Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 25 de juny del 2009

El cafè de nit

El cafè de nit - Vincent Van Gogh 1888

La Ivette no pot suportar la mirada dels quatre borratxos del poble. S'allisa la faldilla i obre els ulls. Agafant-lo pel braç s'asseuen en un racó...
Des d'aquest racó podrem xiuxiuejar-nos tot allò que tenim pendent. O millor, jugarem amb les mans sota la taula. Parlarem amb els ulls i em contaràs els teus viatges i les estones de solitud. Em creuré que en aquest port jo sóc el teu "amor",l'únic. I voldré escoltar dels teus llavis que també el més especial.Cada matí surto a l'albada i m'arrecero vora el port. Miro com els barcos atraquen. Cada dia confio que arribarà el teu i que arribaràs. Et veig baixant per l'escala mòbil del vaixell impecablement de blanc, la gorra de gairell i el cabell retallat. La pell bruna i els ulls del color del mar. S'han impregnat del seu blau i a mi em serveixen de mirall.
Tothom em mira d'esquitllentes...
" Pobra noia" , deuen dir... "Ha perdut el nord per un mariner. Cada dia més escanyolida i decaiguda, amb els ulls enfonsats. La pena se la menja".
Només són unes xafarderes, em diu una veu ben endins. Envejoses com voltors. Carronyaires... No saben com és un amor fet a trossos. No saben que estic prima perquè les basques de bon matí no em deixen engolir res. No saben res però d'aquí uns mesos se n'adonaran. Tindré corbes rodones i els pits com càntirs, la pell de préssec i els ulls brillants...
Avui en aquest racó t'he d'explicar el secret del nostre amor. Des de l'última gitada en què ens vam estimar, una petita llavor es fa lloc a les meves entranyes... Tres mesos dia més dia menys... Encara tinc la panxa llisa però , de nit sento una pessigada al melic...
Si no et quedes, la propera vegada que baixis per l'escala mòbil del vaixell abillat de mariner, t'esperarem. Aquest cop serem dos amors en aquest port. Però si no tornes... mai sabràs que les dones de vida lleugera també es poden enamorar.
És una altra proposta de Relats conjunts

20 comentaris:

Núr ha dit...

Olé!! Que bunik, Joana! M'ha agradat moltíssim! Aquest desafiament: jo estic segura del teu amor, prò si no tornes no sabràs que t'estimo!!

Em trec el barret, sí, senyora!

estrip ha dit...

i es que de l'amor no se n'escapa ningú!

kweilan ha dit...

Molt bé, Joana! M'ha agradat molt i el trobo també molt original. Enhorabona!

Striper ha dit...

▒█▓▒▒▓█▓▓▓▓▓▓▓█▓▒▒▓█
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓█▓▓▓▓▓▓█▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓██▓▓▓▓▓██▓▓█
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▒▒█▓█▒▒▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒█▓▓▒▒▓▒▒███▒▒▓▒▒▓▓█
▒▒▒▒▒█▓▓▒▒▓▒▒▒█▒▒▒▓▒▒▓▓█
▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▒▒▒▒▒▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓███▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒█▓▓▓█▓▒▒▒▒▒▒▒▒▒▓█▓▓▓█
▒▒██▓▓▓█▓▒▒▒██▒██▒▒▒▓█▓▓▓██
▒█▓▓▓▓█▓▓▒▒█▓▓█▓▓█▒▒▓▓█▓▓▓▓█
█▓██▓▓█▓▒▒▒█▓▓▓▓▓█▒▒▒▓█▓▓██▓█
█▓▓▓▓█▓▓▒▒▒▒█▓▓▓█▒▒▒▒▓▓█▓▓▓▓█
▒█▓▓▓█▓▓▒▒▒▒▒█▓█▒▒▒▒▒▓▓█▓▓▓█
▒▒████▓▓▒▒▒▒▒▒█▒▒▒▒▒▒▓▓████
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▒▒▒▒▒▒▒▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓█▓█▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒████▓▓▓▓▓█▓▓▓▓▓████
▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▓▓█▒█▓▓▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒████████▒▒▒████████
Pasa este osito a las personas qe quieres muchisimo y no quieres que cambien nunca. (espero recibir el osito).

Si recibes entre 2-4 ositos te quieren
Si recibes entre 4-8 ositos te quieren mucho
Si recibes entre 8-10 ositos te quieren muchiiiisimo

Carme Rosanas ha dit...

Molt bonic, Joana, tothom es pot enamorar... i tant que sí.

