El cafè de nit

El cafè de nit - Vincent Van Gogh 1888

La Ivette no pot suportar la mirada dels quatre borratxos del poble. S'allisa la faldilla i obre els ulls. Agafant-lo pel braç s'asseuen en un racó...

Des d'aquest racó podrem xiuxiuejar-nos tot allò que tenim pendent. O millor, jugarem amb les mans sota la taula. Parlarem amb els ulls i em contaràs els teus viatges i les estones de solitud. Em creuré que en aquest port jo sóc el teu "amor",l'únic. I voldré escoltar dels teus llavis que també el més especial.Cada matí surto a l'albada i m'arrecero vora el port. Miro com els barcos atraquen. Cada dia confio que arribarà el teu i que arribaràs. Et veig baixant per l'escala mòbil del vaixell impecablement de blanc, la gorra de gairell i el cabell retallat. La pell bruna i els ulls del color del mar. S'han impregnat del seu blau i a mi em serveixen de mirall.

Tothom em mira d'esquitllentes...

" Pobra noia" , deuen dir... "Ha perdut el nord per un mariner. Cada dia més escanyolida i decaiguda, amb els ulls enfonsats. La pena se la menja".

Només són unes xafarderes, em diu una veu ben endins. Envejoses com voltors. Carronyaires... No saben com és un amor fet a trossos. No saben que estic prima perquè les basques de bon matí no em deixen engolir res. No saben res però d'aquí uns mesos se n'adonaran. Tindré corbes rodones i els pits com càntirs, la pell de préssec i els ulls brillants...

Avui en aquest racó t'he d'explicar el secret del nostre amor. Des de l'última gitada en què ens vam estimar, una petita llavor es fa lloc a les meves entranyes... Tres mesos dia més dia menys... Encara tinc la panxa llisa però , de nit sento una pessigada al melic...

Si no et quedes, la propera vegada que baixis per l'escala mòbil del vaixell abillat de mariner, t'esperarem. Aquest cop serem dos amors en aquest port. Però si no tornes... mai sabràs que les dones de vida lleugera també es poden enamorar.

És una altra proposta de Relats conjunts