquest impàs que va del bullici estival al frenesí de les festes de Nadal. Les dues raons principals eren esgotar els dies d'excés de jornada i arribar en plena forma als festius que hauré de treballar el mes de desembre. Ras i curt la tardor ofereix la possibilitat de desaparèixer uns dies amb la calidesa dels colors que es reflecteixen a la natura.





Hi ha contrades que tot i estar a pocs quilòmetres de casa desconeixia i Osca n'és un.


Endinsar-se en els immensos paratges i descobrir pas a pas racons solitaris, molins prop de rius i milenàries oliveres pentinades per el vent t'apropa una mica més a una realitat on cadascú depèn d'ell mateix. Homes i dones que feinegen de sol a sol un dia rere l'altre amb les mans i el cos deformats després de tantes jornades interminables d'esforç físic no comparables amb les sessions d'espinning dels gimnassos els quals ens bombardegen amb programes de salut.





Decobrir masies aïllades on fan una mel amb els sabors de les plantes autòctones ( farigola , romaní) o bodegues on pots degustar el vi de la zona fet amb el mètode tradicional des de fa 4 -5 generacions , compartint vinyes amb les grans manufactures de Denominació d'Orígen.




Estar més hores a l'aire lliure et torna els colors a la cara i la lluïsor als ulls. La pell respira i el vent s'endú les presses. Passar el dia observant l'horitzó mentre els colors de la tarda avancen i la calma s'instal.la al cos és un dels plaers del senderisme.


Acostumats al xivarri t'adones que el silenci també té el seu so. Les teves passes i el panteix de la respiració es confonen amb els sons de les aus planant sobre el teu cap. Els boltors i els aguilots escudrinyen els foranis.





Davant teu res més que cel, aire i verd.


A la motxilla un llibre i algun entreteniment calòric per quan trobes aquell recés que t'espera.
A prop els ametllers ja han madurat i els ceps i les figueres ja s'han despullat. El vi premsat ja ha fermentat i reposa en botes de roura.

A la zona del Samontano l'arquitectura compté una barreja de romànic, gòtic i barroc. Moltes esglésies resten tancades i en perill de derruir-se. Algunes les restaruren, com els pobles petits en els quals el jovent no s'hi queda.

El boom turístic a la Serra de Guara té uns 15 anys . Els esports d'aventura en els canyons del riu Vera i el Cimca han portat vida a alguns pobles que sobrevivien amb l'agricultura i el bestiar. Han reconvertit galliners i corrals en apartaments i masies de Turisme rural.


La gastronomia encara conserva el gust d'allò ben fet i ben cuinat. Matèries primeres sense gaires ornaments: el pa, l'oli, el formatge, el xai, el vi i les verdures tenen el privilegi de no haver de viatjar per arribar a taula. I es nota en el gust. Ho nota el paladar.

Una pasejada que bé val la pena!





22 comentaris:

òscar ha dit...

osca és, per mi, gairebé una desconeguda. sols conec benasque i para de comptar. caldrà posar-hi remei!

Carme Rosanas ha dit...

Jo també conec només trossets del Pirineu d'Osca. Però ja veig que és un bon lloc. Per caminar...

novesflors ha dit...

Jo no ho conec però després de llegir-te me n'han vingut ganes.

estrip ha dit...

sensacional indret.
Però deixa'm afergir-hi Rodellar! i la vall del Mascún!

I sensacional descripció! Un plaer llegir-te!

Striper ha dit...

Osca, terol, l'Arago, tan a prop i de vegades tan desconegut, a mi m'encanta sempre que podem fem una escapada.

Sergi ha dit...

Ja es veu que ets una experta caminadora, que gaudeixes i saps aprofitar el que et regala el camí. Jo n'he d'aprendre molt, encara.

La foto de la vall, espectacular!

Anònim ha dit...

Si et perds en paradissos, fas veure els paradissos escrits, aquestes coses valen la pena, fan valorar el què tenim i el què no valorem, aquests paisatges, tantes coses que poden sortir del caminar en tot el paisatge veritat.