Ja veig que tens un osset jo te'n deixo un altre... diu que com més en tens, més t'estimen...:)

▒█▓▒▒▓█▓▓▓▓▓▓▓█▓▒▒▓█
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓█▓▓▓▓▓▓█▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓██▓▓▓▓▓██▓▓█
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▒▒█▓█▒▒▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒█▓▓▒▒▓▒▒███▒▒▓▒▒▓▓█
▒▒▒▒▒█▓▓▒▒▓▒▒▒█▒▒▒▓▒▒▓▓█
▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▒▒▒▒▒▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓███▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒█▓▓▓█▓▒▒▒▒▒▒▒▒▒▓█▓▓▓█
▒▒██▓▓▓█▓▒▒▒██▒██▒▒▒▓█▓▓▓██
▒█▓▓▓▓█▓▓▒▒█▓▓█▓▓█▒▒▓▓█▓▓▓▓█
█▓██▓▓█▓▒▒▒█▓▓▓▓▓█▒▒▒▓█▓▓██▓█
█▓▓▓▓█▓▓▒▒▒▒█▓▓▓█▒▒▒▒▓▓█▓▓▓▓█
▒█▓▓▓█▓▓▒▒▒▒▒█▓█▒▒▒▒▒▓▓█▓▓▓█
▒▒████▓▓▒▒▒▒▒▒█▒▒▒▒▒▒▓▓████
▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▒▒▒▒▒▒▒▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒▒▒█▓▓▓▓▓█▓█▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒████▓▓▓▓▓█▓▓▓▓▓████
▒▒▒▒█▓▓▓▓▓▓▓▓█▒█▓▓▓▓▓▓▓▓█
▒▒▒▒▒████████▒▒▒████████

Sergi ha dit...

Uau, quin relat! Va fent girs, va sorprenent a cada nova informació que rebem, i així fins el final. Molt bo, Joana, t'ha quedat de conya.

Els del PiT ha dit...

Un relat adorable i molt ben escrit Joana, felicitats!
:-O

Aquesta mossa es mereix que el mariner torni, eh? Ha de tornar, bonica...
;)

khalina ha dit...

Joana, el cocktail estava deliciós. T'ho vaig dir a la festa, no? No recordo si vaig felicitar-te, per si de cas. Felicitats pel sant! I felicitats pel relat! Espero que el mariner torni.

nimue ha dit...

oooh! i tornarà o que???

el paseante ha dit...

Uns personatges desarrelats, però amb ganes d'un futur esperançador. M'ha agradat. Ara tinc un dubte: vols dir que "mòvil" és correcte?

Rita ha dit...

Un relat tendre i, com diu el paseante, esperançador... Maco, Joana!

rebaixes ha dit...

Preciós, preciós. Tots els cordelets estirant i arronssant
com una marioneta... Ho saps fer. m'encanta. I amb la consistència saborosa que ens dona de voler-ne més... Anton.

Joana ha dit...

Gràcies Núr!

Estrip,
Sembla que no!

Kweila,
El teu també està molt bé. Gràcies!
Striper,
Quina il.lu, gràcies amic!

Xexu,
Ostes no m'ho sembla tant! gràcies!de conya :)

Els del Pit,
No sé si tornarà... :(

Gràcies Khalina,
ja vaig veure que en bebies... :)

Nimue,
No sé noia...

Paseante,
Esmenat :) gràcies

Rita,
gràcies wapa!

Anton,
Hauré de fer una continuació!

Bargalloneta ha dit...

Ostres Joana!!!
que bonic!!!
ojala jo pugues escriure així !!!
seria meravellós!!!

Pd40 ha dit...

Ara entenc el comentari que m'has deixat! Podria ser perfectament la mateixa història explicada des d'un altre punt de vista, clar que a mi em falten les teves paraules :P
Què t'he de dir? I tant que m'agrada aquest relat, molt!

Una abraçada, Joana :)

Elfreelang ha dit...

Hola he llegit avui el teu relat i crec que aconsegueixes transformar sentiments i emocions en paraules....no expliques una història, ens la mostres, és com si estiguéssim presenciant l'escena és com si la estiguéssim escoltant....Això no és fàcil de fer ni d'escriure. Em trec el barret!

Anònim ha dit...

Molt bonic, esperem que el mariner no trobi tempesta...

Cris (V/N) ha dit...

M'ha agradat molt.... felicitats per la traça que tens i una salutació ben cordial :)

Joana ha dit...

Bargalloneta,
No siguis modesta que tu escrius molt bé!

pd40,
A mi em falta saber escriure com ho fas tu! Gàcies!!

Elvira,
Benvinguda i gràcies per les teves paraules.

Ramon,
Benvingut tu també.Esperem... :)

Cris,
Benvinguda! I gràcies . He entrat al teu blog i m'ha agradat!
Salutacions!

Nymnia ha dit...

Ostres! M'ha agradat molt Joana, tal com l'expliques, així com el final, que m'ha semblat genial! Un petonàs molt fort!