El fumador

EL FUMADOR Juan Gris 1913

No s'ho hagués imaginat mai. I això que el metge el va advertir. Fumar no és bo per a la salut.Té els seus efectes secundaris i bla, bla ,bla... Cada any en la revisió anual, el mateix discurs...

Ell però, era un fumador que disfrutava fumant i res del que li deien el feia canviar d'opinió.

Un dia es va llevar i li va costar articular els primers moviments del dia. Les passes no les coordinava bé i els braços i les mans semblaven que anessin pengim, penjam...

De fet del que es va adonar va ser que els peus els tenia on abans hi tenia les mans i les mans eren l'últim apèndix de les cames...

La vista també era guerxa i quan es va emmirallar va veure que res estava al seu lloc. Un ull al forat de l'orella i per nas un altre ull, el clatell estava al front i el front estava al coll i així amb totes les parts del cos. Un desgavell, vaja...

Efectes secundaris? Però si jo no prenc cap medicació va exclamar després de la primera calada del matí. Perquè això sí que no havia canviat. El primer que feia al posar els peus al terra... bé avui les mans, era fumar-se una cigarreta. La boca sí que estava al seu lloc.

_ És l'únic òrgan que no s'ha desballastat , va pensar.

El fum que es va empassar el va notar amb un regust estrany.

- A veure si en lloc d'anar als pulmons se'n va a l'estómac amb tot aquest enrenou...

I de seguida li van venir ganes d'anar al lavabo.... Els orins eren d'un color fosc, quitranós i llefiscossos...Es va atemorir. Ell ja no era ell. I el seu cos anava per lliure per dins i per fora. Les paraules li sortien a l'inrevés. Els paràgrafs els començava per el punt i final i reculava fins a l'inici... i els temps verbals, un horror!

De cop va recordar que avui o ahir o demà... vés a saber tenia hora amb el seu psicoterapeuta...

_ Déu meu! Com me'n sortiré si allà on hi tenia el cor hi tinc el cervell i el cor el tinc encastat al cap?

Una altra proposta dels Relats Conjunts