Toy folloso ha dit...

Per si tens ganes de caminar encara més....

Nymnia ha dit...

Ja m'hi perdria ràpid per aquí...

Cris (V/N) ha dit...

Quina passejada més maca ens has fet compartir, només puc donar-te les gràcies i deixar-te un petó.... ho haurem de provar això de caminar una mica más :) A tu et senta de "conya" !!

Garbí24 ha dit...

No conec la zona, però si que es cert que me'n han parlat molt bé...haurem de fer un pensament..

BACCD ha dit...

Joana, no ens sotmetis a aquesta tortura, dona, que n'hi ha de molt aficionats a les excursions, a l'assaboriment autèntic de la natura, de la terra, que portem mesos tancats treballant. No es fa això!

Malgrat tot... que tinguis molt bon cap de setmana! ;)

Anònim ha dit...

Ostres Joana, quina sensibilitat per gaudir de tantes petites i bones sensacions, quina sort esser-hi i compartir-ho. Aviam si la propera vegada ens hi convides !!

Mireia ha dit...

Jo no ho conec, però em fas ganes d'anar-hi !!!

Laura ha dit...

Estic d'acord amb Novesflors, i amb la Mireia... ens ho pintes tan bonic que fas agafar ganes de ser-hi ara mateix. Menys mal que la crua realitat té coses bones, com passar per aquí i fer-te una forta abraçada virtual.

el paseante ha dit...

Conec la zona, i és ben bé com la descrius. Això sí, hi ha gent que et mira estrany si parles en català. Al menys per la meva experiència.

nimue ha dit...

jo no sóc massa silvestre, per a que enganyar-nos! però sembla ben bonica aquesta passejadeta teua! b7s!

Belén ha dit...

Si es que Aragón es Mucho Aragón!

;)

Petons

Jordicine ha dit...

Una de les meves àvies era d'un poble d'Osca que es diu Perarrua. Hi ha moltes coses maques per allà. Un petó, Joana.

DooMMasteR ha dit...

Bona suggerència! :-)

martí ha dit...

I si t'arribes al poblet de Nocito, encara estaràs una mica més aprop del paradís... una zona magnífica!

Joana ha dit...

Òscar,
Benasque està una mica deixada de la mà de Déu...

Carme,
Per caminar, menjar i gaudir del paisatge i ...molt tranquil!

Novesflors,
Si t'agrada la tranquil.litat, sí...

Estrip,
No vaig arribar tan amunt...Un altre dia serà! gràcies

Striper,
Va bé fer escapadetes!

Xexu,
Tot és posar-s'hi! Apa que va bé moure l'esquelet! :)

Cesc,
Gaudir només caminant i respirant...

Toy,
Jo hi vaig anar però no vaig veure la teva moto :) 4 horetes i una bona tramuntanada... gràcies!

Nymnia,
Jo m'hi quedaria un any sabàtic si pogués... :)

Cris,
Segur que t'encantaria el lloc...Va...sense mandra!

Garbi,
Mira que passeges lluny! Un pensament i ja hi ets!

Dushgel,
No et torturo...quan toca pencar ,pencar però aixxx els dies lliures que llaminers! un petó wapa!

Anònim,
Et convidaria si t'identifiquessis...Un lloc per gaudir-lo!

Mireia,
Un lloc un pèl desconegut...

Laura,
Bonica! una abraçada per a tu també...virtual:)

Paseante,
I si em sentissis parlar castellà amb el meu accent...ni t'ho explico! :)

Nimue,
Urbanita? aisss tu ets de mar oi? petons wapa!

Belén,
Mucho , mucho...preciosos! saludos!

Jordicine,
La veritat és que val la pena. petons

Doommaster,
Ja te l'has apuntat? :)

Martí,
Em sembla que per allà hi ha pobles desèrtics o això em van dir...tan rurals que no hi viu ningú. Potser sí s'acosta al paradís!
una abraçada Martí!